Aquest epígraf que he escollit per donar títol a l’article pertany al poema de la meravellosa poetessa feminista Maria Mercè Marçal, Cançó de fer camí. Un títol ben adient per parlar sobre una de les xacres del nostre dia a dia, del de les dones, i el camí que ens queda per recórrer per a erradicar la violència masclista. Aquest 25N hem eixit arreu del País Valencià per reclamar, de nou, la fi de les violències que patim les dones en totes les seues expressions en commemoració de l’assassinat de les germanes Mirabal a mans del sanguinari Trujillo el 25 de novembre del 1960. Una data simbòlica amb la qual pretenem visibilitzar totes les germanes Mirabal arreu del món.
Des de l’any 2006, en el qual comencem a l’Estat espanyol a recopilar dades sobre dones assassinades, la xifra ha estat de 1.171 feminicidis. Si bé és cert que al portal d’estadístiques del Ministeri d’Igualtat les dades de dones assassinades que recopilen les estadístiques engloben des de l’any 2003. Doncs bé, si donem un cop d’ull a aquestes estadístiques, i amb curiositat científica n’escollim algunes per observar el seu funcionament, podrem descobrir com és d’alarmant la situació i quin llarg camí ens queda per fer. Així, per exemple, si creuem la variable «dones assassinades per violència de gènere» amb les variables temporals «mes» i «any», és realment aterridor descobrir que no hi ha cap mes des de l’any 2003 en el qual cap home no haja donat mort a una dona. A més, hi ha mesos estremidors en els quals la xifra aplega a 10 i 11 dones assassinades. Us convide a donar una ullada. Però, també són alarmants les xifres que recull el Balanç semestral sobre criminalitat 2022 del Ministeri d’interior que inclou els delictes d’agressió i abús sexual, prostitució i explotació sexual, on més de 9.000 dones han estat víctimes de violència sexual, sols en el primer semestre d’aquest any. Terrible.
Malauradament, als anys anteriors a la recopilació de dades i, sobretot, anteriors a la llei de 2004 de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, les xifres eren recopilades a través dels anuaris estadístics del Ministeri d’Interior que tan sols incloïa les dones assassinades dintre del matrimoni, obviant les que eren mortes per les parelles, exnuvis, separats, divorciats… A més a més, si la dona no moria després de l’atac del cònjuge, no s’incloïa en la base de dades del ministeri, per tant, no existia ni havia existit mai. Érem invisibles. No fa tant d’açò.
Anys sent assassinades, torturades, violades, prostituïdes… Oblidades i invisibilitzades per una societat masclista i heteropatriarcal. Però el més greu de tot és que continuem sent assassinades, torturades, violades, explotades sexualment, oblidades i invisibilitzades arreu del món el 2022. I a l’Estat espanyol alguna cosa no estem fent bé quan les estadístiques mostren que més de la meitat de les dones assassinades durant aquests últims 16 anys han estat dones joves, amb no més de 40 anys. Discursos misògins, consignes que fan apologia de la violació i que fa poc véiem en un col·legi major de Madrid, negacionistes del feminisme… Quin mal fa veure una dona fer negació del feminisme amb allò de «jo no soc ni feminista ni masclista», i no ser conscients que el feminisme és llibertat, que el feminisme ens farà lliures, i que salva vides. Potser tanta baralla pública no ajuda, i és que el moviment feminista no travessa el seu millor moment.
Però malgrat tot, no hem de defallir i aquesta xacra social ha de ser eliminada, erradicada, i per això cal rememorar any rere any aquesta data, però també fer pedagogia diàriament a les escoles, a casa nostra, al bar, al gimnàs… cal transformar tots els espais amb consciència feminista, habitar-los des de la igualtat, la sororitat i la forta convicció que acabarem amb aquesta societat patriarcal que ens mata, ens viola i ens explota, que ens considera ciutadanes de segona. I tot això ho hem de fer posant en el centre el que ens uneix, perquè és el moviment feminista l’únic capaç de transformar aquesta societat patriarcal.
I parafrasejant Maria Mercè Marçal:
Dins la pell de l’ona salada
serem cinc-centes, serem mil.
Perdrem el compte a la tombada.
Juntes farem nostra la nit.
