El president Mazón i el conseller d’Educació Rovira parteixen d’un prejudici: pensen que tots els militants del Pp odien el valencià tant com ells, que s’han criat en el peculiar clima acomplexat del Pp de la ciutat d’Alacant. El torero Barrera, de Vox, s’entenia amb Mazón tan bé que no necessitaven paraules: tot eren abraçades. Per això l’aprovació de la nova Llei de Plurilingüisme va anar tan ràpida. Per això i perquè l’anterior conseller, Vicent Marzà, els ho va posar fàcil: només han hagut de modificar una llei que ja era una desgràcia.
Tots aquests fets han anat molt ràpid. Els atacs al valencià no han parat i ni tan sols en el Pp s’ho acaben de creure, que els del Pp d’Alacant estiguen fent tant de mal en tan poc de temps. Els pepers que manen una mica en la Diputació de València es miren Mazón i Rovira com si acabés d’aterrar un ovni. A Compromís, procuren no parlar massa de la nova Llei de Plurilingüisme de Rovira, perquè la cagada és seua. En lloc d’animar la gent a mobilitzar-se, s’han limitat a sol·licitar l’ajuda d’altres partits amb representació en el Congrés per presentar un «recurs d’inconstitucionalitat». És demencial: ni tan sols els ha passat pel cap que això ens posa en risc de convertir els jutges espanyols en la màxima autoritat lingüística del nostre país. I amb quines probabilitats d’èxit? Algú s’imagina el Tribunal Constitucional legislant a tort i a dret per protegir i promoure el valencià i posar fre a les contínues agressions lingüístiques de l’estat espanyol?
Del Psoe no vull ni parlar. El Psoe valencià, de vegades, sembla que directament ha deixat d’existir. O potser han pensat que és millor posar en mans del Pp els negocis tèrbols que es faran amb la construcció del port i el soterrament de les vies del sud de València. Sembla que tenen ganes de deixar la Generalitat en mans del Pp vint anys.
Davant les contínues agressions de Mazón i Rovira contra el valencià, a la societat no li ha quedat més remei que organitzar-se tota sola. Rovira va anunciar que faria una consulta a les famílies perquè trien la llengua base de l’escolarització dels fills. I ha dit que la consulta serà telemàtica i es farà abans de Nadal. Volia agafar la gent despistada i desprevinguda. Però, per sort, fa temps que en Plataforma per la Llengua es va crear una Assemblea de Docents pel Valencià i van posar en marxa la campanya «La llengua no es toca». A les xarxes, ja abans de l’estiu, hi havia centenars de fotografies de gent amb la samarreta verda. No tots eren docents. Hi havia fins i tot algun equip de govern municipal, com el de Xàtiva. Però la majoria eren docents.
Ara s’hi ha afegit una nova iniciativa que ha tingut molt bona arrencada i és molt significativa. De fet, és la clau que tots esperàvem: FAMÍLIES PEL VALENCIÀ. Són, simplement, la nostra gent que estudià en les línies en valencià i que ara veuen que els seus fills no podran fer-ho. Són un conjunt de famílies que volen que els seus fills i filles estudien en valencià a l’ensenyament públic. Amb l’actual Llei de Plurilingüisme això és impossible. Però almenys volen assegurar una presencià important del valencià a les aules. La perspectiva que ofereix la llei és molt preocupant, perquè deixarà que les majories esclafen les minories. I ells volen organitzar-se per deixar de ser minoria. Volen ser-ne prou per exigir els seus drets. I faran tot el possible per aconseguir-ho.
Però ací és on es presenta un problema. Ningú en aquest país pot deixar de banda l’escola concertada. És una realitat massa grossa per continuar ignorant-la. L’alumnat que fa primària i una part de la secundària a la concertada aflueix després als centres d’ensenyament públics per fer l’ESO o el Batxillerat. Ho sap tothom. Les esquerres, que sovint porten els fills a aquestes escoles, i les dretes. I si hi ha algunes concertades que els falta poc per cantar el Caralsol, hi ha moltes altres que han treballat en l’ensenyament en valencià durant molts anys i de manera excel·lent. I no pense ara només en La Masia, La Gavina, La Comarcal… No. Pense en multitud d’escoles concertades modestes de Sueca, d’Algemesí, de Gandia…
En algun moment les famílies i els docents dels centres concertats hauran de manifestar-se davant la Llei Rovira i dels mètodes poc transparents que vol aplicar el conseller. Ara tenen una oportunitat de desmarcar-se de la política d’extermini lingüístic de Mazón. Els necessitem per protegir l’ensenyament en valencià i per fer que la famosa consulta telemàtica de Rovira només puga ser interpretada com una derrota. Però si no es mouen, almenys han de ser conscients que les escoles concertades, sens dubte, hauran de carregar amb la gent que no vol estudiar en valencià, i això tots sabem intel·lectualment el que vol dir. O cal explicar-ho?
