Possiblement, les autoritats sanitàries haurien de recomanar anar al cinema almenys una vegada cada setmana; està comprovat que millora la salut física i mental de totes les persones. A continuació, passe a comentar algunes de les pel·lícules que he vist darrerament. Al meu entendre, són d’alta qualitat i afecten positivament el nostre estat d’ànim.
En primer lloc, parle del film La terra promesa (Reialenc, El bastard), un western danés ambientat en la segona meitat del segle XVIII. Any 1755, societat estamental a Europa, dominen els terratinents, el naixement marca la posició social dels individus, més o menys com ara: un capità retirat anomenat Ludvig von Kahlen (Mads Mikkelsen) aspira a ser ennoblit pel rei de Dinamarca mitjançant la colonització agrícola de les terres ermes i fredes de la península de Jutlàndia.
Després, arribe a Pobres criatures, una pel·lícula del gènere fantàstic on es defensen els drets humans i l’empoderament de la dona. En principi, el doctor Willem Dafoe experimenta davant dels seus alumnes en blanc i negre. Després, arriben les aventures en color d’Emma Stone a Londres, Lisboa, Alexandria i París. En part, relacione el contingut d’aquest film amb dues superproduccions anteriors: Les aventures del baró Munchausen (John Neville i Uma Thurman) perquè reivindica l’empoderament de xiquets i majors en una ciutat de Viena atacada pels turcs en el segle XVII i Moulin Rouge (Nicole Kidman i Ewan McGregor) perquè recrea el París bohemi de finals del segle XIX amb el mític cabaret i el ball enèrgic anomenat cancan.
En acabant, el film alemany anomenat La zona d’interés (Christian Friedel i Sandra Hüller). Basada en una novel·la de Martin Amis, retrata la fredor depredadora de l’elit nazi que administrava els camps d’extermini durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945).
Més tard, la pel·lícula Fallen Leaves, Fulles de tardor, del realitzador finés Aki Kaurismäki. Ella (Alma Pöysti) treballa en un supermercat i ell (Jussi Vatanen) es dedica a la construcció: es troben en una sessió de karaoke malgrat que cap dels dos en són aficionats. El film recull la precaritat laboral de la classe obrera en un país suposadament avançat com és Finlàndia. Per eixir del pou, el director apunta algunes vies de solució: la solidaritat, el cant coral i l’amor sense alcohol.
Seguidament, Anatomia d’una caiguda, guanyadora de la Palma d’Or en el Festival de Cannes de 2023. El film analitza la judicialització d’una conflictiva relació de parella amb fill en un entorn suposadament idíl·lic com són els Alps francesos. Ell i ella són escriptors, escriuen novel·les. En aquest cas, és absolutament necessari veure la pel·lícula en versió original amb subtítols: la muller (Sandra Hüller) és alemanya i es defensa en anglés, el fiscal ataca repetidament en francés, el marit (Samuel Theis) és francés però parla poc, el fill és interpretat pel xiquet Milo Machado Graner.
Per acabar, fixe la mirada en el cinema peninsular. D’una banda, Saben aquell és un biopic sobre el famós humorista català Eugenio: el genial personatge que contava acudits amb ulleres de sol naix a partir de la feliç trobada i enamorament entre un tímid joier català (Eugeni/David Verdaguer) i una vital guitarrista andalusa (Conchita/Carolina Yuste). D’altra banda, Un amor és un film d’Isabel Coixet on es parla de la soledat i de la dificultat de les relacions humanes (Laia Costa i Hovik Keuchkerian) al món rural; el problema del despoblament, l’Espanya buidada. A més, podem accedir a la plataforma rtve play: s’hi poden veure els 29 capítols de la sèrie televisiva Un país en la mochila de José Antonio Labordeta. Encara més, fins el dia 23F, també hi podem veure cinema clàssic en versió original i subtítols en galaicoportugués, palentí, alabés i balear.
