Sí, esperant que tot creme. Com un monument de Falles. Un Parlament incapaç de treure iniciatives legals a ritme normal, amb bloqueig de les iniciatives legislatives empreses pels partits d’oposició. Un ambient de crispació i d’acusacions recíproques entre administracions. Ciutadans que no veuen resolts els seus problemes (problemes de la DANA, carestia de la vida…). On és el Govern real, efectiu? Amb una crisi d’encaix territorial permanentment oberta (Catalunya), la gestió de la qual destapa els problemes reals del nostre Estat (des de competències, fiscalitat, finançament…, a llibertat de reunió, pensament, expressió…). Què ens està passant?
Davant dels nombrosos problemes, que requereixen actuació per resoldre’ls, ens trobem amb una certa inacció. És la Constitució? Si fora així, caldrà adaptar-la, reformar-la. Però, mireu, de la Constitució només s’han trobat eixides en la repressió, per exemple, l’article 155: i mort el gos, s’ha acabat la ràbia. Forma de pensar basada únicament en actituds rígides, intolerants, fòssils. Potser perquè hi haja motivacions parcials, interessades (algunes ja esmentades anteriorment), que entorpeixen l’harmonització del conjunt. Mentrestant, la democràcia espanyola es ressent amb el retrocés de les llibertats públiques a Espanya. Tuiters i rapers, condemnats a presó. Lleis d’amnistia que no s’apliquen correctament. Actuacions judicials parcials…
Els jutges (Consell del Poder Judicial, Fiscals) resulta que són nomenats pel poder polític, de manera que irremeiablement la Justícia queda mediatitzada pel Poder. És que hi ha explicació que, pel mateix motiu, la Pantoja vaja a la presó i la infanta Cristina no?, o que l’exministre Barrionuevo, condemnat per la violència d’Estat dels GAL, haja passat menys dies a la presó que els no violents ni condemnats Junqueras o Jordi Sánchez (Assemblea Catalana)? O que a la Mònica Oltra li investiguen més de 48.000 correus electrònics, i els ordinadors del cas Bárcenas del PP trencats a martellades? Urgeix emprendre modificacions i innovacions en la Justícia espanyola.
Però tots estos canvis han de ser duts a cap pels polítics, reticents a tals reformes, que els restarien preeminència. Com han de canviar la Llei electoral, que premia les hectàrees i no la població, cosa que beneficia el bipartidisme PP/PSOE? Com han de canviar la funció del Senat (actualment de fre) si ells ho dominen com a conseqüència de la mateixa Llei electoral? Com han de canviar la Llei Mordassa, si aquesta reforça el seu poder en contra de drets de la ciutadania? Com han de canviar a millor la Llei de Reforma Laboral o els drets laborals o els deures fiscals?, si resulta que no tocar res, o fer canvis insignificants, reforça el poder dels seus aliats econòmics, alguns dels quals després finançaran subreptíciament aquestes polítiques i polítics?
I aquí hi entra la clau de l’assumpte. Si la correlació de forces tradicionalment s’ha establert entre esquerres i dretes, o conservadors i innovadors, resulta que actualment un significat partit del bàndol innovador, el PSOE, ha reforçat i recolzat l’aplicació del 155, no aclareix el finançament de les comunitats autònomes, consenteix l’impàs actual de no tocar res (en sis mesos s’escometria la reforma de la Constitució, va pactar Sánchez amb Rajoy), no es compleixen els acords entre PSOE/Catalanistes…
Com que no hi ha hagut actuació política per a la resolució dels problemes per part de la dreta i, incomprensiblement, per part del PSOE, sembla que estiguem esperant que tot es bote foc! Com una falla més!
