Pot el nostre poble permetre’s el luxe de perdre el Premi Sambori? L’any 1998, Escola Valenciana-Federació d’Associacions i un grup d’entitats que treballaven per la promoció de la nostra llengua van crear un premi de literatura dirigit als centres educatius. Al nostre territori no existia encara cap concurs que fomentara l’ús social del valencià a través de la lectura i l’escriptura.
La proposta va ser tan ben rebuda pels centres i el professorat que, només el primer any, ja hi van participar 472 mestres de 196 centres i 7.775 alumnes de les comarques valencianes.
Com se sol dir, ha plogut molt des d’aquell primer Sambori i hem anat creixent fins a aconseguir que el Premi Sambori comprenga des de l’Educació Infantil de 1r cicle fins a les universitats, incloent els centres de formació de persones adultes i les escoles oficials d’idiomes. I ha crescut quantitativament augmentant any rere any de manera que, 25 anys després, ha superat els 91.000 alumnes participants, de 662 centres i l’acompanyament de més de 4.500 professores i professors. Aquest fet fa que ens sentim especialment orgulloses del nostre premi, però són temps difícils i a aquest orgull se li suma també un sentiment de tristesa perquè cada vegada topem amb més dificultats per posar-lo en marxa.
El Premi Sambori és una xarxa de lletres, d’històries elaborades per l’alumnat i el professorat de totes les edats i que recorre de nord a sud i d’est a oest el país. El Sambori vertebra el nostre territori a través de la literatura, i fa valdre la tasca de l’alumnat, de les famílies i dels professionals del món de l’educació. Gràcies a aquest esforç i al treball de les coordinadores que formen part d’Escola Valenciana, el Sambori arriba a totes les comarques del nostre país i ha esdevingut, així, el concurs de narrativa amb major participació de tot Europa.
La Fundació Sambori, junt amb Escola Valenciana, hem destacat pel nostre compromís en la defensa de la llengua i de la nostra cultura menyspreades i ignorades en tantes ocasions… Per això ens agradaria que es plantejaren seriosament accions que revertiren el clar retrocés que estan patint la nostra llengua i la nostra cultura, i que es treballara perquè hi haguera una major presència del valencià en la nostra vida diària, en la televisió, la premsa, els mitjans audiovisuals…
Al nostre entorn hi ha una certa sensació d’haver assolit uns paràmetres d’ús i de coneixement del valencià acceptables, però la veritat és que ni de lluny hem arribat a una societat de convivència igualitària del valencià i del castellà. Si la nostra llengua forma part de la nostra identitat és evident que l’aprenentatge del valencià és l’única via possible per on hauria de discórrer el nostre progrés col·lectiu. Aprendre la llengua, el pas indispensable; usar-la farà el pas de reivindicar-la a normalitzar-la a tots els àmbits. Viure en valencià és el nostre objectiu.
Un poble com el nostre no es pot permetre el luxe de deixar de convocar el Premi Sambori. El Sambori encara és necessari perquè gràcies a ell l’alumnat valencià escriu línia per línia com desitja que siga el nostre futur, utilitzant paraules plenes de significat, paraules com respecte, solidaritat, pau, justícia, sostenibilitat… Ells i elles sempre han estat el nostre premi perquè sabem que sense literatura en la nostra llengua no tenim futur.
Si perdem el Sambori, si el nostre govern no li dona el suport que es mereix, no perdrem un premi, perdrem milers i milers d’històries escrites en la nostra llengua.
Per això el Premi Sambori ha de continuar.
