És bo escoltar i comprendre, sobretot als de les altres tribus. Tant val si ho fas seguint un criteri estratègic (L’Art de la Guerra), o si ho fas com una actitud vital, empatia li diuen. En tot cas escoltar ens dona informació sobre què en pensa la resta i donar temps (i silenci mental) a allò escoltat, crea comprensió.
Comprendre els «com» i «per què», entrar en contacte amb el «dolor» dels altres; eixe estrany conjunt d’experiències vitals, expectatives, creences, interessos, pors, prejudicis…, que conformen els nostres mapes personals. Perquè no cal oblidar-ho mai: són els nostres mapes els que condicionen la nostra percepció de la realitat. Pensem a través dels mapes o dels marcs mentals, anomena-ho com vullguem.
Si parem atenció al relat del món «espanyolista» amb totes les seus dimensions mediàtiques, polítiques, econòmiques, judicials i militars, ens queda clar el seu punt de vista sobre Pedro Sánchez, la investidura, l’amnistia, el «procés», EH Bildu i tota la resta: la voluntat de fer saltar per l’aire el Régimen del 78. Segons ells, el PSOE ho vol fer de manera controlada i la resta de forces de forma radical.
Aquest és el seu «dolor», la temor a la desaparició del seu món, de la seua zona de comfort amb tot el que comporta. Algú podrà dir que pensar això del PSOE resulta una mica còmic, però les percepcions són les que són i acaben conformant les múltiples realitats en què vivim.
Pedro Sánchez, vullga ell o no, pensem «nosaltres» el que pensem, vol trencar Espanya, almenys eixe és el «dolor» de la «España Eterna y Universal».
Per a «ells» la «España Plurinacional» no és la «España Eterna y Universal», plurinacionalitat significa ruptura. Només cal escoltar els seus marcs: Unidad o Federalismo. Poc importa que siguen dos tipus lògics diferents. La seua Unidad només pot ser sòlida com els cudols, només pot ser essencialista, només admet una forma d’organització política: el centralisme, el poder de la metròpoli sobre les colònies, l’egomadrilenyisme.
No importa que puguem estar units en la diversitat amb una organització federal o confederal. En la seua mentalitat la «Descentralización autonómica» ja és prou i massa. Per favor, no parlem de desconcentrar l’administració i el poder de La Villa y Corte!!!
I aquest és el seu marc, i la seua visió del que pot ocórrer si Pedro Sénchez acaba sent Presidente del Gobierno. Torne a insistir, poc importa que Pablo Iglesias i Rufián diguen allò que al PSOE no fa, se l’obliga, que «nosaltres» pensem que el PSOE és expert en «nadar i guardar la roba», en ser república i monàrquic a l’hora, en ser jacobí i ferderalista… Poc importat tot això. Pedro Sánchez ho ha de tindre ben clar: per als espanyolistes de l’«España Eterna» ell vol trencar Espanya. La plurinacionalitat és trencar Espanya. La seua unitat és la del centralisme i voldrien uniformitzar-ho tot.
A Espanya només té cabuda una nació: la seua.
Podem escoltar idees semblants en Pablo Iglesias quan parla que caldria la unitat d’acció entre les esquerres territorials i Podemos…
Siga com siga Pedro Sánchez hauria de tindre clares dos coses:
- Per a La Villa y Corte, el Palco del Bernabeu i les Torres Kio ell vol trencar Espanya
- «Nosaltres» ja no estem disposats a alimentar-nos de molles. Volem pastar el nostre pa.
Per tant ha de triar entre seguir apuntalant el Régimen del 78 o ser un Príncep Nou que comence una segona transició.
No és només Pedro Sánchez qui ho ha de tindre clar, Yolanda Díaz i Pablo Iglesias també. Però sobretot, som «nosaltres» els que ho hem de tindre clar i saber que si no som clars i assertius «el PSOE tirará al monte».
