La naturalesa ens proporciona tot allò necessari per a nodrir-nos, i la seua màxima expressió és l’aliment que ens regala en tindre cura d’ella i cultivar-la.
En aquest sentit, i enmig de la situació d’emergència climàtica en la qual estem immerses, l’Organització de Nacions Unides va determinar, mitjançant una resolució en març de 2021, l’any 2023 com a l’Any Internacional del Mill, ateses les seues propietats nutricionals i la resistència que mostra aquest cereal al canvi climàtic. El mill esdevé tot un exemple de fortalesa davant la situació d’emergència climàtica tan preocupant que patim com a conseqüència de l’impacte de l’activitat humana sobre els ecosistemes.
El model socioeconòmic actual, basat en l’extractivisme de matèries primeres, la sobreexplotació dels recursos i l’acaparament de les terres, està provocant un desequilibri desmesurat i molts territoris s’han vist obligats a abandonar la diversitat agrícola en favor dels monocultius. Al mateix temps, lluny de promoure l’agricultura local, l’agroindústria és l’agent que rep les ajudes per a l’exportació dels aliments.
Davant aquesta realitat, cal una resposta social per a aconseguir una transició ecològica que assegure la salut i el benestar i que ajude a lluitar, des de la pau, per posar fi al conflicte capital-terra-vida, sent la cooperació i la solidaritat imprescindibles per afrontar escenaris d’emergència climàtica i alimentària en el present i en el futur més pròxim. Ens trobem davant un repte encisador i, al mateix temps, aclaparador. L’única manera d’abordar-lo amb èxit és recuperant la connexió amb la naturalesa i amb la vida agrària tradicional.
La sobirania alimentària és un dels temes clau a tractar en el debat agrari internacional. En aquest sentit, la participació ciutadana esdevé una eina fonamental per a obtindre una major equitat i un canvi en el model de producció, basat en el bé comú. El poble ha de recuperar el poder de decidir, defensar i protegir el dret fonamental de tindre una vida digna i nodrida amb l’aliment de proximitat, cultivat de manera respectuosa amb l’entorn, per persones que tenen cura de la terra atorgant-li el valor que mereix. També resulta necessària la construcció de noves formes de relació entre el camp i la ciutat, basades en la confiança, la solidaritat i l’enfortiment del teixit social.
No hi ha justícia climàtica sense la justícia social. El paper de l’educació és clau en la recuperació de la sobirania popular, atesa la seua capacitat de generar la sensibilització i conscienciació que ens portarà a qüestionar el sistema i desenvolupar solucions creatives cap a la transformació social. L’amor per la naturalesa, la cooperació, el respecte i el desenvolupament crític són processos imprescindibles que ens ajudaran a construir, normalitzar i créixer en un sistema just, per a la qual cosa cal repensar tot el que s’ha construït fins ara i ser conscients del poder que cada persona tenim a les nostres mans per recuperar la terra, RECUPERAR EL VERD…
