Com si es tractés d’un partit de futbol, el tema de la immigració ens l’han colat en el debat polític, i, pel que sembla, l’estem perdent.
Avui, fins i tot des de sectors progressistes, es parla de la necessitat d’ordenar l’arribada d’emigrants. Se’ns diu que hi manquen no menys de 2 milions d’expatriats per mantenir les pensions (dades referides a l’estat espanyol, desconec les referides al nostre País). Llavors parem esment un moment a l’argument. Probablement, ningú voldria emigrar si pogués viure dignament allí on ha nascut i té les seues arrels. És la necessitat el que fa que les persones vulguen desarrelar-se. Però ves per on, som nosaltres els que decidim qui és bo per a entrar i qui no. Davant un mateix fet, que és el que obliga a l’emigració, nosaltres diguem, tant se me’n fot el que t’obligue a marxar, entraràs o no en funció de les meues necessitats. I en aquest raonament hi ha alguna cosa perversa.
Oblidem les causes que fan que la gent emigre, i centrem-nos en com fer que entren les persones que necessitem. Aquest raonament m’ha fet recordar la selecció que es feia a l’arribada dels trens als camps d’extermini, on unes persones en seleccionaven unes altres, unes sobrevivien (uns quants mesos), les altres anaven directament al forn crematori. No puc evitar, per més que ho intente, veure’m a mi mateix en el paper de “selector”. Uns sobreviuran, els altres els condemnem a morir a les pasteres, de fam o de malalties als seus llocs d’origen.
I em demane: hem arribat tan lluny en la nostra degradació moral que som incapaços de veure’ns a nosaltres mateixos com els botxins?
No és innocent que siguen precisament els feixistes, tant els de casa com els de fora, els capdavanters d’aquesta selecció bestial, però no és menys cert que el verí de la indolència i la necessitat del discurs fàcil populista s’estén com una xacra en tota la societat, i ja ha engolit la dreta “civilitzada”, si és que hi ha cap dreta que ho siga. I comença a fer forat en l’esquerra. De moment, l’Aliança Sahra Wagenknecht, primer intent des de l’esquerra d’aixecar una ideologia antiimmigració, ha sigut aturada a Alemanya. Durant quant de temps? A casa nostra ja no se’ns fa estrany sentir líders de centreesquerra o d’esquerra de la necessitat de gestionar l’arribada d’emigrants.
Cal fer un pas enrere. És una immoralitat la selecció de persones en funció dels interessos propis i completament al marge de les necessitats de l’altre. Aquest descens ètic, propiciat clar per l’extrema dreta, cal combatre’l i aturar-lo. I no ho podem fer si no anem a l’arrel del conflicte, que no és altre que la depredació, sempre el capitalisme, de les nacions desenvolupades que fan contra les nacions ocupades i, tot i que ens afartem de dir que el procés de descolonització va finalitzar amb la Primera Guerra Mundial, el ben cert és que el sistema d’explotació colonialista perdura, i som nosaltres els beneficiats d’eixa explotació, els mateixos que, a la vegada que produïm les condicions que fan que la gent vulga deixar el seu País, els impedim l’entrada a un món on podrien viure una mica millor.
Aquest cercle de degradació moral ens porta cap a l’infern, i ja no som capaços de distingir allò que està bé d’allò que està malament, i en aquesta obscuritat en la qual ens anem endinsant, no ens ha de sorprendre que siguen els creadors d’eixa obscuritat els que traguen rèdit. L’extrema dreta genera el discurs i la solució, i nosaltres romanem impassibles sense donar arguments que puguen aturar aquest descens als inferns.
