Quan parle de la mancança de les habilitats psicològiques de l’esquerra, em referisc a una dificultat que tenen certs militants i càrrecs. No s’adonen de la influència negativa que té en la ciutadania sentir-se superiors moralment. I no se solen adonar d’aquesta actitud, ja que és una postura inconscient.
Els laboratoris d’idees de la dreta en aquest sentit són superiors als poquíssims tancs de pensament de les esquerres. Aquests solen tenir molta més comprensió operativa d’usar assumptes psicològics en política i en aqueix sentit són molt més hàbils. Aquesta és la mancança de la qual parle.
El que propose és entendre que, psicològicament, quan la gent d’esquerres/verds se senten superior, i ho fan involuntàriament, apareixen uns quants problemes:
- Es dedica a pontificar i sermonejar el seu interlocutor.
- Miren per damunt del muscle els incultes, de forma que l’altre se sentirà menyspreat.
- Comença a parlar de grans principis desconnectats de la vida quotidiana de l’oient.
- En pensar que té raó, l’altre se sentirà negat en les seues idees, produint distància i enrarint la relació.
- Dona arguments elevats que, sense voler, fa sentir inferior l’altra persona. Només li falta dir-li ignorant a la cara.
No és que el militant/càrrec tinga la intenció de fer sentir d’aquestes maneres a l’altra persona. El cas és que l’altra persona se sent malament per diferents motius: no sentir-se escoltat, no sentir-se respectat, negar-li la possibilitat de tenir raó i d’exposar els seus motius, sentir-se atacat, etc.
La conseqüència greu és que l’altre no escoltarà el missatge, encara que siga pel seu benefici, perdent l’oportunitat d’influir positivament en les persones del nostre barri/poble.
No entendre com afecta al públic negativament el mecanisme psicològic de la superioritat moral és estar en condicions inferiors per relacionar-se amb el veïnat. I així dificultar l’extensió de missatges com la importància de la redistribució de la riquesa, de la necessitat de preservar l’Horta o de qualsevol altre assumpte.
Què es pot fer per evitar els efectes adversos de la superioritat moral de l’esquerra? Algunes pautes:
- Descriure els principis en termes comprensius per l’altra persona. Ací tens un, dos, tres articles on parle del tema.
- Deixar de banda temes espinosos que poden produir confrontació, que ja en tenim prou amb la polarització que fomenten les dretes.
- Explorar valors que comparteixes amb l’altra persona: fer el treball ben fet, la importància de la sanitat pública, els jardins ben cuidats, etc.
Per descomptat que els valors roig-verds s’han de mantenir i escampar. La qüestió és adonar-se que amb una actitud diferent és molt més probable que la gent ens escolte.
Afortunadament, cada volta hi ha més militants i càrrecs que estan canviant la seua actitud i estan redreçant la manera de relacionar-se amb el seu veïnat.
Si veus que no tens assumptes en comú o no saps per on tirar, tracta a l’altra persona amb consideració. Com diu un client meu que és alcalde: «Si no estàs d’acord amb una persona, tracta-la amb respecte. Com a mínim aconseguiràs que no parle malament de tu i deixaràs la porta oberta si en el futur necessites tornar a relacionar-te amb ella».
Carles Porcel és capacitador de polítics i activistes.
