Eixe seria el meu titular per a resumir l’entrevista que va emetre La Sexta en una doble entrega de Salvados amb Salomé Pradas, exconsellera d’Interior de la Generalitat, arran de la dana del 29 d’octubre. La imatge que es va donar va ser d’una rentada d’imatge cap a Pradas més que una mirada exigent sobre la gestió política del desastre.
L’escenari de l’entrevista era perfecte per a presentar-se com una víctima més mostrant-se vulnerable, emocionada i assenyalada injustament pel poble valencià. El relat que dona el centra en el seu dolor personal i demana perdó a les víctimes, però les famílies que van perdre éssers estimats estan cansades d’eixos victimismes amb tota la raó del món. Només volen saber la veritat i justícia.
Aquesta tasca es complica quan la cúpula del PP, que ha estat envoltant la figura de Mazón, continua salvant-li el cul, donant-li càrrecs per seguir cobrant. Per això, el perdó de Juan Francisco Pérez Llorca no val per a res.
L’entrevista no ajuda tampoc, i no és estrany que l’Associació de Víctimes Mortals 29-O s’haja sentit ferida. Mentre elles encara arrosseguen el dol, la cara política de Pradas aquell dia en prime time de la televisió espanyola, es presenta com una heroïna perquè ella “sí que estava al CECOPI quan tocava”. El cas és que reparteix culpes, i no assumeix la seua. Com continua fent Mazón.
Entre mentides i acusacions a tercers, el periodista deixa passar respostes i oportunitats de repreguntar si tinguera les dades en mà. Per exemple, sobre el Pla d’Inundacions sobre l’Alerta Hidrològica del qual es va parlar i on està aclarit que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer no era l’única responsable de vigilar els cabals.
Durant l’entrevista llegia alguns comentaris a X i estic convençuda que la majoria de les persones valencianes que sabem el que passa al nostre territori era conscient de la imatge que estava donant Pradas. El problema ve quan un programa que es veu en l’àmbit estatal com en aquest cas Salvados, rebaixa el nivell d’exigència per a fer una entrevista clau sobre una tragèdia amb centenars de víctimes que construeix un relat en què no acaben salvats els damnificats, sinó la mateixa Salomé Pradas.
