Estic veient des d’una finestra de ma casa el rebombori i moviment de cotxes que s’ha creat a la petita plaça de les Aules de Castelló de la Plana.
És cosa inaudita el moviment policial, perquè tot i ser un lloc on de tant en tant hi ha algun acte oficial de gent que du cotxe, avui ha estat més fort.
I la cosa ja venia des de bon matí. En fer la meua caminada habitual, en una cruïlla la policia i els seus cotxes anaven ocupant llocs.
Per completar el marc, quan ja tornava cap a casa, cosa d’una horeta més tard, em passa per l’horitzó visual un helicòpter amb la bandera espanyola. M’he tranquil·litzat immediatament perquè he vist que no era ni rus ni ucraïnés. I no ha tirat bombes.
Només feia soroll i malmetia el silenci dels tarongers.
Amb la lectura de la primera pàgina del diari Mediterraneo me n’he assabentat de la raó de tant de personal de policia, de tant de cotxe de tota forma i prestigi i del mosquit volador. El cap de govern i cinc o sis ministres, més el primer mandatari romanés, feien cimera a la ciutat.
Hauran tractat, com sol passar en ocasions similars, temes d’importància mútua. Això jo no ho dubte. Com que no som enemics n’hi haurà hagut, quasi amb total certesa, paraules amables i més o menys sinceres. La diplomàcia, ni la més elemental, no deixa passar ocasions com aquesta per a manifestar el seu poder.
Els prínceps del Renaixement, com les autoritats eclesiàstiques de tots els temps, han sabut celebrar els seus encontres amb la fastuositat que suposava dir qui manava i com ho feia.
Les coses han canviat. Ja ho va dir Bob Dylan i algú més.
Ara els poders actuals no es poden permetre, si no són la despòtica i prepotent monarquia britànica, fastuositats i fanfàrria excessiva. Sabem quines coses no són acceptables per a una ciutadania que, poc o molt, no els aprecia.
Però sota l’aparença de la normalitat democràtica, la prestància de l’ordre, la magnificència del poder elegit lliurement, ells se separen mentalment i físicament amb las fuerzas de seguridad del estado.
Va escriure el poeta Marcial aquest encertat epigrama «Decipies alios…» Això mateix: enganyaràs els altres, amb les teues paraules… però per a mi sempre seràs un mentider.
Què hauran dit avui aquesta gent?
