Aquest dimecres era assassinada per un franctirador de l’exèrcit israelià la periodista palestina Shireen Abu Akleh. La veterana comunicadora, molt popular als països àrabs per la seua tasca informativa a la Palestina ocupada, va rebre un precís tret al coll, just la part que no estava protegida ni pel casc ni per l’armilla antibales.
Des d’un primer moment, tant l’exèrcit israelià com els activistes sionistes a les xarxes van tractar de causar confusió sobre l’origen del tret. «Foc creuat», «tiradors palestins», «causes poc clares»… La veritat, però, és impossible de negar. Ni hi havia cap tiroteig ni hi havia tiradors palestins a la zona. Els testimonis, les geocalitzacions i les imatges ho deixen claríssim. Al cap i a la fi, l’estratègia de generar dubte i intentar encolomar a l’enemic els crims propis no és nova. És habitual dels cibertrols de l’extrema dreta, que en un primer moment van assegurar que l’autor de la massacre a la mesquita de Quebec el 2017 era un «islamista radical». O el mateix Donald Trump, que va parlar de «violència de tots els costats» després que un nazi atropellara una manifestació antifeixista a Charlottesville, també el 2017, assassinant una jove. I més a prop també tenim exemples. Las Provincias va intentar enredar les motivacions de l’assassinat de Guillem Agulló, presentant l’assassí com un activista d’esquerres i a la víctima com un hooligan violent.
L’estratègia, però, funciona. El mateix The New York Times assenyalava que les circumstàncies al voltant del «fatal tiroteig» no estaven «immediatament clares». I mentre es perd el temps demostrant l’evidència, l’actualitat no s’atura, l’atenció es desvia i en el record de la gent queda un dubte nebulós sobre allò que realment va passar.
Encara que, siguem concrets, l’estratègia funciona quan es vol deixar que funcione. També Rússia ha intentat sembrar llavors del dubte dels seus crims de guerra a Ucraïna i cap mitjà occidental li ha comprat el relat o ha acceptat els seus dubtes. Més aviat, tot el contrari.
I la comparació amb Rússia i Ucraïna és especialment pertinent. I no només per la coincidència temporal. Després de l’assassinat d’Abu Akleh, molts internautes es preguntaven a les xarxes «què passaria si Rússia matara un periodista d’aquesta forma».
La veritat és que no cal fer gaires càbales i ho podem comparar in situ, perquè Rússia també ha assassinat periodistes. Després de la mort per un míssil de la investigadora russa exiliada a Ucraïna, Oksana Baulina, El Mundo titulava: «Los reporteros rusos críticos con Putin, nuevo blanco de los misiles de Moscú». I encara més clar, el subtítol afegia: «Oksana Baulina fue geolocalizada y luego asesinada en Kiev con un misil de precisión». Malgrat que les circumstàncies no foren tan clares com les d’Abu Akleh –el mateix govern ucraïnès va posar en dubte que es tractara d’un assassinat premeditat-, El Mundo no té cap problema en assenyalar clarament el botxí.
En els fets d’aquesta setmana, el titular ha estat: «Una periodista de Al Yazira muere en una incursión militar israelí en el norte de Cisjordania». Acompanyat d’aquesta explicació: «El liderazgo palestino y Qatar acusan a los soldados israelíes de su muerte, pero Israel dice que es muy posible que la periodista fuera alcanzada por disparos de milicianos palestinos en Yenin». Ara doncs, no només la periodista no ha estat assassinada, sinó que «ha mort», que s’és molt menys contundent a l’hora d’assenyalar culpables.
I aquesta cobertura mediàtica diferent no és sinó el que permet justificar una acció política totalment diferent en ambdós casos. El «què passaria si…» no el trobem només als titulars de premsa, sinó a la resposta dels països occidentals. Perquè la pregunta «què passaria si…» només té sentit si és per assenyalar la hipocresia d’aquells polítics que armen Ucraïna i sancionen Rússia mentre financen Israel i li garanteixen total impunitat en els seus crims. No serveix per a justificar els crims de Putin –llavors deixa de tenir sentit i acaba, indirectament, justificant els crims d’Israel-, sinó per exigir el mateix tractament a Israel i a Rússia: sancions i aïllament total fins que deixen d’ocupar els territoris dels seus veïns.
