Radiografia de València. Una anàlisi de la qualitat de vida

1. L’Índex de Qualitat de Vida

La qualitat de vida, un concepte multifacètic que aborda el benestar general d’individus i comunitats, esdevé clau en la comprensió de la dinàmica social de les societats contemporànies, i també de la ciutat de València. Així, quan llancem una mirada detallada als 19 districtes de la ciutat, emergix una clara correlació entre els nivells de renda i l’Índex de Qualitat de Vida (IQV). Estos dos indicadors revelen una realitat social bàsica marcada per la desigualtat socioeconòmica i una tendència a la polarització en termes de classe socials, un tret també detectable en la gran majoria de societats occidentals i específicament en l’Estat espanyol.

Per a elaborar la nostra anàlisi hem partit de les dades obertes estretes de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el Portal de Dades Obertes de la Generalitat Valenciana i l’Ajuntament de València. Pel que fa a l’Índex de Qualitat de Vida (IQV), és una mesura que es fa servir per a avaluar diversos aspectes del benestar i la qualitat de vida d’una població en una determinada àrea geogràfica o jurisdicció. Este índex sol incloure una sèrie de factors que afecten la vida quotidiana de les persones, com ara la salut, l’educació, l’accés als serveis, l’ocupació, l’entorn ambiental, la seguretat i altres elements rellevants. Cal tenir en compte que hi pot haver diferents metodologies i criteris utilitzats per calcular l’Índex de Qualitat de Vida, i este pot variar d’una ubicació a una altra. A més, l’actualització i la posada en marxa d’estos índexs pot ser periòdica, amb la recopilació de dades i la publicació de resultats que es realitza cada cert temps per mantenir la informació actualitzada. Esta iniciativa té com a objectiu proporcionar una visió global i integrada del benestar de la població, permetent als responsables de les polítiques i als ciutadans tenir una comprensió més completa de les condicions de vida i identificar àmbits en què es podrien dur a terme millores.

L’ús de l’Índex de Qualitat de Vida ha crescut en l’àmbit global, i molts països i regions ara publiquen i usen este tipus d’índex per avaluar el benestar de les seues poblacions i orientar les polítiques públiques. En el nostre cas, els temes abordats en l’IQV es basen en la metodologia de l’OCDE (economia, ocupació, habitatge, salut, educació, satisfacció, medi ambient, seguretat, balanç vida-treball, governança i participació) als quals hem afegit natalitat, mobilitat, igualtat socioeconòmica i igualtat de gènere. A partir del treball amb les dades s’obté una informació numèrica de l’IQV que correlaciona amb la renda mitjana neta per llar (dades del 2021), i s’aplica a cadascun dels districtes de la ciutat, representats visualment per flors. Això vol dir que cada pètal de la flor al·ludix a un tema dels 15 que es tenen en compte per a treure l’IQV a la ciutat de València. D’esta forma, es pot obtenir informació fidedigna sobre aspectes com preus immobiliaris, els resultats educatius, la salut pública, entre altres variables. Tot i l’enorme potencialitat analítica de detall a partir de les dades de l’IQV, tot seguit sols traçarem una visió general en clau impressionista, per tal de captar modestament el més cridaner del paisatge social de la ciutat i proporcionar una ullada general de la situació.

2. La qualitat de vida a València

En el cas de València, un dels aspectes que més crida l’atenció és que les àrees amb ingressos més elevats també exhibixen una economia vigorosa, oportunitats laborals més enriquidores, habitatges de qualitat, nivells educatius superiors i una salut robusta. A més, estes zones privilegiades presenten una menor desigualtat socioeconòmica, gaudint els seus habitants d’un major temps lliure i registrant taxes de natalitat superiors. Una situació que contrasta clarament amb les característiques que presenten les zones més deprimides o amb menys nivell de renda.

De fet, la radiografia bàsica de la ciutat en funció de les dades aportades per l’IQV ens dibuixa una urbs desigual on és possible distingir cinc grans espais socioeconòmics, dintre del qual s’agrupen els diversos districtes urbans. D’entrada destaca una zona alta o exclusiva, on se situa en solitari el districte de Pla del Reial, a gran una distància de la resta de districtes, i que es caracteritza per gaudir d’una renda mitjana anual per llar excepcionalment elevada i un Índex de Qualitat de Vida que supera els 6,7 sobre 10. Com que damunt la distància sobre la resta tendix a créixer, tenim ací una clara confirmació de la tendència a la secessió dels rics, subratllada per tants analistes de la societat occidental, segons la qual les classes altes estan cada vegada més altes i també més desconnectades de les necessitats de la resta de ciutadans, en estar sols preocupades pels afers del seu món exclusiu i privilegiat.

En un segon lloc se situa la zona mitjana-alta o de distinció, en la mesura que els seus habitants pretenen distingir-se de la resta de ciutadans per cert estatus social i residencial, mantenint un estil de vida amb aspiracions que pren com a referència als més privilegiats. En esta zona de distinció es troben els districtes de l’Eixample, Campanar, Ciutat Vella i Extramurs. L’Eixample encapçala este grup gràcies als nivells educatius més alts, amb una destacada presència de titulats superiors i una nota mitjana a la PAU que es troba entre les més elevades. A més, este districte mostra una resistència a les queixes relacionades amb la manca d’inversió en educació segons el baròmetre de l’Ajuntament. Ciutat Vella, per la seua part, destaca pel valor immobiliari per metre quadrat, siga per llogar o compravenda, mentre que Campanar sobreïx per la quantitat de zones verdes i una baixa contaminació atmosfèrica. Este districte també presenta indicadors superiors de salut, amb una esperança de vida al néixer notablement alta (85,27 amb les últimes dades del 2021). Esta selecta agrupació de cinc districtes supera els 40.000 euros de renda neta mitjana per llar el 2021, segons les dades més recents de l’INE. Amb tot, si dins dels districtes es fera una anàlisi per barris, s’observarien diferències entre ells, així com el pes que en el global del districte tenen les dades dels barris que puntuen millor en la majoria de temes de l’IQV, el que explicaria les puntuacions mitjanes dels districtes referits.

Posteriorment, podem detectar una zona mitjana o de conservació, en el sentit de preservar un estatus decent de vida, sempre amenaçat per les conseqüències de tenir rendes més modestes. Ací es configura un grup de districtes format per Algirós, Pobles del Nord, Camins al Grau, Benimaclet i Pobles del Sud. Tot i alguns elements positius, com la baixa taxa d’atur a Pobles del Nord, este grup exhibix desavantatges evidents com la manca d’infraestructures per a la mobilitat i una valoració negativa d’esta. A més, Algirós presenta una baixa taxa de natalitat i Benimaclet es troba a la rereguarda en qüestions d’habitatge. Pel que fa a Pobles del Sud, la dualitat és evident, amb alts índexs de satisfacció i felicitat, però amb preocupacions sobre l’habitatge i l’educació.

Per sota d’este conjunt de districtes estan els que apareixen dins de la zona mitjana-baixa o de depressió, perquè les àrees de Patraix, la Saïdia, Benicalap, Quatre Carreres i Jesús revelen, a través dels diversos indicadors, una qualitat de vida més baixa i rendes més modestes que dibuixen uns contorns creixents de depressió social. La informació sobre la Saïdia mostra unes dades econòmiques desfavorables, amb una percepció negativa i de crisi pel que fa a la situació econòmica. De Benicalap és negativament ressenyable la desigualtat socioeconòmica i manca de recursos en Serveis Socials. En Pobles de l’Oest, amb una renda més baixa, criden l’atenció els seus problemes ambientals, com la manca d’espais verds i una alta contaminació. Finalment, L’Olivereta destaca per ser el districte amb menys equilibri entre vida i treball i una baixa participació en activitats cíviques.

Per últim, cal referir-se a una zona baixa o de degradació, ja que encara que ja sabem que tot districte conté barris diversos i amb diferències en totes les variables, els de Poblats Marítims i Rascanya ocupen les últimes posicions en l’índex d’ocupació, i Rascanya crida especialment l’atenció per la insatisfacció amb el districte i la ciutat, així com per la percepció d’inseguretat, com evidencien les respostes al baròmetre municipal.

Amb la profusió de dades derivada de les diverses variables de l’IQV és possible delimitar relacions entre els diferents pètals districte a districte, amb conclusions que ressalten, per exemple, que la major part de la població o districtes més poblats tendix a situar-se en les zones mitjana-baixa i baixa, o que els districtes amb rendes més altes experimenten millors condicions de vida, amb oportunitats laborals, habitatges de qualitat, salut robusta, educació superior, una participació activa i més temps lliure. També cal subratllar que a mesura que augmenta la taxa d’atur, augmenta la sensació d’inseguretat. La salut es vincula a nivells educatius més elevats, i una educació superior assegura una millor situació econòmica, laboral i residencial. Contràriament al que es podria pensar, no es correlaciona directament amb nivells més alts de felicitat. En realitat, esta es troba més a l’abast entre aquells i aquelles que residixen en barris més segurs i amb millor mobilitat, tant en els districtes com en la ciutat.

En conclusió, observem una ciutat dividida entre zones socialment diferenciades que obtenen marcadors distintius en cadascuna de les dimensions de la qualitat de vida, el que reflectix tant les jerarquies socials d’una urbs sotmesa a les constriccions estructurals del model neoliberal de ciutat, com una creixent tendència a l’increment de les distàncies socials i al deteriorament de les classes mitjanes. En tot cas, esta primera radiografia de la ciutat de València cal prendre-la com una visió del panorama actual, que pot funcionar com a punt de partida per a noves exploracions i intervencions destinades a millorar la qualitat de vida a tots els nivells de la comunitat.