La llengua catalana té tres grans estàndards: el català central, el català valencià i el català balear. Així i tot, la diversitat dialectal de la llengua és força gran. S’estén des del rossellonès fins a l’alacantí de nord a sud. Ara us heu de preguntar si és la realitat que es mostra a les escoles catalanes. Demane disculpes per si algun docent de català se sent ofès o sent que he desprestigiat la seua tasca docent o de defensa de la diversitat dialectal. Ara bé, sí que crec que és cert que la dialectologia i la sociolingüística són les darreres disciplines a treballar-se dins de la matèria de llengua catalana.
Caldria, però, fer un enfocament transversal dialectal que permetera que l’alumnat percebera la llengua com a diversa i no com a unitària, centralitzada i rígida. L’alumnat té dret a conèixer les varietats dialectals de la llengua pròpia del seu territori. Té dret a conèixer autors balears com Sebastià Alzamora, Melcior Comes o Laura Gost i valencians com Carles Alberola, Isabel Clara-Simó, Carme Miquel o Rodolf Sirera.
Per què tinc la sensació que els valencians som els últims sempre? Potser la tendència política té molt a veure. Reflexionem-hi. Quantes vegades haurem sentit allò de «el valencià és una llengua?» o «penses que el valencià i el català són llengües diferents?» Crec que és una sensació compartida. Som els peons del sud. Sí, ho he dit bé: peons. Els peons són els que comencen a lluitar en el camp de batalla dels escacs i els primers en caure. Això som els valencians del País Valencià.
Aquests darrers dies llegia diferents tweets sobre la noció de País Valencià que no tothom comparteix. Recordem, però, que és un terme acceptat i que està present en l’estatut d’autonomia del País Valencià (tot i que el nom oficial siga Comunitat Valenciana). Com que ara hi ha més blaus i verds, hi ha més soroll a les xarxes. Per això deia que som peons: perquè els valencians del País Valencià som els primers en defensar la nostra identitat: una identitat valenciana, d’esquerres, valencianista, lliure de tota discriminació per raons de sexe, gènere, orientació sexual, ètnia, etc. Alhora, també som els primers a caure, ja que si traslladem aquest debat al Principat de Catalunya veurem que som els grans oblidats.
A Catalunya hi ha l’Espai País Valencià i la Casa de València a Barcelona, dos grans entitats que agrupen gran part de la població valenciana a la ciutat comtal. Tanmateix, tot i que la població accepta que hi ha molts valencians per terres catalanes, no arriben a entendre el que suposa una identitat valenciana mixta. Les identitats són quelcom de variable i divers. Hi ha persones que defensen una identitat valenciana i d’esquerres sense tenir present el valencià, però n’hi ha d’altres per a qui la lluita de la identitat valenciana va directament lligada a la llengua. És el meu cas.
Els catalans (estic generalitzant) no arribaran a entendre que el valencià, com a varietat de la llengua catalana, està en perill i que la identitat valenciana que s’identifica amb l’ús i defensa de la llengua i cultura valencianes s’estan diluint a poc a poc per les polítiques dretanes. Ens estan fent callar i nosaltres ho estem tolerant. Hauríem de fer una campanya a favor de l’ús en valencià. Tenim un gran exemple català que comentava fa unes setmanes Gerard Furest a la Trobada Nacionalista dels Països Catalans: el Bonpreu. Etiquetatge en català, atenció en català. En definitiva: ús del català.
El dia que els catalans puguen ser capaços de mirar més enllà de Catalunya i fixar-se que els seus germans, valencians i balears, estan pendent d’un fil, podran tirar-ho tot avall per fer que el català puga reviure i expandir-se. No estaria de més que el govern del Principat poguera fer accions directes lingüístiques amb gran impacte tant a les Illes Balears com al País Valencià. Si el basc ha repuntat, per què no ho pot fer el català? Lluitem, germans, lluitem. I recordem-ho: una llengua mai mor si els parlants la parlen. Parlem en català. Mantenim en català. Canviem al català. Per tu, per mi, per nosaltres, per vosaltres i per tots els que vindran. Necessitem poder disfrutar d’un món amb el català i en català.
