El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha reclamat al Govern «el deute de l’aigua amb la província d’Alacant i la Comunitat Valenciana», que «abans no existia», i «si no hi ha reconeixement d’aquesta realitat, hi haurà problemes» (Europa Press, 20 0ct. 2023). I emplaça el president de Govern, Pedro Sánchez, a vindre a la futura Mesa de l’Aigua de la Comunitat per tractar des del rigor l’agravi de la carència d’agua.
Segons la Constitució Espanyola, la competència de l’aigua, quan les aigües discorren per més d’una Comunitat Autònoma, és exclusiva de l’Estat (art. 149. 1. 22ª). Per tant, i de comú acord amb la Llei d’Aigües del 1985, la Confederació Hidrogràfica (intercomunitària) és la que regula la conca hidrogràfica de cada riu. Habitualment amb la preeminència, hauríem de dir, dels usuaris, cosa que porta confusions a la societat, perquè hi ha més actors interessats en la problemàtica, augmentats arran de l’amenaça del Canvi Climàtic, o de la promulgació de la Directiva Marc de l’Aigua (any 2000).
En este context, la creació de la Mesa de l’Aigua d’Alacant, l’any 2020, per part del president de la Diputació d’Alacant d’aquell temps, Carlos Mazón, era un clar desafiu inconstitucional contra les Confederacions Hidrogràfiques o contra el Govern de l’Estat, i, de rebot, contra el president valencià Ximo Puig. Cosa que amagava, en realitat, que el tema de l’aigua és una confrontació de territoris (o d’usuaris territorials), ara transformada en lluita ideològica (PP contra PSOE).
No content amb això anterior, el senyor Carlos Mazón, ara president de la Generalitat, vol continuar la lluita ideològica, no contra València, no contra ell mateix, sinó contra Pedro Sánchez, contra el president de l’Estat espanyol, a qui responsabilitza de la secular manca d’aigua del Sud valencià: “si no hi ha reconeixement del deute de l’aigua amb Alacant i la Comunitat valenciana, hi haurà problemes” (massa vegades es confon augment descontrolat de la demanda d’aigua amb carestia d’aigua). I anuncia la creació d’una Mesa de l’Aigua de la Comunitat Valenciana.
Actitud clarament unilateral per part del senyor Mazón, no acatant que les competències sobre les aigües intercomunitàries són estatals, no autonòmiques. Actitud, per tant, inconstitucional. Sobretot, sabent que el Tribunal Constitucional, per exemple, ja ha tombat les pretensions autonòmiques unilaterals (andaluses, o castellanes) sobre el Guadalquivir o sobre el Duero en sentència de l’any 2011.
Què pretén el senyor Mazón? Per què perd el temps tan llastimosament?, per què tensiona la societat, enfrontant uns i altres?…
És que existeix un «dret al transvasament», ens dirà ampul·losament. I xisclarà, com sap fer ell. Hem de dir que existeix un «dret de necessitat de boca» a l’aigua, però no existeix un «dret de l’aigua per a activitat econòmica»: sobre el tema és el Tribunal Suprem qui ha negat repetides voltes que existisca eixe «dret de transvasament» per a reg o activitat econòmica (sentències de 2007, 2009, 2011).
S’agafa més prompte un mentider que no un coix. El mentider, compulsiu per mandat ideològic, és Carlos Mazón. Senyor Mazón, diga a la societat el que és llei i norma per a tots, no enganye, no tensione. Complisca la Constitució, que vosté mateix diu que és de tots.
