Al conseller d’Educació i Cultura, José Antonio Rovira, l’estan deixant sol. A la primeria de juny, li va dimitir el director general d’Insfraestructures Educatives, que no arribà a mantenir-se ni un any en el càrrec. Ara, a penes fa uns dies, li han dimitit la directora i el subdirector de Personal Docent. Tant en la Direcció General d’Infraestructures Educatives com en la de Personal Docent les ordres del conseller Rovira anaven en el mateix sentit: reduir les despeses al màxim. En el primer cas, es tractava d’aturar les obres a les escoles i instituts per estalviar, segons diuen, cent vint milions d’euros; en el segon, de contractar vuit-cents professors menys. No hi ha cap dubte que Rovira es proposa estalviar i que, per aquest motiu, sotmet els seus subalterns a fortes pressions. Els subalterns que havia nomenat, per cert, tampoc no tenien uns currículums espaterrants. Si no els hagués proposat Rovira per a un ascens, probablement no ho hauria fet ningú més. Ara bé, la pregunta és: per què Rovira vol estalviar tant? I per què vol estalviar tant, precisament, en educació?
Evidentment, les dues partides pressupostàries més grosses de la Generalitat van a parar a Educació i Sanitat. Com que la Generalitat Valenciana està arruïnada i endeutada fins a les celles, ja no es pot tornar a l’època de Zaplana. Les grans extraccions són impossibles. Ara vivim l’època de les petites extraccions. Però abans cal sanejar una mica el pressupost. Posats a sanejar el pressupost, i com que la sanitat pública ja està tan enfonsada que fa llàstima, només queda l’educació. El personal docent que no es contracta té una virtut gran: no cobra. Rovira, que abans de ser conseller era un professor d’economia dels que fan quatre sumes i quatre restes i ja es pensen que són al cap del carrer, ho ha vist clar: si no es fan escoles noves i no es contracten nous professors, els comptes milloren infinitament. Ja ho tenia tot lligat i ara li han aigualit la festa en el Tribunal Superior de Justícia, on han sentenciat que ha de contractar vuit-cents professors més, perquè així estava pactat amb els sindicats. L’embull és considerable. Què faran ara, amb el curs començat, d’aquests vuit-cents professors? Refaran els grups als centres escolars?
Però tot això no és res comparat amb el caos que generarà la consulta telemàtica que vol fer a les famílies, entre el 26 de novembre i el 4 de desembre, sobre les llengües vehiculars en l’educació. Si la consulta és telemàtica, qui creurà que els resultats que publicarà conselleria no estaran manipulats? Com es repartirà l’alumnat? Hauran de canviar d’escola els alumnes per poder seguir les preferències lingüístiques de les famílies? Ningú protestarà si queda en minoria? Rovira deu pensar que la gent es tan dòcil que està disposada a deixar-se esclafar sense queixar-se. No té ni idea de les complicacions que l’estúpida llei de plurilingüisme que patrocina pot crear. Per exemple, en el banc de llibres. Es llençaran els llibres cada curs segons les votacions de la famílies? I les ràtios? Hi haurà grups amb quinze alumnes en una llengua i uns altres amb trenta en l’altra? I no voldran les famílies canviar les tries lingüístiques uns mesos després de la consulta? Tenen dret a rectificar o no? És una tria o una condemna? Per cert, perquè la consulta es fa ara, abans de Nadal? No pot una família votar ara una cosa i pensar diferent al maig, en el moment de fer la matrícula?
Rovira no sap en quin merder s’ha posat. Al pas que va li dimitiran tots els directors generals. Ningú quedarà content amb aquesta llei, que crea una inseguretat jurídica sense precedents. Les famílies perden tot el dret a triar la llengua de l’educació dels seus fills i els professors perden el dret a fer les classes en la llengua que millor coneixen. Ningú ha demanat als professors una opinió. Tot es fa contra ells.
