El futbol nostrat ha començat a parlar fortet d’àrbitres, del VAR, de… Tot són xarrameques i polèmiques. Els àrbitres sempre pel mig. Àrbitre, funció difícil, compromesa; i paraula estranya, una mica mala de pronunciar. Prové d’arbitrium, que dona arbitri o la veu antiga albir/albedrío, d’on el verb albedriar, que volia dir jutjar/pensar. Àrbitre és, per tant, el qui jutja.
Damunt, van de negre, els àrbitres. Però sembla que van de negre a imatge i semblança dels jutges togats, de les persones de seny. La toga era la vestimenta dels senadors romans, però que, en aquell temps, era de color. Amb l’esdevenir dels temps, pobles adustos i seriosos van creure que el negre era, igualment, seriós, i van acabar imposant la moda del negre: primer que ningú, el Consell de Castella; més tard, a l’Imperi britànic, en morir la reina Maria II d’Anglaterra, els jutges es vestiren de negre en el seu honor i dol.
És el negre, per tant, símbol d’autoritat? O… és símbol negatiu? La realitat diu que la llum, el sol, el dia, és blanc; i el contrari, la nit, la fosca, és de color negre. A partir d’aquí, la dualitat simbòlica diu que Déu és lluminós, radiant, i blanc; i el dimoni, negre, fosc, encara que tocat una mica de roig (de la passió o la barroeria). I, tal com tots sabem, el xic de la pel·lícula porta el cavall blanc, i el roí porta el cavall negre. Hom diu negres presagis, negre futur, núvols negres, negra vida…, on negre té la connotació, clar és, de negatiu, d’atziac. Què li farem!, sembla ser que el negre no ix molt ben parat.
Tanmateix, veges per on, sempre hi ha particularitats, evolucions, transformacions: els frares i sacerdots vesteixen de negre, perquè este és el color que nega la vanitat i la sobergueria. Elecció, per tant, pensen els clergues, ben encertada. En un altre pla, el dol s’expressa en negre perquè aquí es marca el camí de partida (negre=mort) cap a la plenitud o resurrecció, que és d’un altre color. I hem de reconèixer que el negre no sol ser, habitualment, color de les banderes i emblemes nacionals, excepte quan es vol simbolitzar alguna cosa en concret com a Jamaica o Sud-àfrica (esclavitud o negritud), a Estònia o a Egipte (color o fertilitat de la terra)… I ve a reblar el clau, precisament, el color negre de la Bandera pirata; només la seua visió ja causa por.
Bé, els àrbitres exerceixen una professió plena, de vegades arriscada, com també propiciadora d’orgull i satisfacció. I conformen, passen i viuen situacions de tota classe, com l’actual del senyor Negreira, o com la d’un àrbitre de l’Espanya profunda, després d’haver arbitrat un partit de la Tercera Divisió, on dissortadament va inflamar el públic, que el va perseguir i acorralar fins a l’estació del tren, i on va sentir del sergent de la parella de la Guàrdia civil, que l’acompanyava i protegia: «Caram!, ha aconseguit vosté reunir més gent que el mateix cabdill Franco en la inauguració d’esta estació!»
