Estic treballant amb un alcalde que em demanava com superar el relat de la dreta: «Els empresaris són els [únics] importants per crear ocupació», com si els treballadors no foren importants. I tampoc es tracta de crear una polarització contra els empresaris i a favor dels treballadors, com veurem més avall.
I se’m va ocórrer utilitzar la pregunta metafòrica: «Què són més important, les cames o els braços?»
Una vegada que la persona entra en el marc de la metàfora, les respostes ja no poden ser excloents: o les cames o els braços. Ja no queda o una cosa o l’altra. La qüestió queda emmarcada que cada membre té diferent valor i funció. Si dius que les cames -empresaris- són importants per muntar una fàbrica, no lleva el fet que si no tens mans -treballadors-, les màquines no es posaran en marxa.
Li explicava al meu client que no convé polaritzar perquè se’n beneficien les dretes, especialment els ultres. No li fem treball.
Tot això ve a tomb de la importància de les metàfores en política, que en veig poques i ben construïdes.
Mónica Oltra en feia de bones. L’última que li vaig escoltar. Després de la seua dimissió com a vicepresidenta del Consell, forçada per Ximo Puig, president de la Generalitat, i la posterior derrota electoral del govern del Botànic, la metàfora que ella va usar envers l’expresident de la Generalitat va ser: «El rei no sé si ho sap, però ja és mat. No convé sacrificar una reina en una partida d’escacs». Una metàfora simple i contundent. Com a mínim, per als que tenim nocions d’escacs.
A George Lakoff, l’autor del famós llibre No pensis en un elefant, el vaig conèixer primer pel seu vessant lingüístic en el seu recomanable llibre Metáforas de la vida cotidiana, on ens explica que les metàfores estan per tot arreu. I que poden potenciar o limitar la nostra conducta. No solen ser neutres.
Tinc un client, gerent d’una cooperativa, que m’explicava que, metafòricament, estava dins del bosc, però només veia arbres individuals, no veia el bosc en el seu conjunt. És a dir, veia cada treballador per separat, però no tenia un sentit de com es relacionaven entre si, com s’influïen, etc. Quan el vaig ensenyar a eixir-se’n fora del bosc -mirar el seu equip en global- va començar a entendre quins canvis havia de fer en l’empresa perquè hi haja millor ambient laboral, millor rendiment, per preparar l’empresa per a una nova etapa, etc.
O siga que utilitzar metàfores en política i en la vida, no sol ser una manera de parlar, sinó una forma de viure el món, les situacions que, a més, afecta l’actitud, la conducta, etc.
Un altre cas. Estic treballant amb un regidor en l’oposició que vaig identificar que usava la metàfora bèl·lica (lluitar, atacar, defendre’s, etc.) amb la conseqüència inconscient que estava a la defensiva i es posava molt tens. Quan em vaig assabentar que ell era un jugador de mus, li vaig plantejar: «Si la política de l’ajuntament fora un joc, en lloc d’una guerra, com canviaria la teua perspectiva?» En passar a la metàfora del joc, li va desaparéixer la tensió i va activar una visió estratègica. Ja que no sols és l’alcalde el que dona les cartes. Ell també pot jugar les seues cartes, el que li estimula per atent a fer les seues jugades.
I per als activistes del canvi climàtic hi ha el llibre El cambio climático y sus metáforas, de Josep Espluga coordinador, que estudia com en els mitjans de comunicació usen metàfores més o menys encertades per descriure el calfament global.
Per anar tancant l’article, més metàfores.
El meu llibre el vaig titular Deixar de ser el germà xicotet de la política, perquè era l’explicació metafòrica que em donava un client meu de Compromís, primer tinent d’alcaldia, perquè al seu poble, l’alcalde sempre era dels socialistes. I per això, canviant a la metàfora esportiva, subtitule el llibre Una guia pràctica per estar en primera divisió de la política municipal.
També puc descriure el meu llibre, metafòricament, com una caixa d’eines. Perquè, com faràs front als desafiaments polítics i socials amb les velles ferramentes? Necessites noves eines per aplicar en l’actual situació complexa. Encara ets a temps d’aconseguir la recompensa del teu exemplar.
Carles Porcel és capacitador de polítics i activistes.
