«Els pobles que no coneixen la seua història són pobles condemnats a repetir-la». En el cas valencià he arribat a la conclusió que són els seus dirigents qui, deliberadament, s’entesten a no voler conéixer-la.
A mitjans dels anys 90 del passat segle, una nova febra de l’or va recórrer el país, sembrant-lo de PAI. Una llei dictada a l’empara d’un govern socialista permetria tot un seguit d’abusos urbanístics. Les quantioses plusvàlues urbanístiques dos dècades després es giraren en forma d’una gran galtada contra la classe mitjana. Sembla que ningú en va traure cap conclusió. No ho oblidem.
Igual que fa vint anys, la divisa és guanyar diners fàcils amb el mínim d’esforç possible. Ho veiem clarament a la vista del que ha passat estes darreres setmanes, en allò que ara és la moda per a inversionistes i polítics: cal instal·lar camps solars allà on siga, els horts ja els plantarem als edificis de les ciutats.
No deixa de ser curiós com alguns s’estiren els cabells quan s’urbanitza en sòl urbanitzable (com ara Benimaclet o Godella) i, en canvi, callen quan es pretén inundar de plaques solars els sòl comú o agrícola amb alt valor paisatgístic.
Esta setmana, especialment, ha estat molt intensa, fins al punt que els dirigents d’una part i l’altra del Botànic es llançaven els trastos al cap. La discussió i el debat no és la planificació i l’ús racional del territori o fixar la població al mateix, de cap manera. Ací l’única discussió que estem presenciant és multiplicar les instal·lacions solars allà on la inversió o el capital ho desitge i els responsables polítics l’única preocupació que tenen és acurtar els terminis i garanties de la tramitació.
Mentre la majoria de projectes d’instal·lació d’horts solars es preveuen en zones de baixa o molt baixa població, sobta que cap responsable parle de fixar persones al territori. A cap lloc com a Presidència de la Generalitat Valenciana, saben que és -i com costa- fixar població al territori. Morella és un gran exemple d’això, però cap responsable polític n’ha parlat. El premi es «ofrenar» dos projectes, que destrossaran un dels territoris més bells del País, el previst al paratge de la Llàcua té més d’un milió de metres quadrats! Una autèntica animalada.
Algú s’ha parat a pensar un poc i ha planificat de manera concertada amb els ajuntaments per a fer plantes de 5 MW que amb poc menys de 10 hectàrees poden generar energia neta, no ser agressius per al paisatge i el territori i, a més, es compliria amb l’objectiu de crear llocs de treball en pobles menuts? Per què no un pla EDIFICANT per electrificar els motors de reg?
Alguna ment botànica, pensa liderar una iniciativa per a repotenciar alguns parcs solars existents, que amb un canvi normatiu triplicarien la seua capacitat de producció? I fer un un poc de presió a les operadores del sector elèctric perquè oferisquen una major prima per a que siga més atractiu la inversió per al xicotet productor? Actualment, es calcula que es llancen a perdre l’equivalent al consum de
tres mil families d’energia neta per una incorrecta gestió de la normativa que regula l’autoconsum. Està molt bé fer campanyes de publicitat, però als pobles en perill de despoblació no els salvarà esta o l’altra campanya, tindran futur si hi ha feina.
Igualment, les dades solen desmentir les declaracions polítiques, sobretot quan el debat no és assossegat i hi ha negoci pel mig. Llegint les diverses entrevistes publicades, es parla de 433 expedients, però, en canvi, a la unitat de la directora general de Paisatge sols se’n tramitaven 189, caldria preguntar-se per què no són més transparents amb les dades.
No oblidem que és la Conselleria d’Economia qui pilota la implantació de les renovables, i que l’actual consellera de Territori fou secretària autonòmica d’Economia i la directora general d’Indústria, i qui llavors era directora general d’Indústria és ara secretària autonòmica d’Economia. Després de més de 7 anys, ara venen les presses? Voleu dir seriosament que el problema és el paisatge i la protecció del territori? No serà que heu estat incapaços de fer una mínima planificació i ara busqueu un culpable.
La consellera diu que ara es posarà ella al capdavant i «hi haurà canvis significatius», segons va assegurar a la seua darrera entrevista. Quins són eixos canvis tan significatius? Vol dir que el «mestissatge» ha estat un fracàs, vol dir que ací només val l’«ordena i mando» de tota la vida i vol dir que no hi ha cultura de coalició… però li diguem d’una altra manera, això és l’únic, que de moment, ens ha ensenyat la nova política.
El territori és una de les claus que fan moure les plaques tectòniques de la política valenciana. Unes plantes solars agressives al territori -a Moncofa, dels tres projectes, un té més de 3 milions de metres quadrats- i els començaments de l’autopista elèctrica (MAT), des de Morella fins a Almassora, decidiran un bon grapat de vots en el bloc progressista. Els secretaris «provincials» Ernest Blanch i Vicent Marçà poden estar ben preocupats. Molta atenció, als resultats de la circumscripció de Castelló, la segura desaparició de Cs farà que el Partit Popular siga primera força política, obtenint la prima que li atorga la llei de d’Hont…. Poca broma, el Botànic no va sobrat.
