Encarem un 1r de maig diferent, és diferent perquè després de dos anys recuperem els carrers amb normalitat, esperem que amb més força que abans.
Però també és diferent perquè serà la primera vegada que les treballadores eixiran al carrer després de la reforma laboral. Una reforma que recupera drets i no retalla la capacitat de les treballadores en la negociació col·lectiva, que no deixa sense cobertura a les persones acomiadades, que persegueix la precarietat i dona estabilitat a les treballadores, limitant la temporalitat al que realment és, una necessitat puntual i transitòria.
Una altra cosa que ha vingut per a quedar-se són els ERTO, aquest mecanisme ha sigut fonamental per tal de fer front a la crisi laboral provocada per la crisi sanitària. No vull ni imaginar-me com estaríem ara si aquesta crisi s’haguera gestionat amb les polítiques austericidis de la dreta. En lloc de destruir ocupació, tancar empreses i abandonar els autònoms, s’ha apostat per mantenir els llocs de treball, fer costat a les empreses i ajudar als autònoms.
Cal destacar que queda molt per fer quant a millorar les condicions de les treballadores i treballadors, que aquesta reforma no és la millor que es devia haver fet, però era la millor que es podia fer amb el consens de tots els agents socials. Que haja sigut de consens amb els sindicats i els empresaris és una característica que la fa única. Mai havien sigut capaços de pactar unes condicions que acceptaren tant la patronal com els sindicats i això ha estat possible amb Yolanda Díaz, una ministra comunista. Sí eixos que anaven a carregar-se l’economia, a llevar-li la casa als seus propietaris i menjar xiquets per desdejunar.
L’Estat espanyol sempre ha tingut uns percentatges de precarietat i d’economia submergida molt elevats, especialment als sectors de les cures, casualment un sector molt feminitzat. Uns treballs que s’han considerat de segona, però que són fonamentals per al manteniment de la vida. Quantes de les nostres mares han estat tota la vida cuidant, no sols a les seues famílies, també en la neteja de llars, cuidat de menors, majors o dependents i han arribat a l’edat de la seua jubilació sense cap dret reconegut, dones treballadores que no poden cobrar cap pensió. Amb les noves reformes legislatives es fa valdre el treball de les treballadores de la llar, cambreres de pis, falsos autònoms amb l’aprovació de la llei de Riders, però també es posa una important atenció en les inspeccions en sector com el del camp. Llocs que tradicionalment han estat coberts per persones amb baixa qualificació i que sol anar associat a una major desprotecció laboral.
Cert que no sempre és possible l’acord i quan això ocorre es prenen les decisions que es consideren beneficioses per a la majoria social, com en el cas del Salari Mínim Interprofessional. S’ha incrementat en un 36% des de 2018, passant dels 735 € fins als 1.000 € actuals, en 14 pagues. Aquesta pujada afecta fonamentalment als treballs precaris que majoritàriament ocupen les joves i les dones. Però açò no ha estat ben vist per aquells que defensen que una telefonada bé mereix una retribució d’un milió d’euros, al temps les dones que netegen les habitacions dels hotels als quals van, aquelles dones que es fan càrrec de tindre a punt les seues cases o aquelles persones que recullen baix els plàstics dels hivernacles els aliments que es mengen, no mereixen cobrar 7,82 € bruts a l’hora. La COE i els partits de dreta i ultradreta deien que seria inassumible per sectors vulnerables com hoteleria, neteja, volen continuar explotant a les treballadores (anuncis que podem veure de 600 € per allò que consideren mitja jornada, 12 hores). O en l’agricultura, però després voten en contra de prohibir la venda a pèrdues.
El que ha quedat demostrat és que la pujada dels salaris, la reducció de la temporalitat, els ERTO ni cap mecanisme de protecció dels treballadors i treballadores, han perjudicat l’economia, que ha continuat creixent inclús en les circumstàncies actuals de crisi sanitària, de conflictes bèl·lics i de crisi energètica. Es mantenen les dades d’afiliació a la seguretat social i s’incrementa sobre manera els contractes indefinits, per efecte de la reforma laboral.
Aquest 1r de maig s’escoltarà la veu combativa de les treballadores als carrers. Per un canvi de model productiu i de consum, de proximitat. Un model feminista, que pose en el centre les cures.
