La falta de reacció en la riuada: quatre hores crucials

Quatre hores podrien haver estat decisives per prevenir o, almenys, mitigar els devastadors efectes de la riuada. Aquestes hores haurien donat temps per salvar vides—si no totes, almenys algunes—i protegir béns en moltes localitats de les comarques afectades. Van ser les hores en què la màxima autoritat de l’Estat al País Valencià, el president de la Generalitat, així com altres persones amb competències per coordinar l’emergència, o bé no es trobaven al seu lloc de treball o, si hi eren, no van prendre les decisions adequades davant la situació que es patia o que s’anticipava imminent en algunes poblacions.

Aquest lapse crucial va ser desaprofitat per aquells que van preferir absentar-se dels seus llocs de responsabilitat o, simplement, restar a l’espera de comunicacions i instruccions de l’autoritat competent, que no van arribar a temps, en lloc d’actuar amb determinació quan calia. És un fet extremadament greu, sobretot perquè feia dies que s’emetien advertiments i informacions que recomanaven prendre mesures per alertar i protegir la població. Cal reconéixer, però, que hi va haver excepcions entre les autoritats, algunes de les quals van actuar correctament. Aquest tema ha generat debat i continuarà fent-ho durant molt de temps, fins i tot als tribunals, que hauran de determinar les responsabilitats civils i penals de les diverses administracions públiques implicades.

La negligència, la ineficàcia i la ineptitud d’algunes autoritats han de tenir conseqüències en tots els àmbits, començant per l’àmbit polític i seguint pel judicial. Aquells que van actuar d’aquesta manera no poden seguir al capdavant de cap administració, i el procés hauria de començar pel Consell de la Generalitat. Encara més, quan la informació que es va coneixent confirma que no es va actuar com era necessari ni com s’esperava d’aquelles persones responsables. Cap cortina de fum ni excusa pot ocultar que, durant aquelles quatre hores, no es va fer el que calia. La realitat és innegable: hi ha 222 persones mortes, 4 desaparegudes i moltes poblacions devastades. Si el nombre de víctimes no va ser encara més gran, va ser gràcies a la valenta i decidida gestió d’algunes autoritats i, sobretot, a l’actuació desinteressada de centenars de persones que es van arriscar per salvar vides. Gent anònima que, lluny del focus mediàtic, va donar el millor de si mateixa per socórrer els qui ho necessitaven.

En aquest context, és difícil d’entendre algunes de les actuacions que hem presenciat durant aquestes setmanes. Un clar exemple és l’excés de protagonisme mediàtic d’algunes figures públiques, tant en els mitjans de comunicació com en les xarxes socials. D’entre tots els actes, destaca el funeral celebrat a la Catedral de València. Ni la forma ni el contingut han estat encertats per oferir reparació i confort a les víctimes, que haurien d’haver estat les veritables protagonistes en tot moment. Però no ha estat així. No és acceptable assistir a visites oficials a les localitats afectades com les que hem vist, ni tampoc l’excessiu protagonisme que han tingut algunes autoritats durant el funeral del passat 9 de desembre. Això no ho dic només jo, ho diuen moltes de les persones afectades i altres que ho van expressar en una concentració a les portes de la Catedral.

Cap cerimònia, per solemne que siga, pot tapar la nefasta gestió duta a terme durant els darrers dies d’octubre i els primers de novembre, ni tampoc durant aquelles quatre hores fatídiques del 29 d’octubre. Quatre hores i un funeral que han evidenciat la necessitat urgent de depurar responsabilitats polítiques, civils i penals per reparar el mal causat a les víctimes, a les persones afectades, a la societat i a les institucions valencianes. Quatre hores i un funeral que no es poden repetir mai més en la nostra història.

Et pot interessar