Acabades les festes tot torna, segons va dir el poeta, i és més trist. No ho sé jo, si forçosament tot és més trist i desvalgut.
En tot cas si l’any 2025 ha de ser amb desgràcies com la barrancada millor esborrar-lo del calendari. Però ací jo vull donar un to d’optimisme. Aspecte que en l’entorn personal sol dependre, llevat d’imponderables, de l’actitud que prenguem.
Vull expressar el profit que la lectura de les intervencions a Diari La Veu m’han aportat. I crec que deu ser extensible a la resta de persones. Altrament, no escriuríem i prou.
És un profit veure les aportacions que es fan, la qual cosa ens permet tindre una visió més ampla i profunda del nostre País. Amb la lectura d’eixos articles ens endinsem en la possibilitat de noves reflexions, a una nova manera d’encarar un problema o fins i tot a descobrir una faceta, un punt, d’una qüestió sobre la qual ni en teníem idea o no la consideràvem.
Tot això mereix una nota alta. I precisament la continuació del tema és donar les gràcies. A totes i tots els qui, amb la seua visió particular, m’han endinsat en la complexa realitat, com totes de fet, i no més que les altres, de la nostra societat.
Per tal de no ser massa xovinista, però, i poc crític, aspecte aquest que en aquest mitjà sembla garantit, voldria afegir un punt a la consideració general o de qui siga pertinent.
Toquem amb profusió temes socials, polítics, també culturals o mediàtics i del medi ambient. Però crec que ens falta la visió més tècnica, jo diria científica, en l’anàlisi que des d’ací en fem. Jo no em sent preparat per a una tal cosa i el que demane és que aquella col·laboradora o aquell col·laborador que puga, ho intente. O ho faça saber a persones que pogueren aportar col·laboracions des d’eixe vessant. Crec que tots guanyaríem.
Dit açò, desitjar un bon any i empènyer, des de la nostra òptica, les propostes progressistes que ens milloren.
