Tot i que diuen els retors que qui estiga lliure de pecat que tire la primera pedra, el significat té ràfegues de perdó, d’humanitat, d’autocrítica, i ves per on, la frase exhortatòria, provinent de la Bíblia, la sermonejava el mateix Jesucrist. La qual cosa em fa pensar amb “erudits eminents” com Rovira i Mazón, a més de voxejadors impenitents diversos de l’estil d’Abascal, que els fan costat, i posats per cas, a un servidor mateix també, per tal d’evitar els confessionaris.
De Mazón i les seus mentides ho sabem quasi tot; de José Antonio Rovira Jover, també, ja que, a parer de molts, “l’il·lustre” encara conseller és un burleta maleducat i l’enemic públic número u de l’idioma del País. Ja sabem els que ens considerem aborígens que atacar una llengua per tal de convertir-la en minoritària és també atacar un sentiment arrelat. Ja ho sabem també fa anys i panys que van fent-ho regularment i a les males des de l’aplegada dels Borbons, i Rovira és l’actual botxí encarregat de practicar les penes de mort envers l’idioma propi, conduint-lo fins a la guillotina. Cal dir que l’ínclit és economista, segons diu la Viquipèdia.
Bingo!!!, un economista per retallar l’idioma del País, que, a més, se’n va anar a Alacant a veure la família, remetent el xofer pagat per tots nosaltres, que l’havia dut des de València a l’Alacantí –anada i tornada- en els pitjors moments de la barrancada. L’inefable burleta, escolà major Rovira, que hauria d’haver acabat, en el millor dels casos, ensenyant en una guarderia de 0 a 3 anys el a, e, i o, u, en lloc de ser conseller d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació, i ha estat denunciat per CCOO PV per la deducció i estancament dels recursos destinats a fomentar la lectura i promoció del valencià. Òbviament, no ho farà perquè les ratlles fetes i entrebancs vers l’idioma dels valencians han demostrat com les desgasta.
Miquel Puig Cuadau, de CCOO PV, ho ha lamentat, segons ens conta Sebastià Carratalà a Diari La Veu del País Valencià, en un article específic. “Sembla que només sàpiguen fer i desfer”, afirma Puig Cuadau. L’entitat sindical retreu –amb xifres- que la línia pressupostària d’ajuts per al foment del valencià (per a institucions, entitats i associacions sense finalitat educativa), experimenta una retallada de 776.275,36 euros, una reducció del 32,34% respecte de l’any anterior. Així mateix, “les subvencions per a accions i programes educatius innovadors, han mantingut la dotació de 230.000 euros durant els últims tres anys.
Paral·lelament, i seguint el fil, el nombre d’entitats beneficiàries han augmentat de 59 a 80. Aquest estancament pressupostari davant l’increment de demanda implica una reducció de l’ajuda mitjana”, tal com explica l’organització sindical.
I continua denunciant-ho amb xifres: “En aquest sentit, s’ha constat la pèrdua d’aportacions a l’AVL amb repercussió directa als centres educatius. La pèrdua total de recursos estimada és de 82.177 euros, distribuïda en els conceptes de subvencions nominatives, 35.000 euros, publicacions i material, 20.677 euros, i jornades de formació, 26.000 euros”.
Res més amigues i amics, ja sabem que els números maregen, i és per això mateix, perquè van posar un burleta del qual la Viquipèdia diu per acabar de marejar-nos i no alçar el cap com Rovira; un “economista” per retallar l’idioma del País. Així que vos deixe amb un poema de Marc Granell, titulat “Meditació a la vora d’un temps”, amb una citació de Pere Gomila, que diu “i em sent prou fart d’esperar l’hora nova”:
“Començaria per dir-vos simplement bon dia si no fos que el poema, diuen, mai pot ser un florir de llambordes. Amagatalls invictes que ens vigilen. Conservar la decència per uns quants anys més, sols, segles no, o segles. Morir esperant és morir d’una mort com qualsevol altra”
