Vos convido amb molta insistència que llegiu fins al final este article. En ell vos parla una persona que ha defensat a la tribuna del Congrés dels Diputats la indiscutible Llei Trans i, que a dia d’avui, se’n penedeix. Llegiu amb la ment oberta el que diuen les dones que estan explicant de manera absolutament incansable el que està passant. Trenqueu amb el mandat del silenci i escolteu arguments per a poder configurar la vostra opinió. Recuperem la possibilitat d’abordar el tema des de la tranquil·litat i el dubte, per a configurar opinions argumentades. Parafrasejant una periodista ben coneguda: estes són les dades, vostres les conclusions.
Aquesta setmana s’ha aprovat la tramitació per urgència de la Llei Trans, una norma que confronta directament amb la teoria feminista, i que la immensa majoria de la societat, afirma no conéixer. De fet, a gran part de la ciutadania li fa moltíssima mandra ni tan sols aproximar-se al tema. Fins i tot genera rebuig el debat entre les persones polititzades que, sovint, canvien de tema o ignoren els articles que l’aborden amb una falsa percepció que dubtar-hi sobre les identitats de gènere (que no sexuals) és ser carca o d’extrema dreta. Les persones que la defensen ho fan d’una manera quasi militant, sense aportar arguments i en massa ocasions sense haver-ne llegit el desenvolupament normatiu, i sense saber massa sobre les teories que la sustenten, les Teories Queer. Existeix, per tant, una voluntat de desconeixement envoltada de frases de sobret de sucre com «Tu eres qui vulgues ser».
La Llei Trans i els càrrecs públics que la defensen s’identifiquen amb les esmentades Teories Queer, de les quals Judith Butler és una referent. Aquesta filòsofa diu, entre altres coses, que «si es refuta el caràcter invariable del sexe, potser esta construcció denominada “sexe” està tan culturalment construïda com el gènere; de fet, pot ser sempre va ser gènere». Llavors la primera pregunta que ens hauríem de fer és què és «allò irrefutable», és a dir indiscutible, el sexe biològic o els estereotips? El debat comença per saber si la biologia s’equivoca amb els cossos o és el patriarcat qui s’equivoca establint estereotips a dones i homes. La base teòrica de la Llei Trans parteix de la premissa que s’equivoca la biologia (o la medicina) en observar el sexe al nàixer. El sexe és ara una assignació decidida d’acord amb els estereotips que més t’agraden. En fi, un bollit que pretenen fer norma sense ni tan sols prendre’s la molèstia d’explicar.
Esta situació d’opacitat i segrest del debat ha traspassat l’àmbit social. PSOE i Podemos han consagrat el secretisme al Parlament acceptant tramitar una llei que no s’entén sense debat ni compareixença de professionals de l’àmbit. Una absoluta barbaritat democràtica comparable a les perpetrades durant la crisi del 2008 per part del PSOE i el PP, quan les retallades s’aprovaven per la porta de darrere i sense confrontació d’arguments. En aquell moment la manca de transparència estava clara: es pretenia salvar els rics i condemnar la resta a una crisi sense precedents. Avui, qui venia a «asaltar los cielos» pretén salvar els privilegis masculins i de la indústria esteticofarmacèutica condemnant els avenços feministes.
Amb el començament d’un curs electoral en què s’esdevindran totes les eleccions possibles entre maig i novembre, Podemos necessita soterrar els debats per veure si poden salvar el dessagnat constant de vots i de militància. Com no podia ser d’una altra manera, els grans moviments estratègics sempre els carreguem a l’esquena les dones, i aquesta vegada pretenen eliminar les fites feministes aconseguides fins a dia d’avui amb una llei que presenten com a feminista i progressista, però que no deixa de ser una matxirul·lada. Perquè, què vos pareixeria que una persona blanca nascuda i crescuda com a blanca s’autoidentificara com a negra? Això li permetria viure de primera mà les discriminacions existents en la societat? Podria ser-ne portaveu real del Black lives matter? Caldria facilitar-li tractaments mèdics i quirúrgics per a poder donar resposta a la seua raça sentida? Si açò vos pareix una bestiesa, canvieu la persona protagonista per un home que diu sentir-se dona.
Potser, si acceptem la premissa que cadascú pot ser allò que senta a pesar de la biologia, si acceptem que els estereotips socials són elevats a identitat i la llei els protegeix, Michael Jackson va ser el primer blanc sentit de la història, almenys, que coneguem. No obstant això, i demane disculpes per l’atreviment, aquell nas pelat de tantes operacions com es va fer per a canviar el color de la seua pell, així com totes les estridències per arribar a ser qui no era, recorden que per molts diners que tingues, per moltes modificacions que faces al teu cos, l’impacte de les desigualtats socials no desapareix. Jackson va ser el rei del pop, però mai va ser blanc, perquè el problema no era el seu color de pell, sinó l’estereotip que hi havia, que hi ha, sobre això.
Si traslladem aquest relat al debat silenciat sobre el sistema sexe-gènere i, per tant, sobre la Llei Trans, m’atrevisc a afirmar que per moltes modificacions corporals que fem les desigualtats entre homes i dones es mantindran. Un cos femení amb una doble mastectomia i una faloplàstia no gaudirà mai dels privilegis masculins per haver modificat el seu cos, perquè no és un home i els privilegis no són físics, sinó socials. Un cos masculí amb modificacions corporals mai podrà viure el que suposa nàixer dona i socialitzar sota els estereotips de repressió sexista. Perquè ser dona o ser home no s’elegeix, cap de nosaltres (les dones) hem elegit que ens posen arracades, que ens diguen guapes en lloc de valentes o que ens tracten d’histèriques o trepes quan opinem amb contundència. No és una elecció, és una imposició. És més, a qui esteu llegint aquest article des de l’esperit crític vos pregunte: podeu definir què és un home o què és una dona sense recórrer al sexe biològic? Podríeu fer-ho sense acudir als estereotips?
Si creieu en la igualtat entre homes i dones, aquesta llei vos interpel·la i aquest article vos interessa. És necessari obrir el debat i parlar de totes les conseqüències que pot comportar l’aprovació d’aquest text legislatiu, inclús estant en any electoral. Perquè per molt que ara ens assenyalen de feministes ràncies, de TERF, les que avui promulguen lleis ho fan gràcies a les que van reivindicar el vot femení i les lleis de paritat per a incloure les dones. Per molt que votem llistes paritàries, estudiem i treballem fora de casa, si això passa és per les feministes que fa anys van desafiar els estereotips de gènere associats al seu sexe. Tot és gràcies a aquelles que, per a poder alliberar-se, es van vestir d’homes perquè era l’única opció que tenien per a sortejar els estereotips sexistes que els reservaven altres ocupacions. Volien estudiar, ser lideresses i tenir capacitat de decisió, i per a aconseguir-ho s’havien de fer passar per homes. No era una elecció, era una imposició. Aquesta llei pretén blindar el sexisme d’urgència i en any electoral, sense temps per a debatre ni per a discrepar.
