Com si es tractés d’un partit de futbol, aquest resultat és l’actual proporció entre hospitals privats i públics a la ciutat de València. ¿Algú es creu realment que alimentar aquesta bèstia es fa “de franc”? Evidentment, no. Nodrir d’euros la sanitat privada sols es pot fer si hi ha un transvasament de pacients de la pública a la privada; bé perquè els pacients que fins ara rebien atenció a la pública es fan una assegurança privada, bé perquè el govern colonial desvia fons de la pública a la privada. I en realitat tots dos mecanismes funcionen a la vegada. I això em fa tornar a preguntar: Per què NO serveixen per als interessos dels valencians i valencianes els actuals partits polítics que actuen al País Valencià?
Aquesta pregunta me l’he feta mantes vegades, en els llargs anys de govern del PSOE, mentre constatava com el País Valencià anava perdent riquesa i cultura, agreujat pels anys dels governs corruptes del PP (menys anys, cal dir), i sobretot, des que Compromís impulsés una llei de percentatges per a la substitució de les línies en valencià, fet que dugué la nostra llengua a frec de l’abisme.
Ara llig que Compromís demana la reactivació dels autoconcerts en la Sanitat Pública per tal de combatre la llista d’espera quirúrgica, que dit siga de passada és un drama que viuen moltes famílies, i que la gent està intentant solucionar fins i tot demanant préstecs a fi de poder ser intervinguda en un temps raonable. Llegit així i de forma aïllada, hom podria concloure que sí que estan per resoldre els problemes, però és mentida. Vos posaré uns exemples: fa uns anys les ressonàncies magnètiques estaven externalitzades, les feia una empresa que s’anomenava ERESA i després canvia el nom a ASCIRES; el govern del Botànic va tancar l’acord i va anunciar a bombo i plateret que assumia els estudis de ressonància i que tornava a la Sanitat Pública un procés que mai s’hauria d’haver externalitzat, tot publicitat amb fotos i amb tot el circ mediàtic que sol acompanyar aquests esdeveniments. Però el que no va fer va ser la contractació de radiòlegs, ni compra de màquines, ni previsió del que suposava assumir eixa càrrega assistencial: conseqüència? Com que la llista es va fer tan i tan llarga, de nou els estudis de ressonància magnètica van ser subcontractats a empreses privades, això sí, ara ja no hi havia conveni, ara s’enviaven les peticions dels estudis, no se sap ben bé on, i és l’empresa privada (Ascires, iMED, Quirón) la que decideix quan, com i el preu dels estudis, i a més, tot posant les seues regles; de fet, a hores d’ara, i no els cau la cara de vergonya, diuen que triguen quinze dies a fer un informe de ressonància i lliurar les imatges.
L’acció del Botànic respecte al tema de les ressonàncies ha acabat en una gestió molt pitjor que la que hi havia. Cal dir que en aquesta ocasió la gestió estava en mans del PSOE, però Compromís formava part d’aquest govern. Ara hem de creure que la seua és una protesta seriosa, però la realitat és que no tenen ni idea del que realment està passant en la sanitat. Probablement, intentar un pla de xoc basat en l’autoconcert en aquests moments siga del tot inútil per diversos motius. La gran majoria de metges i metgesses cirurgians ja estan compaginant la sanitat pública i privada, per la qual cosa no hi haurà professionals per tal de garantir l’autoconcert. I això pel que fa als cirurgians i traumatòlegs, perquè d’anestesistes no hi ha, senzillament no n’hi ha per a cobrir els actuals quiròfans, i també estan a la privada, guanyant molt més que en les “peonades” dels autoconcerts. Cal remarcar que l’actual govern colonial el que ha fet ha sigut tancar tots els programes de quiròfans de vesprada, agreujant, i molt, les llistes d’espera per a ser intervingut, i injectant milions a les empreses privades.
L’ecosistema sanitari s’ha degradat tant que tenir un pla de xoc en hospitals privats i un autoconcert, gestionat a més a més per les mateixes persones, és com posar la rabosa a cuidar el galliner. Però hi ha molt més, sovint és molt i molt difícil cobrir el treball de vesprades; a tall d’exemple, les consultes vespertines que es fan als hospitals públics, quan arriba la temporada de vacances, es tanquen per falta d’auxiliars, i si penseu que són substituïdes per consultes matutines, aneu errats, senzillament durant dos mesos, els pacients que haurien de ser visitats a les vesprades, passen a engreixar les llistes d’espera.
Assistim a una degradació sense precedents de la Sanitat Pública, i com ja és habitual, les bases de la degradació les van posar el PSOE i Compromís, i PP-VOX sols han de donar una petita empenta per a fer continuar la roda de la degradació. No s’albira una proposta seriosa per tornar a una Sanitat Pública de qualitat que hauria de passar per: la contractació de metges i metgesses, però sobretot per una llei d’incompatibilitat real, si hom vol treballar a la privada que ho faça, però que no siga a còpia de degradar la pública (l’absència d’incompatibilitats és la llavor de la corrupció); dignificar la professió mèdica, ja n’hi ha prou de considerar els i les metgesses com membres d’una cadena de muntatge, el PSOE ja va dir per boca de Guerra que no pararia fins a veure els metges en espardenyes (molt bé, ja ho han aconseguit, i ara el poble pateix les conseqüències); inversió en infraestructures a través d’un finançament just inexistent que el PSOE es va comprometre en la primera legislatura de Sánchez amb Compromís, i que mai va complir, i pel que sembla a Compromís, tant li fa.
El pacient ha d’estar al centre de la Sanitat, però no només, al seu costat ha d’haver-hi sempre i necessàriament el metge, cosa que sembla que no agrade als gestors de les esquerres espanyoles, que tenen al cap un sistema basat en la jerarquia i l’obediència i no cedir espais de poder perquè els que estan decidint el consum de recursos (metges i metgesses fonamentalment), siguen els que els puguen gestionar. I al voltant, efectivament, molts altres professionals, però si la relació metge-pacient no funciona, i el PSOE ja es va encarregar de destruir-la, tota la resta no funciona. Incompatibilitat i dignificació dels i de les metgesses, finançament just, i descentralització de la gestió hauran de ser les bases per a reconstruir una Sanitat Pública de qualitat. Fora d’aquests tres paràmetres, continuarem veient com la Sanitat Pública es degrada per a desgràcia de les classes populars, ja que és l’absència de justícia en la possibilitat d’accedir a una sanitat de qualitat el tret més gran de desigualtat en una societat, com ja ho diu molt bé el saber popular: “Primer la salut”. Sense salut no hi ha res, i ara com ara les classes populars valencianes estan molt lluny de tenir una Sanitat igual que la dels rics, o senzillament d’aquells de classe mitjana que es poden permetre pagar una assegurança o demanar un préstec.
Bonaventura Casanova és metge de l’Hospital La Fe de València i professor associat de la Facultat de Medicina de la Universitat de València.
