Hi ha un lema de la Revolució de Maig del 68 que diu “Prohibit prohibir”. La moral i les lleis conservadores tendixen molt a prohibir. I a vegades alguns que es diuen progressistes, també. És una divisa pròpia d’un moviment protagonitzat més prompte per jóvens, com va ser el mencionat Maig del 68, principalment a París, que també en tenia, d’altres lemes, com ara “Sigam realistes, demanem l’impossible”. Les dos divises són ben contràries als adoctrinaments amb què el conservadorisme i part del progressisme moltes vegades imposen, estos últims, quan són oposició, perquè quan tasten poder, alguns són tan prohibidors i doctrinaris com els de tota la vida
Dic açò perquè esta llengua històricament ha estat afectada per prohibicions, imposicions i minoritzacions. Però ací està, després de la gran imposició de la llengua veïna a partir de la Batalla d’Almansa “que a tots alcança” (1707), fa més de tres-cents anys. El franquisme va fer molt per la minorització del valencià i les “altres llengües espanyoles”, deixant-los només en els àmbits familiars, col·loquials o festius domèstics i invisibilitzant-los en els llocs i activitats públics. Però pareix que se li està fent bullying, conscients els bulliers o acaçadors que ara no se’l pot invisibilitzar per la tasca i la llavor, feta i deixada des de la Renaixença i després, en la segona mitat del segle XX per intel·lectuals, associacions i celebracions culturals i festives i, especialment, per la labor de l’ensenyament en general i, particularment, per l’aplicació, encara que modesta, de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV). I, naturalment, per l’existència de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), fundada pel govern autonòmic presidit pel Partit Popular amb el consens del PSPV-PSOE i el Grup Mixt.
Ara, després de la, per a molts, qüestionable política lingüística del govern del Botànic, s’anuncia i es proposa per part del partit governant que en el temari de valencià en el Batxillerat seran exclosos els autors/autores no valencians, és a dir, es planteja que es prohibixquen els catalans, balears i altres perifèrics (andorrans, de la Franja, rossellonencs, algueresos). ¿S’atreviran a suprimir també a Jaume I, Pere el Cerimoniós, Bernat Desclot i Ramon Muntaner, i les seues quatre grans cròniques, perquè no eren valencians? I al mallorquí Ramon Llull? (Raimundo Lulio per a la història en castellà) que tampoc ho era? I les anunciades exclusions dins d’un projecte de llei de senyes d’identitat. I això em pareix que pot ser un catecisme de prohibicions. Ja es diu que no es podrà descriure l’extensió i el perímetre de la llengua compartida, perquè l’interés és, principalment, de l’extrema dreta, centralista com és, que no hi haja compartició idiomàtica i que a mitjà o llarg termini no hi haja idioma a compartir, perquè haja desaparegut estrangulat o de qualsevol altra manera. Per cert, se suprimirà el passat compartit de quan existia la Corona d’Aragó?
Ara, després d’un llarg període de quietud en l’agressió al valencià i a les “altres llengües espanyoles”, l’any actual ha sigut prolífic en accions i decisions oficials perjudicials per a l’ús d’esta llengua, perquè la dràstica retallada als ingressos econòmics de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (fracassada per la positiva resposta de la Diputació de València i pel Govern d’Espanya), l’enquesta de tria d’idioma bàsic en l’ensenyament (que els va eixir el tir per la culata), l’opcionalitat idiomàtica en determinades proves, la retirada de l’obligació de conéixer el valencià en alguns àmbits, la disminució de l’ús d’este idioma en alguns espais, l’anunci comentat de llevar del currículum de Batxillerat els autors no valencians, però escriptors d’esta llengua compartida, i l’avís de per a on anirà l’anunciada llei de senyals d’identitat, són mostres de les intencions dels que pareix que tenen fixació negativa en l’idioma dels valencians.
Totes estes accions negatives per al valencià podrien eliminar-se si s’acordara un pacte pel valencià transversal, amb dretes i esquerres, com els que es feren per a l’aprovació de la LUEV i per a la creació de l’AVL. La nostra llengua ho mereix.
8
