No m’agrada ser consumidora d’X, però he d’admetre que m’ajuda a estar connectada d’alguna forma amb la informació que predomina en el meu algoritme: Llevant, cultura i política.
La política a les xarxes socials cada vegada mostra més missatges predominants de la dreta i la seua companya, la ultradreta. Fa molta por sobretot pensant en els joves que ja disposen de telèfons mòbils. Quan jo era jove, més jove que ara, el meu mòbil només disposava de WhatsApp i YouTube. Però tot ha canviat, per a pitjor.
L’altre dia, a l’app d’Elon Musk, em va aparéixer un vídeo d’uns joves cridant “Pedro Sánchez, hijo de…” mentre entraven en un concert de JC Reyes, que si no sabeu qui és ni què fa, vos recomane seguir en aquesta ignorància. Ara, buscant-lo en Internet he llegit que va estar a la pressó per robar a punta de pistola dos ciutadans alemanys en Sevilla.
Li he preguntat al meu germà de setze anys si coneix a aquest tal JC Reyes i em comenta: “M’agrada alguna cançó d’ell”.
Crec que en ma casa s’ha fet una feina per part dels meus pares per educar en valors i ser crítics amb tot allò que passa. Et pot agradar alguna cançó d’aquest cantant, però intenta no caure en els discursos que reprodueixen si realment no estàs d’acord.
Ja vaig dir en un altre article i seria hipòcrita no posar-me d’exemple, que escolte Miguel Bosé, però soc conscient que el discurs negacionista està lluny del que jo pense.
No tots els joves, com el meu germà o jo en el seu moment, tenen eixa educació a casa. Hem tingut eixa sort. Potser s’hauria de començar pels pares, i no tirar en cara als inconscients per què fan el que fan. Que també tenen part de la culpa, però no tota.
D’altra banda, pense que des de les escoles s’ha de fer un canvi exigent i més adaptat en l’actualitat. Sé que canviar el model educatiu és molt complicat, i hi ha molts professors cremats pel sistema que per llevar-se mals de cap se cenyeixen al que s’ha fet sempre: llegir el temari del llibre i fer els deures sobre el que han aprés a classe.
Potser és utòpic el que plantege, però penseu-ho bé. Si el problema està a les xarxes socials, per què no s’ensenya als alumnes com utilitzar-les, com fer un bon ús d’elles, i que analitzen els missatges que els arriben?
Alguns pensaran que és adoctrinar, i ho és. Hi ha una doctrina bona, i és la basada en els drets humans. Les idees han d’anar més enllà i que no es queden penjades en un cartell apegat a la paret del passadís, per on passen centenars d’alumnes cada any. A més a més, no es paren a llegir-lo perquè han d’arribar puntuals a classe de matemàtiques.
No es pot combatre l’algoritme. Almenys jo no tinc la fórmula. El que sí que podem fer és aprofitar-nos de les xarxes socials i valorar continguts com els de Cabrafotuda, que amb 175.000 seguidors a Instagram, aconsegueix transmetre uns valors essencials per a la societat actual. Però sobretot des de casa intentar entendre i comunicar-nos amb els joves, siguen fills, germans o cosins.
