No entraré a rebatre l’afirmació del Vicepresident torero, Vicente Barrera, que el terme País Valencià és il·legal. No té sentit discutir ni argumentar amb un mem d’internet. El nivell és el mateix que els trols de Twitter que repeteixen allò de que l’espanyol és la llengua oficial i ells no tenen perquè aprendre una altra que soles és «cooficial», afirmació que només demostra que, primer de tot, el que haurien de fer és aprendre castellà. O els altres que asseguren que qualsevol bandera que no els agrada és il·legal «perquè no està a la Constitució». Una Constitució que demostren desconèixer absolutament.
Al remat, amb aquesta gent no s’hi pot discutir. Però no per fatxes, sinó per idiotes. Ja va deixar escrit Mark Twain allò de «no discutisques amb un ignorant, et farà baixar al seu nivell i allí et guanyarà per experiència».
Però si ja és greu que un representant públic tinga el nivell intel·lectual d’un perfil anònim amb el nom ple de numerets, encara és pitjor –perquè afecta la vida de molta gent- que imprimisca el seu sectarisme als pressupostos públics. Perquè no es podia saber que un partit que porta anys acusant de «sectari» a tothom qui no pensa com ells, seria el més absolutament sectari a la que tocara una mínima porció de poder. Per ara ja ho han pogut comprovar les revistes en valencià, la comunitat LGTBI, els pallassos que actuen en la nostra llengua i els escriptors que diguen País Valencià. Però no us preocupeu que tan sols porten sis mesos i més prompte que tard també us tocarà el rebre si encara no esteu en aquesta llista.
[Pausa publicitària: precisament per monitoritzar i denunciar aquestes pulsions lliberticides, des del Diari La Veu hem impulsat un Observatori Valencià de la Censura. No dubteu a contactar-hi quan tingau un problema].
Però, i el Regne?
Però tornant al País Valencià. Sempre m’ha fet molta curiositat l’absoluta repulsió que la dreta autoanomenada valencianista té cap a aquest terme, fins al punt que salten plens de ràbia cada volta que el senten.
Perquè ells que proposen? L’invent de Comunitat Valenciana és tan incòmode [molt sovint s’acaba dient «la comunitat» per no cansar-se], lleig i impersonal que no li pot agradar a cap personeta que s’estime aquest trosset de terra. De fet, el mateix inventor del terme ho va definir com «una imbecil·litat».
Clar. Hi ha el «Regne de València». Personalment, com a republicà no em fa, però reconec que almenys té història, sentit i elegància. Regne de València. Regne de València. Doncs que voleu que us diga, té el seu punt. Però no, ells no el gasten. Diuen sempre allò de «o comunidad o reino» [en castellà], però a l’hora de la veritat, sempre és «comunidad».
I la raó, la sabem tots, és que de «Reino» només n’hi ha un i és el d’Espanya. I molt valencianisme, molt Palleter i molta gesticulació, però portar-li la contrària a Espanya? Açò mai. Així que ens mengem els mocs i la «comunidad» i assumim que som simple regió i acotxem el cap i així els amos de Madrid ens donaran una galeteta (bé, en realitat no ens la donaran perquè estan massa ocupats espoliant-nos).
