El PP a l’oposició va basar bona part del seu discurs en la denúncia d’una suposada «turismofòbia» de la coalició progressista. «Volen afonar l’economia!» cridaven. «S’ho carregaran tot!», repetien. «Estan en contra del progrés i el treball!» asseguraven.
De fet, només arribar al govern de la Generalitat van derogar la taxa turística i a l’ajuntament del Cap i casal van donar ales als apartaments turístics i a les llicències hoteleres; van anunciar plans d’ampliació, no només del la terminal de creuers del port de València, sinó també dels aeroports de Manises i l’Altet. Fins i tot van apuntar a la construcció d’un segon aeroport a València! L’objectiu declarat pel president Carlos Mazón era arribar als 30 milions de turistes al País Valencià. «No és una cosa que no estiga al nostre abast, sinó que anem a per ella», va assegurar. Per donar un poc de context, el 2023 va marcar el rècord històric de turistes al país, amb un increment del 22% respecte l’any anterior. Van ser 10,4 milions. Mazón vol triplicar aquesta xifra.
Només quatre mesos d’aquelles eufòriques declaracions María José Catalá ha començat a donar els primers passos en… direcció contrària!
Divendres 25 de maig l’alcaldessa anunciava ampliar la moratòria dels pisos turístics de Ciutat Vella i tota la ciutat durant un any, temps que s’utilitzaria per aprovar un reglament definitiu que s’entén que ha de restringir definitivament aquesta activitat. I encara més, prometia la prohibició de «megacreuers» per al 2026, motivant-ho en que «les ciutats flotants no són bones» i que cal centrar-se a buscar «un turisme sostenible i de qualitat» amb «més retorn per a la ciutat».
Deixant de banda el paorós silenci dels defensors de guàrdia del lliure mercat –és realment cridaner com unes paraules que hauria pogut dir exactament Joan Ribó no han despertat un volcà de portades i tertúlies sobre la «turismofòbia» i la «destrucció de l’economia»- i també que ja veurem que s’entén per «megacreuers» –el diable viu als detalls-, és significatiu el canvi de rumb que ha donat el discurs de Catalá.
Se’n diu principi de realitat. Perquè una cosa són els discursos ideològics i les tàctiques per desgastar l’adversari polític i l’altra és que la realitat és que l’actual model turístic és insostenible i nociu per al conjunt de la societat i l’economia valencianes. Inclosa bona part de les empreses que es dediquen al negoci turístic.
El malestar pels abusos i inconvenients de la massificació turística creix exponencialment i estic segur que molts polítics arreu de l’estat espanyol han pres bona nota de les manifestacions per aquest tema que var erupcionar a Canàries. Saben que en qualsevol moment podrien aparèixer al seu territori.
Aquests dos objectius –posar límits als creuers i als pisos turístics- van ser dues de les grans promeses de Ribó per a les eleccions que va perdre. És irònic, però també significatiu i positiu que ara Catalá n’agarre el relleu. És ben bé allò de quan li van preguntar a Thatcher pel seu principal èxit i va respondre: «Tony Blair». Jo ja veig a l’alcaldessa movent-se en direcció a recuperar la taxa turística. Temps al temps.
Ara, si Catalá aconsegueix el seu objectiu –ja ho veurem, i també ja veurem si finalment es tradueix en fets o soles són paraules per guanyar temps- quedarà també en evidència el poder transformador de l’esquerra –pense en Ribó, però també en Ada Colau a Barcelona-, que durant els seus mandats van ser incapaços de frenar l’arribada de creuers per allò de les competències dels ports.
