Fa dies que valorem la nefasta gestió de la DANA de Carlos Mazón i el seu Consell, fa dies que analitzem què va passar aquell fatídic 29 d’octubre. On estava el president? Per què no es van enviar les alertes a temps? Quantes vides s’haurien pogut salvar si el govern de la Generalitat haguera estat a l’altura? Totes aquestes preguntes s’han repetit i la resposta ens porta a la responsabilitat política i penal de Carlos Mazón.
No aprofundiré en la responsabilitat criminal de la sucursal del PP al País Valencià, ja se n’ha parlat molt, el que sí que crec necessari és valorar la funció del PSOE-pspv com a puntal de règim del 78 i com a part fonamental del sistema colonial que patim el poble valencià.
Una estratègia colonial a favor dels interessos de la metròpoli en detriment de les necessitats de les persones afectades per la devastadora gota freda. Una estratègia on es poden diferenciar dos línies d’actuació a tindre en compte, per una banda, la tardana resposta dels efectius de l’Estat i per l’altra, el suport al govern de Mazón amb l’anunci d’aprovació de pressupostos.
Anem a pams, és ben sabut per a les persones que vam poder anar els primers dies de voluntaris als pobles afectats, que els efectius de l’Estat no estaven fent la feina que tocava per pal·liar els desperfectes de la gota freda i anar buidant, baixos, garatges i carrers. Va ser gràcies a les persones voluntàries que es va poder donar una resposta a la urgència de les famílies afectades. Ens preguntem com és possible una resposta popular tan ràpida i massiva per part del voluntariat i, en canvi, com una resposta professional dels efectius de l’Estat, preparada des del mateix dia de la catàstrofe, va tardar tant a actuar, sols ho va fer de forma massiva quasi a la setmana de la Dana. Aquest retard sols és comprensible si entenem que l’actuació de l’Estat anava teledirigida des de Madrid per donar resposta a interessos mesetaris i partidistes.
L’activació de la resposta, després de la dignitat que va mostrar el poble de Paiporta en la visita del monarca del 3 de novembre (5 dies després de la catàstrofe), anava dirigida a desgastar políticament el PP de Feijóo i a consolidar el lideratge de Pedro Sánchez com a salvador de la colònia, buscava pal·liar interessos espanyols per sobre de les necessitats valencianes, estava fredament calculat per assegurar-se el govern espanyol sacrificant el poble valencià.
En la mateixa línia, cal valorar el posicionament del PSOE-pspv en donar suport des del minut u als pressupostos 2025 de Carlos Mazón, també els de María José Català i els de la Diputació de València, excusant-se en la necessitat de tindre uns nous pressupostos per a ajudar les víctimes. Tothom sap que els pressupostos són una eina efectiva per donar continuïtat o finalitzar una legislatura. En aquesta declaració d’intencions el PSOE-pspv deixava ben clar que sacrificava la Generalitat per intentar mantindré la Moncloa, un sacrifici per honorar el deu Sánchez, un sacrifici de la colònia per mantindre la metròpoli, res nou sota el sol. Evidentment, no significa que el PP acceptarà aquest intercanvi de cromos, també «els populars» tenen interessos a la metròpoli i no dubtaran a sacrificar la colònia i el seu gestor si és necessari, però en aquest sacrifici el PSOE-pspv té el relat guanyat de cara a la resta de l’Estat espanyol per molt que signifique perdre el País Valencià.
Hem vist com el PSOE-pspv s’ha posat de perfil en les mobilitzacions de milers de persones demanant responsabilitats polítiques i penals. Com els seus tentacles dins de les organitzacions de la societat civil han intentat desmobilitzar el malestar popular i quan no ho han aconseguit com han intentat passejar el fantasma de l’extrema dreta per atemorir i silenciar qualsevol crítica a Pedro Sánchez i al seu govern. Res més lluny de la realitat, deixar que l’extrema dreta lidere el malestar i la indignació de la gent és entregar-los en safata l’hegemonia al País Valencià. Vincular a l’extrema dreta les crítiques legítimes a Pedro Sánchez per part de la ciutadania afectada, és facilitar que l’extrema dreta capil·laritze en cada un dels pobles afectats, és una pèrdua del potencial transformador del poble valencià orquestrat per la progressia espanyola. Com bé analitzava el company Jordi Belver en el seu article, la progressia i el feixisme espanyol són dos caps del mateix monstre, dos valedors del mateix sistema. Si no capgirem des de la consciència de classe aquesta cessió de la progressia en favor de l’extrema dreta, caldrà veure les repercussions a mitjà-llarg termini i no oblidar les responsabilitats i el paper que van jugar els diferents actors polítics.
Com tota praxi política s’ha de diferenciar entre moviments tàctics i estratègics, entre els diferents tempos i fronts. Sabem que ara mateix la urgència és destituir Carlos Mazón i el seu Consell com a responsables polítics i penals, per haver estat de dinarot al Ventorro i no exercint les seues responsabilitats com a cap del Consell. Però no podem perdre de vista que l’agudització de les repercussions de la DANA es deu al sistema colonial que patim i si no canviem aquest sistema sempre serem el peó a sacrificar. Hem de fer escac al rei i als seus valedors.
Ni Mazón, ni Sánchez, ni Borbons!
