«Cada cosa al seu temps: naps i cols a l’Advent». L’Advent, a més de ser temps de fred i vent, és l’esclat de les hortalisses de tardor, i l’aparició d’amors postestiuencs que en alguns pobles s’oficialitzaven penjant naps en els balcons de les xiques i cols en els dels xics, però, sobretot, és l’inici per als cristians de l’any i calendari litúrgic, amb el dit Advent, quatre setmanes o diumenges abans del Nadal. I, atenció!, pot ser el temps d’aparició de coses mai no vistes, o, almenys, de coses impensades fa no res de temps: per exemple, el Black Friday, el divendres a continuació del quart dijous de novembre, que és, entre els nord-americans (els amos del món, ja sabem), el Dia d’Acció de Gràcies.
I això com és?… Sí, sí, «és», i ja està! Només hauríem de dir que hi ha rebaixes, o, millor dit, descomptes! I és que ens agrada d’allò més que ens rebaixen o ens lleven diners de qualsevol compra o pagament (d’un preu que no sabem si ha estat apujat o inflat prèviament). I la paraula descompte amaga que, en realitat, es tracta de vendre. Algú vol vendre. És el Black Friday! Eixiu de casa, a comprar!, tot, diuen, és més barat! Des del 2015, el Black Friday s’ha oficialitzat a tot Espanya sense remei ni volta enrere. Són els dies, juntament amb els de Nadal, de major venda en tot l’any. Black Friday!… Qui parla de colonització cultural? Vinga, calla! Les mateixes empreses promocionen, les tribunes mediàtiques col·laboren (cobrant, amb articles o reportatges, com El País…). Sabut és que, en el neoliberalisme, res no val si no té utilitat o valor (econòmic); per a què valen les festes si no hem de traure utilitat o valor (econòmic) d’elles?, instaurem festes més vàlides, tals com el Dia dels Enamorats, el Halloween, el Black Friday, el… I hem de tindre en compte que la població nostrada, formada majoritàriament per mil·lennials i la més recent Generació Z, s’ha tornat molt comprensiva o procliu a estos moviments. Doncs, «No deixes per a demà el que pugues comprar hui!», i «a oferta regalada no li mires la dentada».
On estem anant a parar! Què diran, per exemple, els de Vox per la paraula black, o per l’expressió en llengua estranya?… Ai!, Espanya, Espanya!
Que ve el Black Friday!, i no és eixe divendres, afirmen, el penúltim dia de la setmana, no; és el primer i més gran dia de la setmana, del mes, i de l’any! Un dia, diuen, que defineix perfectament el que és la nostra societat actual, la societat de consumidors. La societat, proclamen, de la llibertat, la llibertat d’elegir, de triar, entre els productes que més ens agraden, «I shopping, therefore I am (I exist)».
Tots contents, clar! Pocs es pregunten o s’alarmen per allò que se’n diu «consumisme», és a dir, la immoderació per consumir, o, simplement, per adquirir bens innecessaris o, si més no, prescindibles. Cosa que comporta greus danys: a l’individu, afectat possiblement en el plànol personal per danys físics o psicològics; i al planeta, que necessitaria incrementar (fins al 2050) els seus recursos naturals tres vegades més si segueix este ritme de consum actual.
Ara ja no ens alerten de si «el mal aliento combate, Colgate» o «Busco a Jack», o, «Huele como un tío tío!». Ara hom mira només la cartera directament: tot descomptes, tot rebaixes, tot un paradís hui, i demà… ja vorem.
