L’acord entre el Govern d’Espanya i el de Canàries sobre el repartiment de menors migrants per les autonomies de tota Espanya ha suscitat l’oposició de Vox a eixa mesura humanitària, amb l’amenaça al Partit Popular de trencar els pactes que entre els dos tenen en algunes comunitats autònomes, entre elles, la nostra valenciana. El «nostre» vicepresident del Consell i conseller de Cultura de la Generalitat, Vicente Barrera, avisa a Feijóo que «els xanxullos amb Sánchez ataquen el pacte (de Vox) amb Mazón». Per eixe camí, si arriben (els de Vox) a assentar-se en el Consell de Ministres, qualsevol dia promocionarien els viatges de dones a la pèrfida Albió a avortar, perquè ací l’avort tornaria a ser delicte. També declararien nuls els matrimonis homosexuals, els divorços i pot ser que el dret al vot de les dones (i a tots). També promocionarien les assegurances privades per la via de disminuir dràsticament les prestacions de la Seguretat Social i de la Sanitat. I el que vullga estudis i cultura que se’ls pague.
Abans que això puga passar, l’esquerra d’este país de països convindria que impedira eixa possibilitat, la que podria facilitar que Vox s’assente en la mesa del Consell de Ministres, en coalició amb el Partit Popular. Cal evitar eixa anomalia que representa que un partit contrari a la democràcia puga governar en un estat democràtic. I que un partit amenace un altre, amb el qual governa en coalició, que si pacta un acolliment i repartiment de xiquets, que necessiten ajuda desesperadament, trenca el pacte, demostra clarament el seu esperit xenòfob i inhumà, demostratiu també que no pot ni deu governar en un país democràtic com és Espanya.
Des del pragmatisme d’esquerres, crec que «més val perdre que més perdre» i crec que cal establir un cordó sanitari democràtic i impedir l’accés de Vox a tota classe de governs, donant suport al Partit Popular, per part del PSOE i l’esquerra en general, a on faça falta, en allò que siga necessari, per a que l’extrema dreta no arribe a governar, com s’ha fet fins ara a Alemanya, França i altres països. El camí de Vox és el que conduïx a la desfeta de l’estat de benestar social i a vulnerar els principis de llibertat, igualtat i solidaritat.
I no és només per accions soltes o aïllades, com el xantatge per a impedir el repartiment dels xiquets migrants, sinó per a evitar que la «pedagogia» de la demagògia, de la insolidaritat i la desigualtat, la de Milei i Vox, prenga cos a Espanya com està prenent en alguns països europeus.
I cal fer pedagogia sobre els fonaments i la realització de l’estat de benestar, i quines ideologies i partits el duen a terme. I també, i especialment, cal «ensenyar» el programa de l’extrema dreta ultraliberal en matèria dels servicis públics, allò que definix el referit estat de benestar.
