La nostra llengua sempre ha sigut un front d’unió entre totes les forces espanyolistes, ja que els diferents partits han ajudat la persecució i l’arraconament que sofrix el valencià, ja siga a través d’estratègies de soft power com és el cas de les diferents polítiques que ha dut a terme històricament tant el PSOE en l’àmbit espanyol com el PSOE valencià. Aquest, per cert, no té dret a seguir emprant País Valencià, quan és un terme que detesta i embruta des de ja fa quasi 50 anys. Aquestes estratègies han consistit en mesures i en posicionaments que a simple vista no semblen ser nocives o que directament no ataquen la llengua i la cultura, però que realment ofeguen i limiten molt el seu ús, com és el cas de realitzar ajudes i beques i que les exigències existents per optar a estes ajudes estiguen discutides en la llibertat d’elecció sobre l’ús de la llengua.
Aquest tipus de mesures es veuen afectades les diferents parts de la indústria cultural que teixeix el nostre país. Mitjançant este foment al desús, el que aconseguixen és la poca existència de referents culturals en la nostra llengua, dificultant així l’existència d’un oci i d’una escena artística on es fomente la nostra llengua. Per una altra part, tenim a la dreta espanyolista i els nazis que la rodegen, els quals no s’amaguen ni juguen a fer posicionaments de mitges tintes o dissimulats, sinó que ataquen de manera frontal a qualsevol existència i resistència a la desaparició que tinga la nostra llengua i la nostra cultura. Açò es veu reflectit primerament per exemple en la decisió de regalar el C1 de valencià a qualsevol alumne amb més d’un 7 de nota mitjana en l’assignatura de valencià, retirant així el valor a este títol i titulant individus sense cap coneixement, ja que és una titulació necessària i obligatòria per a poder optar a ser un treballador públic al nostre país, el que a la llarga tindrà com a conseqüència que siga impossible tindre una atenció valencianoparlant als serveis públics.
L’última gran ofensiva que proposa l’espanyolisme salvatge representat pel govern assassí de Carlos Mazón, busca assestar un colp que siga final i definitori mitjançant una «consulta», la qual és venuda com una ferramenta per donar «llibertat» d’elecció a les famílies sobre en quina llengua escolaritzar els seus fills, davall la premissa que deixen caure i que defenen en els seus discursos que el valencià no és una llengua útil, sinó que és un obstacle imposat per l’antic govern i per les forces catalanistes que il·lustren com si foren demoníaques la qual impedix a les joves i als joves aprendre llengües realment importants, útils i necessàries com segons ells són el castellà o l’anglés. Mitjançant esta consulta tenen com a intenció arraconar fins a la desaparició, el desús i la mort la nostra llengua i la nostra cultura.
Per esta raó hui més que mai és necessari l’existència d’un discurs i una força d’esquerres que realment defenga els nostres interessos, que davant estos afrontaments i atacs constants lluite per l’ensenyament i la dignitat del valencià i que la nostra llengua, la qual és l’autòctona del nostre país i que és la raó de ser de tots nosaltres, seguisca persistint, contra tot i contra tots, ja que, la llengua d’Ausiàs March, d’Estellés, de Fuster, de Xavi Sarrià, de Mónica Oltra i de tants altres i de tots nosaltres no s’erradica tan fàcilment. Vam aguantar Felip V encara que cremara ciutats com és el cas de Xàtiva, vam aguantar el franquisme i la il·legalització, estem aguantant des de fa ja 50 anys els atacs de l’espanyolisme constitucional i anticonstitucional, i també resistirem el govern d’un negligent irresponsable i dels seus sequaços.
Encara que ja és suficient aguantar, ja està bé de posar l’altra galta per aguantar el colp, cal eixir al carrer, participar, militar, fer país i defendre un model de País Valencià en què la nostra cultura i la nostra llengua deixen de ser maltractades, que ja estem cansats i, com diria l’Ovidi, «ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer».
Visca el valencià, visca el nostre país i visca la terra lliure, lliure d’aquells que la segresten i la maltracten.
