El passat dissabte 10 de desembre l’Euskal Etxea de València —la casa basconavarresa— va organitzar una completa jornada sobre pilota que va començar amb una exhibició de galotxa al carrer de Peu de la Creu, al costat del Mercat Central, amb la col·laboració del Club de Pilota Socarrades de Campanar. Tot anava bé; la policia local va comprovar que es tenien els corresponents permisos per tallar el carrer, el veïnat passava per allà amb més o menys interés i inclús alguns turistes s’aproparen a gravar algun vídeo amb el mòbil, amb una barreja entre curiositat i orgull per haver trobat un tresor autòcton que no ix a la Lonely Planet.
Però sempre hi ha una excepció. Un veí del carrer que va baixar a tirar el fem va començar a escridassar els pilotaris perquè la xarxa estava enganxada a un reixat de la porteria del seu edifici (sense que obstaculitzara, cal dir-ho, l’obertura de la porta, ni ocasionara cap altre tipus de molèstia). Els crits es feren cada cop més forts i impertinents i la partida, lògicament, es va aturar. Els jugadors i membres de l’Euskal Etxea van parlar amb l’home per explicar-li en què consistia l’acte, quant duraria, que tenien permís per fer-ho… Com que no entrava en raó, decidiren que el més ràpid era agafar el pal d’una granera i nugar allà la xarxa. Problema resolt. Aleshores, un dels assistents va recriminar a l’home:
-Segur que de les Falles no es queixa vosté!
–Pero es que las Fallas son de València. ¡Esto es «vuestro»! —va respondre fent al·lusió, entenc, a un presumpte origen basc (?) de la galotxa. I així és com, de sobte, la pilota valenciana va deixar de ser valenciana. Malgrat ser molt més antiga que les Falles: Víctor Agulló escriu a Pilota Didàctica que la pilota a mà va arribar a terres valencianes amb els cavallers originaris de la Provença, que acompanyaven el rei Jaume I en la seua conquista.
És una anècdota que no hauria de tindre més importància per allò que ha d’haver-hi de tot al món. Ara bé, demostra com ha calat, en alguns, un fals valencianisme —com el del blaverisme— que realment odia i rebutja els trets culturals propis de les valencianes i els valencians. Qui no s’ha trobat alguna vegada, a la Processó Cívica del 9 d’Octubre, algun hiperventilat cridant contra una muixeranga i acusant-la de «catalanista»?
D’alguna manera, és una cosa pareguda als que diuen defensar el valencià, la nostra llengua, però sense el valencià. I no es queixen perquè la seua falla no té cap cartell en valencià; ni perquè és requisit el castellà per ser metge, però no el valencià; ni perquè una política demana perdó per utilitzar aquesta llengua en un discurs polític al País Valencià —no estava a Almeria!—.
Afortunadament, hui en són pocs. O en són menys. I per això, segurament no li donarà ni dos vots a Carlos Mazón, candidat a la presidència de la Generalitat Valenciana pel PPCV, l’anunci que permetrà que puguen expedir titulacions oficials de valencià institucions no normatives (com són Lo Rat Penat i la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, RACV). Així ho va declarar fa uns dies a La Vanguardia.
A la mateixa entrevista assegurava que «la defensa de les senyes d’identitat» era una línia roja a l’hora de pactar un govern i/o fer polítiques. Tornant a la pilota, Mazón, que és d’Alacant, ha tingut temps de convéncer els seus d’impulsar l’esport autòcton a una ciutat on està a l’UCI —i, si no està directament en el cementiri, és gràcies a la gent vinculada al Club de Pilota d’Alacant que, de manera altruista i perseverant, no l’ha deixat morir—. Però potser no ho ha fet perquè, ja ho sabem, ni la pilota valenciana ni les muixerangues ni el valencià, formen part de les senyes d’identitat valencianes. Tot paregut onomàstic és pura coincidència.
