El cap de setmana el vam passar a Gandia. Es casaven Marta i Vicent i per això eixe dia estava marcat des de fa molt de temps al calendari. A més, aprofitàrem el matí de diumenge per fer una visita a la Plaça del Llibre i vam gaudir de la que, malgrat els madrilenys que la colonitzen amb supèrbia, és una de les capitals culturals del País Valencià. En un moment vam renovar lligams i continuàrem fent xarxa, xarrant una estona amb Maria, de la Llibreria Ambra; i amb Maite, de Gavina, que per cert havia compartit amb nosaltres en qualitat de cosina de la nóvia la boda de la nit anterior. També amb Maria Josep Escrivà, poeta, activista i editora a Edicions 96. I amb Mercé Climent i Juli Capilla, tirant-se l’editorial Lletra Impresa a l’esquena. Amb ell vam parlar sobre el passat, el present, el futur i el sentit i la importància de la revista Caràcters, d’altres miracles sostinguts com la revista L’Aiguadolç de l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta, i de l’arrelament imprescindible de les places del llibre, a peu de carrer, de sud a nord. Això ens va dur a parlar dels companys i companyes de la Universitat d’Alacant, que saben compatibilitzar la tasca acadèmica amb l’activisme cultural, com ara l’amic comú, l’infatigable i omnipresent Biel Sansano.
Després vam assistir al recital poètic al voltant de l’antologia de poesia escrita per dones Elles: Constel·lació poètica seleccionada per Anna Ballester i publicada per Tàndem, amb la no menys infatigable Anna Gascón al capdavant. Això em va donar ocasió, entre altres coses, de retrobar Anna Chover i la seua veu potent i vertadera, d’escoltar l’«udol de la lloba» en els versos d’Isabel Canet, companya al consell de redacció de Caràcters, i el càlid lirisme de la veu de Clara Andrés. Encara tinguérem ocasió de saludar Ferran Garcia-Oliver, Rafa Gomar i Josep Basset. Un matí deliciós, en resum, un complement ideal per a un cap de setmana memorable.
Verònica va comprar la poesia completa d’Anna Montero publicada el 2022 per la Institució Alfons el Magnànim. De tornada a casa encete la novel·la Nascuts del fang, de Víctor Labrado, publicada per Bromera i la combine amb els versos de Jaume Pérez Muntaner en Abans del vers a Edicions del Buc, i acabe el dia escrivint la meua columna per a Diari La Veu. Amb tot plegat em quede amb la sensació que malgrat tot, encara roman el país de llums encesos de la cançó de Feliu Ventura que cite sovint.
La nostra llengua torna a ser bandejada i amagada, i de vegades el futur sembla problemàtic i correm el risc que ens envaïsca la desesperança. El govern de la Generalitat l’odia, la menysté i la persegueix, l’esborra de la cartelleria i declara amb arrogància la seua hostilitat. També el de la ciutat de València i d’alguns dels nostres pobles i ciutats. I tanmateix, la xarxa d’editors i editores, d’escriptors, escriptores, lectors, dels parlants que l’estimen, la xarxa de places del llibre, de carrers, de barris, continua existint, amb tenacitat, amb tendresa, amb voluntat de persistència enfront de les tempestes i la foscor, com tantes vegades en el passat, derrota rere derrota, bandejament rere bandejament, irreductibles, com proclama el llibre de Carles Fenollosa a Drassana, que torne a recomanar.
I si la ciutat de València defalleix, encara roman Gandia, ciutat ducal, amb elegància i amb llum, «l’aire de Gandia i de Tirant lo Blanc» evocat per Vicent Andrés Estellés, una vegada i una altra. Els fills de la morta viva, deia Constantí Llombart. Continuen volent-la matar i, tanmateix, està ben viva. Nets i netes, besnets i rebesnets, continuem fent camí. Escrivint, llegint, vivint… en la nostra llengua. I xarrant en les nostres places en matins de maig amb tota la llum resplendent de la nostra primavera.
