Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
El govern d’Espanya ha tornat a fallar al Sàhara Occidental. Ja ho va fer en 1975, quan de manera clandestina va vendre el poble sahrauí al Marroc mitjançant els coneguts Acords Tripartits de Madrid. Des d’aquell moment, el Front Polisario treballa per l’autodeterminació i la llibertat del poble sahrauí. I malgrat la responsabilitat històrica d’Espanya en el conflicte, cap govern espanyol ha tingut el coratge d’obrir vertaderament un procés de descolonització.
La darrera setmana, el president Sánchez va decidir trencar tot consens previ en la política exterior de l’estat espanyol i donar suport a les aspiracions expansionistes d’un estat opressor com ho és el Marroc i legitimar així de manera unilateral el pla marroquí d’autonomia sobre el Sàhara Occidental. Aspiracions -les del Marroc- absolutament il·legals i contràries a tota resolució del dret internacional.
El PSOE ha fet així un brusc gir en el seu posicionament inicial sobre el Sàhara Occidental. Un gir que xoca amb la tradicional postura del partit sobre aquest tema i que ha estat pres sense consens, sense un debat previ i sense ni tan sols el suport de la resta de forces polítiques que sostenen la majoria parlamentària del Govern.
I si sorprén l’absència de debat parlamentari per a una decisió de tanta importància, encara esgarrifa més la falta de transparència amb què el moviment ha estat fet. Quin serà el preu que haurem de pagar per aquesta nova traïció? I sobretot, quina credibilitat té ara Sánchez per defensar la legalitat internacional a Ucraïna mentre dona l’esquena a la població sahrauí? Per què de les sancions econòmiques a Rússia i no al règim alauita? És que hi ha ocupacions militars més legítimes que d’altres?
Són massa preguntes sense resposta. El ben cert és que l’acord amb el Marroc passa per sobre de totes les resolucions de l’ONU, de la Unió Africana, del Tribunal Europeu de Justícia… I, com afirma el delegat del Front Polisario a l’estat espanyol, Abdulah Arabi, aquest acord atempta contra les legítimes aspiracions del poble sahrauí i ignora el sentiment de solidaritat dels nostres amb la causa sahrauí.
O potser, si hi pensem, sí que hi podem trobar alguna resposta. Darrere d’aquesta traïció, s’amaguen qüestions claus com els xantatges del Marroc i l’ús de la migració com a arma política, que va costar el càrrec a González Laya l’any passat. Una trama de complexos interessos amb ramificacions que arriben fins a l’OTAN o l’aliança Estats Units-Israel-Marroc. Siga com siga, raons que acaben per posar-se davant de tota resolució internacional i fins i tot de la línia ideològica del govern mateix.
Com a sobiranistes, fa anys que defensem que el poble sahrauí és i ha de ser l’amo del seu propi destí. Reconeixem la sobirania de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD) i el Front Polisario com a representant dels interessos democràtics de la seua població. El mateix Front Polisario va ser convidat al nostre IV Congrés Nacional, on ens van fer arribar la necessitat d’una millora de la precarietat vital en què lidien cada dia. De fet, tot i que ens van fer arribar el seu missatge, la situació en què es troben els feu impossible acudir presencialment.
Pedro Sánchez ha cedit al xantatge del Marroc. I això és molt greu. Ho és no només perquè posa en joc els drets del poble sahrauí. També ho és perquè amb la decisió, Sánchez ha obert una escletxa amb Algèria, principal subministrador de gas d’Espanya. Algèria, un gran aliat de la RASD al Magreb, ha donat suport al Front Polisario en tot moment i manté greus conflictes amb el Marroc a causa de la seua ocupació il·legal de terres sahrauís, cosa que suposa una amenaça per la pau i l’estabilitat a la regió nord d’Àfrica.
Mostra d’aquesta escletxa és el trencament de relacions diplomàtiques amb Algèria. De fet, l’ambaixador d’aquest país ja ha abandonat l’estat espanyol fruit de la sorpresa i la indignació per aquesta incoherent decisió del govern espanyol. Fins on poden arribar les conseqüències? Pagarem més car el gas que ens ve d’Algèria? Tindrem potser garantit aquest gas?
Són massa incerteses, massa riscos i massa vides patint per aquesta imprudència de Sánchez. No volem esperar a veure’n les conseqüències. No volem més decisions autoritàries. Cal tornar al consens, al diàleg i posar per sobre els drets de la població del Sàhara Occidental, qui reclama un referèndum d’autodeterminació i el respecte de la legalitat internacional per part de l’estat espanyol. Calen governs de coalició units, on es treballe conjuntament i que siguen capaços d’enfortir la democràcia a través del debat.
Pedro Sánchez ha de corregir públicament aquesta errònia decisió, ha de respectar la legalitat internacional i donar suport al seu dret d’autodeterminació. Nosaltres estem al costat del poble sahrauí, dels drets humans i exigim que es complisquen les recomanacions de l’ONU i el dret internacional. Ens veiem aquest 24 març a la concentració per la llibertat i drets d’aquest poble. Sàhara hurra! Visca el Sàhara Lliure.
