Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
Una de les principals i més importants reivindicacions d’Iniciativa-Compromís, com a partit valencianista que treballa per les persones, no pot ser altra que reclamar a l’Estat allò que és nostre mitjançant un nou sistema de finançament, la condonació del deute, l’avaluació de l’infrafinançament històric i la fi del dèficit fiscal.
Actualment, tenim un sistema de finançament totalment injust, on paguem més del que després l’Estat ens torna. Segons els pressupostos de la Generalitat del 2022, el 27% va destinat a fer front a un deute il·legítim, que segons les dades supera els 52.000 milions d’euros. L’intens espanyolisme de les elits polítiques al poder al llarg de tants i tants anys i de les elits empresarials explica que durant dècades el problema del dèficit no es convertira en una reivindicació política. Tenim l’oportunitat de canviar tot això davant una societat cada vegada més conscienciada amb el problema. Per a poder construir un futur democràtic hem de saber què ha passat i quant ha suposat la manca de finançament al País Valencià. Ja no sols per a reclamar a l’Estat, sinó per saber i demostrar que podríem estar en unes altres condicions de les que estem. Per a donar arguments i orgull al nostre poble. Hem estat capaços d’assegurar la vida, que seríem capaços de fer en les nostres polítiques revertint aquesta situació.
Cal denunciar que fins ara l’estat espanyol ni és, ni ha estat mai un estat plurinacional, i des del centre dominant no mostra cap voluntat de canvi.
Hi ha molta gent que quan els parlem de 1707, diu que això és història. D’acord, això és història, però resulta que el Decret de Nova Planta mai ha estat abolit, malauradament continua vigent. Per la qual cosa deixa de ser sols història per convertir-se en una cruel realitat per als nostres interessos. Hem d’assumir des del conjunt de la societat valenciana el fet de recuperar la nostra capacitat d’autogovern. Però fins ara, a diferència d’altres territoris de l’Estat, no hem sigut capaços de recuperar el Dret Civil Valencià. Seguint la història del sobiranisme gallec, basc o català, s’ha passat d’una reivindicació cultural a un sobiranisme polític, a un federalisme, i en algun dels casos a una proposta independentista. Què ha passat sempre amb el tema federal? Doncs que no només hi ha federalisme allà on és planteja un sobiranisme alternatiu, és a dir, quan des del federalisme mires més enllà i no trobes res, eixa opció gira cap a posicions més sobiranistes. Aleshores des d’eixe punt de vista, els esforços de cara a una federació, poden ser els mateixos, que de cara a una altra proposta més sobiranista. Fer una anàlisi estricta de quina és la característica genètica de l’estat espanyol, i com s’ha desenvolupat, ens possibilita fer polítiques. Fins ara sabem del centralisme imperialista imperant a l’Estat, practicant un capitalisme extractiu, que per tant no és neutre en la nostra forma. Si a pesar de ser centralista, això no suposara que imposara una política econòmica determinada, inclús podríem conviure, però no és així, i amb eixa política extractiva imposada a nosaltres ens empobreix.
Hi ha infinitat d’exemples de les actituds i polítiques que així ho demostren, però recordaré una mica la nostra història per tindre clar allò d’on venim, o quins són els precedents.
Quan el 1707, després de la batalla d’Almansa, ens van imposar el Decret de Nova Planta amb què abolien els nostres furs, tallaven també les possibilitats d’evolució natural de les nostres normes d’autogovern cap a formes més modernes i adients a les novetats socials i econòmiques de l’època. Des d’aleshores i llevat de moments molt puntuals, la nostra societat ha hagut d’evolucionar en permanent contradicció entre una classe dirigent connectada amb els interessos geopolítics de Madrid/Espanya, i un poble capaç de perviure mirant al futur, alhora que maldava per mantenir la seua identitat compartida amb el conjunt de pobles de parla catalana. Açò, que no és un problema nou, esdevé per efecte de la crisi sistèmica que ens afecta, en un problema cada vegada més i més gran. Des d’Iniciativa-Compromís no podem mostrar-nos tous amb aquesta problemàtica, i ens hem de marcar l’objectiu de revertir aquesta situació reivindicant d’una manera ferma els nostres interessos com a poble.
