«Puigdemont a prisión». I qui no recorda aquella proclama de «Pujol, enano, habla castellano»?… Igual que van acabar engolint-se esta darrera frase (pacte pel qual Aznar va ser president gràcies a CIU i Pujol), sembla que la consigna sobre «Puigdemont a pres»” acabarà esvaint-se igualment. Com és això?…
Els catalanistes de Junts tenen tendència a fer costat als progressistes espanyols perquè la tradicional dreta espanyola és i representa la uniformització espanyola o la negació de tota diferència hispànica («España es una nación»), per tant, més allà de possibles afinitats econòmiques o religioses o socials, els catalanistes de Junts veuen en la dreta espanyola el mur i martell de les seues demandes i objectius bàsics. En este camí, Junts se n’ha adonat que els progressistes espanyols no tenen prou capacitat per a fer avançar els objectius catalanistes, tal com estan reflectint els incompliments del Govern del PSOE; ni l’amnistia s’aplica bé, ni s’acaben de traspassar les competències sobre immigració, ni es fa avançar el finançament català, ni el català és llengua europea, sense baixar al nivell de si se li ha de donar escorta oficial a Puigdemont o si s’ha encarrilat l’aclariment de l’espionatge governamental Pegassus als catalans.
Mentrimentres, Espanya, sabem, és una i ben gran, on unes autonomies completen els seus pressupostos gràcies a d’altres, considerades pagadores, tal com sofrim nosaltres, l’autonomia valenciana.
Si l’esquerra espanyola no pot canviar l’estat i la direcció de les coses (i si no s’afanya a variar el rumb dels acords), s’haurà de buscar per part dels catalanistes algun soci més capaç. Qui?… Només queda, òbviament, la dreta espanyola. El suposat enemic polític. Damunt, avalada i acompanyada ara per l’extrema dreta de Vox.
Donada la presència de metes coincidents o quasi semblants, és a dir, obtindre el Poder al més aviat possible o de la manera que siga (PP), i la necessitat de canvi de parella per a aconseguir objectius bàsics (Junts): resulta que estem davant l’escenari ideal per a un maridatge d’interessos. Si això fora així, s’hi requereix la distensió entre les parts: «Soy de los que pienso que Junts es una fuerza política democrática que defiende, bajo mi punto de vista, un objetivo, una quimera, como es un proceso de separación de España, con el que no estoy en absoluto de acuerdo, pero es democrático y, por tanto, como es democrático y hay ciudadanos que le votan, hay que tener relaciones institucionales con ellos” (Moreno Bonilla, PP, president d’Andalucia, desembre 2024).
Temps al temps. Potser vinga temps en què sentirem «España es plurinacional», pronunciat per capitostos espanyols de la dreta. Precondició, esta, que marcaria la disposició de les parts a pactar, però ara en pla d’igualtat, sense submissions ni humiliacions. Tot pel poder.
Però, i Vox? Què passa amb Vox?… Vox és una creació del PP, és la «voz de su amo». El PP faria per donar-los un pacte concedint-los dos o tres lleis (probablement contra la immigració, de retrocés dels drets LGTBI, contra drets d’igualtat…), més algun Ministeri, obligant-los al seu temps a signar totes les propostes o lleis que faça el PP. I quasi tot arreglat.
I si la dreta vol governar, com que no té prou vots, hauria d’acontentar Junts, i per extensió els objectius bàsics dels catalanistes. Del contrari, de moment, Espanya és o seria ingovernable. És que, si volem caminar, deuen pensar els capitostos de la dreta, no hi ha res com reconéixer la realitat i actuar en conseqüència.
