Fa uns dies, M. va anar a Madrid, el lloc natural de tots els metropolitans i provincians i va fer una conferència, on va mostrar la seua extrema solitud política; com era el seu lloc ideal, es trobava entre els «seus» i no en la «puta València» dels seus odis (i lluny del País Valencià que tant odia), es va sincerar, com si estigués en la seua llar, va tornar a canviar de versió (ho ha fet més de dotze voltes) en afirmar que havia arribat al Cecopi, a les 20.30 h; és a dir, després de l’enviament de l’alarma, que va ser llançada tard i malament, sense instruccions clares per a salvar vides, segons anota la jutgessa de Catarroja amb bon criteri. Remembrem que va ser, després que un tal Vicent Mompó, president de la Diputació de València, que havia salvat els «seus» en enviar-los cap a casa al matí (com la Universitat de València, un dia abans), però no va ser capaç de convèncer M. per a evitar les morts, fart del retard, va exclamar, si fa no fa, en castellà: «Envieu l’alarma d’una puta vegada», i sembla que la llavors consellera de justícia i interior, Salomé Pradas, ara encausada, va autoritzar un enviament maldestre i amb retard. Incapaç de prendre cap decisió sense la veu del seu amo, es va passar tot el dia dubtant, plena de neguits, sense gosar fer res de bo, si el seu president, perdut en El Ventorro i en altres afers més indecorosos i corruptes, no li donés el vistiplau… Entre tots dos, l’alarma sense enviar, fins a les 20.11 h, quan des del matí ja hi havia morts a Requena, Utiel i Xiva. Uns dies abans, M. afirmava que havia arribat a les 19.30 h al centre d’emergències. Un canvi de versió fàctic.
Allà a Madrid, el president M., que encara no ha dimitit per deshonor i negligència homicida, sense caure-li la cara de vergonya, en fer com si no anés amb ell i no hagués passat res, va dir que ell s’havia «arrossegat per terra», com un cuc o una serp, davant el president Sánchez, «de manera obscena» perquè l’auxiliaren en la situació de gravetat causada per la inundació. Ha dit diverses vegades que els meteoròlegs l’havien enganyat amb informes falsos sobre la tempesta que se n’anava cap a les muntanyes de Conca, els experts en l’oratge, ho han desmentit… Quan vaig sentir dir que s’havia arrossegat «de manera obscena», no vaig poder deixar de pensar si es referia a les paraules que va dir abans del pacte amb Vox perquè el feren president; quan va confessar que estava disposat a xuplar-los el pixorro al cap d’extrema dreta (i a tots els de Vox!) perquè estava segur que d’aquesta manera el farien president en un tres i no res. ¿Com anava a esperar que es feren les eleccions generals, com havia sol·licitat el seu cap a Madrid, si tenia tanta pressa per ser president de la Generalitat, tot i que considera que aquesta institució no ha de tenir cap poder polític d’autogovern i ha de subordinar-se, arrossegar-se per terra, davant els dictats de la metròpoli?
Això de l’arrossegament per terra em va recordar La metamorfosi de Kafka, quan Gregor Samsa, un comerciant de teles que manté a la seua família, es desperta convertit en una panerola; segurament, per les coses tan rares que fa M. sembla que s’ha transmutat en un ésser obscè, que s’arrossega, canvia de versió, fàcticament i contra-fàcticament, en cada moment, com si fos un ésser muntant, perillós, sense memòria, sense identitat, camaleònic, sense sentiments de culpa, sense cap remordiment, sense cap inquietud, sense cap emoció, ni pensament, un animal de sang freda, serpent, cuca, llombrígol… Qualsevol altre, ja hauria dimitit o s’hagués nugat una roda de molí al coll i llançat al fons de la mar de Tabarca. Perquè recordem que la periodista que diu que l’acompanyava en el dinarot, al llarg de les hores que va durar i de distintes telefonades que va atendre, no el va veure mai preocupat, estava més content que un gínjol, dinant, bevent una o dues ampolles de vi, gaudint de l’àpat i de les delícies del dia, mentre la gent s’ofegava, 228 persones mortes, zero responsables. Per ara! Perquè tot i apunta que els canvis de versió són estratègies de defensa davant de morts, de facto, evitables. Per no anar a la presó, com el seu padrí polític i soci en negocis bruts, un tal Zaplana.
El que esdevé altament sospitós és que convidat per la jutgessa de Catarroja a declarar voluntàriament, no gose col·laborar amb la justícia per tal d’esclarir les responsabilitats davant tantes persones mortes, que podien haver-se evitat… Recordem que unes setmanes abans de la gota freda, M. havia anat a reunir-se amb una associació d’empresaris de Catalunya i es mostrava disposat a aplanar-los el camí perquè deslocalitzaren les seues empreses i se’n vingueren al País Valencià, declarava que estava llest per a col·laborar per fer-ho possible; també van gravar un espot publicitari del molt poc honorable president, M., conversant amb turistes estrangeres i disposat a fer de guia i ensenyar-los el Palau de la Generalitat… Un home tan obsequiós i col·laborador, com és possible que no accepte la invitació de la jutgessa per esclarir els fets i veure si no disposava de prou informació, si l’havien enganyat els meteoròlegs o alguna cosa de les que ha declarat, amb tants canvis de guió, és veritat?
Això de R. també és de jutjat de guàrdia, no m’estranya que quan van comunicar el resultat de la votació sobre el valencià, que mai haurien d’haver fet, si tingueren una mica de decència, R., sempre tan gèlid (com si fos un ministre d’afers exteriors de Rússia) estava neguitós, havien cuinat les dades i les donaven de manera embolicada i M. esbufegava, unflava les galtes com un porc a punt de la matança, en preveure la que els vindria amb aquest nou fracàs, que ells es volen apuntar com un èxit de «demòcrates» consumats, campions de la «llibertat» per aniquilar el valencià. En quin altre país del món es posa en qüestió la llengua del propi país? Algú s’imagina un referèndum a Galícia, el País Basc, Nafarroa o Catalunya per arraconar i reduir la pròpia llengua?
El desvergonyit i molt indecent de R. va afirmar que els que votaven pel valencià eren del pensament únic, com es pot tenir els pebrots quadrats, la barra (en castellà, desfachatez!) i la cara tan dura de ciment armat per afirmar que els defensors del valencià tenim un pensament únic. El pensament únic, de falangista joseantoniano, totalitari i antivalencià (d’odi profund, reconcentrat, espès i apegalós com el quitrà), el té vosté, que, com un cap de suro ple de rancúnia, ha posat en qüestió, jugant a la ruleta russa, amb l’eslògan ximple i poc trellat «que els pares trien» sense comptar amb la resta de la comunitat educativa, en contra de les lleis en vigor, el que mana l’Estatut i la Llei d’Ús i Ensenyament, que explicita com a objectiu a aconseguir, que tot l’alumnat haurà de ser competent en les dues llengües oficials del País Valencià, quan acabe l’educació obligatòria, habilitat per expressar-se bé tant en castellà com en valencià; per tant, aquesta votació és il·legal, anticonstitucional, fomenta la ignorància, l’estultícia i la beneiteria de l’obtús que vosté porta marcada a la seua cara, obstaculitza l’educació i la cohesió social, fomenta baralla, el conflicte i el desprestigi del valencià, que és el que pretén perquè se li transparenten els seus mals pensaments i la seua mala fe d’extrema dreta antivalenciana; servirà, per a arraconar més el valencià i fer minvar les classes de valencià a les zones valencianoparlants i a les zones castellanoparlants, inclús després d’haver guanyat la votació… Tot i que hem de vigilar perquè no facen més trampes de les que ja n’han fet abans, durant i després de la votació, sota la mentida de la «neutralitat» han fet costat als grupuscles en defensa de l’espanyol i han perseguit la defensa del valencià… No obstant això, gràcies al treball constant, a la persistència de la lluita en defensa del valencià, que ha fet la majoria del poble valencià, aconseguirem revertir la situació d’opressió i de discriminació; i vostés dos R. i M.), homicides, genocides, exterministes de valenciana gent i de la llengua pròpia del País Valencià, no podran amb nosaltres. Per què no posa a votar totes les assignatures que manquen per votar? Vostés, «pijos», franquistes, autistes, reaccionaris i classistes, pensaven que a tot el País Valencià li tenien l’odi profund que li tenen en els seus cercles sectaris de «bones famílies» castellanitzades que han renegat i abandonat el valencià? Com poden governar, vomitant, diàriament, tant de menyspreu i verí contra la llengua pròpia dels valencians? Com poden governar, vomitant, dia i nit, tant de menysteniment i rancor contra els morts i contra les famílies afectades per la destrucció de la gota freda a causa de la seua enorme irresponsabilitat, manca de juí, negligència criminal i frivolitat culpable?
Hi ha alguna cosa més del pensament únic que els col·legis «catòlics» (de València, Elx i Alacant), però de cor de pedra, amb cap sentiment cristià ni humà (perquè vulneren els drets fonamentals dels valencianoparlants a existir!), que han votat unànimement contra el valencià, sense tenir en compte que és la llengua oficial, pròpia i històrica del País Valencià, perseguida i oprimida per una església sectària i per un estat opressor i supremacista, durant segles i encara no han deixat de discriminar-nos i maltractar-nos… La llengua base si es vota castellà fins al 80%, però si es vota valencià, només fins al 50-65%? Això no és una forma de maltractament, engany, discriminació, tortura i agressió en nom d’una «democràcia» de fireta, que fa servir il·legalment les votacions per a alterar les lleis en vigor, saltant-se l’Estatut? Potser els ‘constitucionalistes’ que envien a apallissar gent a Catalunya per votar pel dret a decidir, hagueren pogut enviar sentències del Constitucional, amenaces, policies, militars, per agredir els que havien organitzat una consulta il·legal per genocidiar el valencià? Es pensa que ens mamem el dit, senyor R.? L’«A por ellos» sempre és unidireccional, sempre és «A per nosaltres». Vostés tenen butlla i barra lliure. Encara com hem tingut la gent de les Famílies pel Valencià, la Plataforma per la Llengua, El Tempir d’Elx, les federacions de pares i mares d’alumnes FAMPA Gonzalo Anaya, FAMPA de Castelló Penyagolosa, Escola Valenciana, el SEPC, els sindicats, ACPV, etcètera, a tota la gent que ha votat pel valencià a totes les comarques, sobretot la gent més maca dels Serrans, de la Foia de Bunyol, de la Canal de Navarrés, la Vall de Cofrents-Aiora, l’Alt Millars, l’Alt Palància, el Racó d’Ademús, de la Plana de Requena-Utiel, del Baix Segura… A tots, gràcies, podem continuar construint cohesió de país, des de baix. No sobra cap vot pel valencià, tot i que sempre hi ha gent disposada a foragitar, expulsar, excloure els que no voten com ells voldrien. Haurem d’explicar-nos millor per convèncer més gent pel valencià a les comarques valencianoparlants, castellanoparlants i a les grans ciutats del País Valencià… Un repte, una oportunitat; el valencià és bo, obri portes, és pont entre llengües, obri horitzó i genera vincles, lligams i esperança de futur contra la mort i l’extermini.
