Hi ha persones que s’han convertit en referents al llarg de la seua vida i han deixat empremta. Cadascú disposa dels seus, és clar, d’aquells que per a ell han tingut una variada i abundant tirallonga de trellat, com per exemple ma mare i mon pare, que ens han regalat una bona mostra amb els seus fets i consells tant a les meues germanes i a mi, sempre actuant amb crisma. Un temps després, la meua dona i un servidor hem tingut la sort de tenir filla i fills amb paràmetres molt acostats als nostres, afegint-hi entorns familiars d’una immensa vàlua.
Del meu pare, un referent com la copa d’un pi, vaig heretar un llibre de Dale Carnegie, titulat Como hablar bien en público, que va adquirir el 27 de setembre de 1954, quan tenia 41 anys (i un servidor 5), perquè havia de pronunciar una conferència a la veïna Catarroja i necessitava una ajuda per parlar com pertocava. Em cal dir que mon pare fou ferit al front, perdent la mà esquerra, quan fou un dels qui defenia Terol dels atacs dels autonomenats “nacionals”. Dependent d’un comerç de València, hagué de canviar de feina i sortosament temps després, en trobà a la Cooperativa Agrícola d’Albal.
Tornant al llibre i índex -tot en castellà- és una veritable joia, ja que entre els apartats, la Introducció, a càrrec de Lowell Thomas, en parla, entre altres consells, de la confiança en si mateix, el perfeccionament de la memòria, com començar un discurs i acabar-lo, a més d’incitar a l’acció. Desenvolupant els apèndixs, hi ha un discurs d’Emili Castelar i també “Madre Amèrica” de Josep Martí, així com nombroses referències a Abraham Lincoln i els seus discursos i consideracions.
De Lincoln, ens conten els seus estudiosos que, de vegades lligava amistats íntimes amb poetes de tot temps, com Burns, o recitava de memòria els poetes anglesos tals com Byron i Browning. A la Casa Blanca estant, llegia llargs passatges de Shakespeare, criticava les versions de diversos actors, i mostrava la seua individualitat. Llegia el Rei Lear, Ricard III, Hamlet, i especialment Macbeth. Per a ell no hi havia res comparable a Macbeth, ja que considerava que era una obra meravellosa.
Si hi ha un discurs excels, per concís, perquè va al gra, eixe és el pronunciat per Lincoln a Gettysburg, un discurs magnífic, mai més pronunciat per ningú, quan cent setanta mil homes lluitaren, morint-ne set mil. Algú va dir poc després de l’assassinat de Lincoln que seria recordat quan la batalla fos oblidada gràcies al discurs; no obstant això, els que el varen precedir en l’ús de la paraula tardaren deu i ajuda en el seu ús de la paraula i el meritat Lincoln només usà dos minuts.
Per a acabar, Abraham Lincoln li va escriure aquestes paraules al professor del seu fill el 1820, recomanant-li al mestre que li ensenyés el següent:
“Benvolgut professor:
El meu fill ha d’aprendre que no tots els homes són justos ni tots són veritables. Ensenye-li que per cada vilatà n’hi ha un heroi, que per cada egoista n’hi ha un generós. També Ensenyi-li que per cada enemic hi ha un amic i més val moneda guanyada que moneda encontrada. Vull que aprenga a perdre i també a gosar correctament de les victòries. Allunyeu-lo de l’enveja i que canegés l’alegria profunda de l’acontentament. Faça que aprecie la lectura dels bons llibres sense que deixe d’entretindres amb els ocells, les flors del camp i les meravelloses vistes de llacs i muntanyes. Que aprenga a jugar sense violència amb els seus amics. Explique-li que val més una derrota vergonyosa.
Que crega en si mateix, en les capacitats, tot i que es quede sol i haja de sortejar contra tots. Ensenye-li a ser gentil amb els bons i dur amb els perversos. Induïsca’l a no fer coses perquè simplement altres les facen. Que siga amant dels valors. Que aprenga a oir a tots, però que a l’hora de la veritat decidisca per si mateix. Ensenye-li a somriure i tenir humor quan fos trist. Ensenye-li que de vegades els homes també por. Ensenye-li també a ignorar els crits de les multituds que només reclamen drets, sense pagar el cost de les seues obligacions.
Tracte’l bé, però no l’adule. Deixe’l que es faça fort a soles, induint-li valor i coratge, però també paciència, constància i sobrietat. Transmeta-li una fe ferma i sòlida amb el creador. Tenint fe amb deu també en tindrà en els homes. Entenc què li estic demanant molt, però faça allò que bonament puga.”
