Uns procediments al nostre abast per a l’objectivació són la inducció –un procés d’allò particular a allò general–2 i la deducció –un d’allò general a allò particular. Els seus resultats, però, dependran de la raó i de la intuïció emprades.
La pedra angular de la inducció2 serà la detecció – preferiblement, a colp d’ull – d’un cas concret – a examinar exhaustivament. Qui no en té una no n’arreplega dos1.
Per exemple, si prenem com a objecte d’estudi des d’una perspectiva etològica la insensibilitat humana –que ara en diguem falta d’empatia– el cas concret a tractar podria ser el d’un-a replicant (un-a androide)3.
Una mostra d’inducció2 podria ser:
- a) Un examen exhaustiu del cas del/de la replicant-a.
- b) Una selecció de casos anàlegs4 -que no caldrà examinar ja tan a fons. Com ara, el d’explotador-a, el del /de la mató-na, el del/ de l’assetjador-a, el del/de la pervers-a, el del/de la sàdic-a, etc. A contrastar, per a perfilar bé l’analogia, amb un d’oposat, com ara, la bonhomie.
- c) Una inferència de la/les lleis que regixen els casos estudiats. Per exemple: si en una relació, A maltracta físicament i/o psíquicament B, tot despersonalitzant-lo, alienant-lo o menystenint-lo es pot dir que A no té sensibilitat humana – o empatia, com es diu ara- i, per tant, és un psicòpata.
I una vegada inferides les lleis, ja es pot passar a les deduccions: Algunes possibles:
- a) Que la relació amb A és una relació destructiva per a B.
- b) Que és una relació a tallar-hi per B si no vol perdre l’oremus o la mateixa vida.
- c) Que en el suposat cas de B no poder sols és vital que demane ajuda.
- Etc.
L’avantatge, per tant, d’apropiar-nos d’instruments com la inducció i la deducció és que ens faran més objectius en la vida5. I no sols pels resultats concrets que ens proporcionarà el seu ús, sinó també per l’estructuració mental que ens procurarà. I el pensar millor ens pot ajudar a sentir millor i a actuar millor. No debades, entre les tres operacions hi ha una relació de cercle virtuós.
———-
(1) Proverbi de Morella.
(2) Matemáticas y razonamiento plausible, George Polya, Ed. Estructura y función.
(3) Els/les replicants –androides – són uns personatges que apareixen en la pel·lícula, Blade Runner, del director, Ridley Scott, basada en la novel·la de Philip K. Dick, ¿Sueñan los androides con ovejas eléctricas?, Minotauro.
(4) Que dos casos siguen pareguts no vol dir que siguen anàlegs, Segons el matemàtic, George Polya, dos casos seran anàlegs si coincidixen les parts de llurs estructures. Per exemple, els humans i els ximpanzés són anàlegs.
(5) L’apropiació com a instruments de la inducció i la deducció implica que poden arribar a ser coneixement tàcit. Un tipus de coneixement que, segons el filòsof de la ciència, Michael Polanyi, -el tinguem malgrat nosaltres i que no podem llevar-nos-el de damunt – llevat que el desaprenguem –perquè és el fruit d’aprenentatges anteriors i que s’expressa amb automatismes. Com ara, un ciclista expert es troba un obstacle pel camí i, sense pensar, amb un colp de manillar l’evita.
