Un conegut periodista piulava aquests dies, irònicament, que la culpa de tot –de la voladura del gasoducte Nord Stream 2, de la Guerra d’Ucraïna i de qualsevol altra cosa- la tenen els estatunidencs. L’antiamericanisme, doncs, ens emboira i ens fa acusar-los de tot.
A mi, personalment, el que més m’ha cridat l’atenció és que persones públiques i que volen informar-se bé –el cas d’aquest periodista és només un exemple anecdòtic- ho facen basant-se en els propagandistes del Kremlin en xarxes socials. És cert, que hi ha un corrent a Twitter furibundament antiestatunidenc i que ja ha culpat a aquest govern de qualsevol cosa abans que passe. Però no és menys cert que aquests perfils no deixen de ser una anècdota davant de l’allau de propaganda ben organitzada i estructurada que ens cau cada dia al damunt provinent dels grans mitjans de comunicació (allò que en anglès diuen molt encertadament corporate media i que mai he trobat una traducció al valencià que em satisfaça). Una propaganda on el culpable de tot és Putin. I sempre Putin (o qualsevol altre dolent que estiga de moda en eixe moment).
Jo no sé qui ha sabotejat el gasoducte. Tampoc faré com Pablo Iglesias i diré això i després ho deixaré caure. Senzillament no tinc tanta informació per valorar si aquests tuits que se citen i aquest vídeo viral de Joe Biden és prou concloent o està tret de context. Només diré que em sembla estrany que les operacions clandestines s’airegen en xarxes socials.
Però el que sí que comentaré és el principal argument dels qui acusen Putin. Segons aquesta tesi, les motivacions de Rússia per dinamitar un gasoducte del qual en té la clau i, a més, és una gran font d’ingressos per al país, seria que pot acusar els EUA i generar dissensos dins l’OTAN. Però, em pregunte, com pot fer açò Rússia si no té la capacitat d’imposar el seu relat? De veres algú creu que els bots del Kremlin a Twitter i els pocs milers de seguidors que tenen són capaços de fer creure als governs i ciutadans europeus qui ha fet el sabotatge? Quan tota la maquinària mediàtica acusarà Rússia dels del minut zero, quin govern eixirà a acusar els EUA amb el risc que li encasqueten un barret d’alumini i l’acusen d’aliat deslleial? Què ho poden pensar en privat? Llavors caldran proves molt sòlides –més sòlides per la part russa que per l’americana, que ja és presumpte innocent des del principi- i açò sempre complica les accions de falsa bandera. I repetisc. No dic que els russos no hagen pogut fer. Només dic que les seues motivacions seran unes altres.
El problema de l’atemptat del gasoducte és que ja sabem quina versió esgrimirà cada actor. A la piulada de l’inici, el periodista ja deixava caure que als tuitaires pro-russos no els cal cap prova per decidir que ho han fet els EUA. I té tota la raó. Però és que als mitjans occidentals tampoc els en calen per saber que ha estat Putin. Ningú espera, a hores d’ara, cap esforç informatiu de cap actor, sinó que assumim que tot és pura propaganda i anem a refugiar-nos allí on la propaganda s’acosta més als nostres prejudicis i/o interessos. I al final, clar, els propagandistes perden tota credibilitat. Podem fer mofa dels tuitaires pro-russos i les seues barbaritats i contradiccions per adaptar-se a la justificació de cada moment, però no s’allunyen massa –excepte en l’escala- en les barbaritats i contradiccions en les quals cauen els mitjans «seriosos», «neutrals», «professionals» i tots els adjectius que voleu posar-los.
