Aquest diumenge viurem un 9 d’Octubre amb la mirada posada en les eleccions del pròxim mes de maig. Uns comicis que resultaran decisius per poder continuar apostant per fer polítiques per a la majoria. És del tot necessari revalidar un nou Botànic, el tercer, i ja no sols per continuar amb les polítiques centrades a posar la ciutadania al centre de l’acció política, que també, sinó per no donar absolutament cap possibilitat a la dreta i als seus socis de l’extrema dreta, i que tornen a embrutar les institucions de corrupció, mal govern i amiguismes.
La veritat és que sempre resulta una incògnita saber què et trobaràs en recórrer els carrers del Cap i casal en la manifestació de l’esquerra valencianista de la vesprada. L’extrema dreta violenta i feixista sempre actua en major o menor mesura amb insults i en alguns casos agressions com les ocorregudes l’any 2017. Unes agressions que, cinc anys després, encara no tenen una condemna ferma per part de la justícia. La processó cívica del matí, que més que cívica resulta incívica per tots eixos insults de l’extrema dreta als polítics del principal partit de la ciutat, davant la passivitat de les forces d’ordre. Una policia que no planta cara com tocaria als feixistes, i que fins i tot, com va ocórrer l’any passat, prohibeix a càrrecs de Compromís participar en la processó. Tot açò són clarament anomalies a erradicar més prompte que tard.
Resten set mesos perquè el poble valencià decidisca el govern de la Generalitat per als quatre anys vinents, i des de Compromís hem de saber transmetre el nostre missatge, més enllà de postures egoistes i personalismes unilaterals, que no fan més que debilitar-nos i mostrar una cara, la de la vella política, que tant hem criticat i sobretot distanciat, des dels nostres inicis.
La ciutadania valenciana vol solucions i treball per part dels seus referents polítics i no disputes que no fan més que confondre un electorat exigent i inconformista.
Malauradament, en els darrers mesos he hagut d’escoltar per una part de sectors representatius de la societat civil valenciana, que Compromís ha deixat d’estar una mica allà on sempre havíem estat, els carrers. Nosaltres som aquells i aquelles que millor hem representat les principals reivindicacions ciutadanes. Nosaltres hem sigut els carrers, les entitats, les assemblees de barris, i hem de tornar a estar presents. Aquest 9 d’Octubre hem de tornar a baixar al carrer i participar, i cridar ben fort que res no podrà davant un poble unit, alegre i combatiu.
Reivindicar el dret civil valencià, l’ampliació de la capacitat legislativa i assolir unes majors quotes de sobirania i autogovern que ens permeten poder decidir en tots aquells aspectes que ens impliquen directament des del País Valencià com a subjecte polític. Defensar un nou model de finançament per fer front als nous reptes de futur. Uns serveis públics de qualitat, sense llistes d’espera en la sanitat, unes infraestructures dignes del segle XXI, les competències en la rodalia i la necessitat del corredor mediterrani. La lluita contra els desnonaments, posar l’economia al servei de les persones i establir sinergies que ens ajuden a avançar a tots d’una manera més democràtica, respectuosa amb el medi ambient, socialment justa i lliure són alguns dels reptes que ens queden al davant.
Com deia Joan Fuster: «Tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres». I com em deia un bon amic fa uns dies: «Si nosaltres no lluitem, ells ens guanyaran els carrers». Acabant aquest article he rebut la notícia de la teua marxa massa d’hora cap a Ítaca. Et recordarem en cada crit al carrer, en cada senyera, en cada muixeranga i en cada oliva. Que la terra et siga lleu, amic.
