Quan era menut m’agradava molt jugar amb les peces de dòmino a fer-les caure una darrere de l’altra fins a fer un bonic, o no tant, dibuix.
Aquests dies, encara visc sota el xoc emocional que ha suposat, almenys per a mi, sentir des del Palau de la Generalitat un discurs racista, xenòfob i negacionista, en boca del personatge més indigne que mai ha ocupat la nostra Generalitat.
És cert que no és molt nostra, car no deixa de ser una delegació de gestió del govern ocupant, però, tot i això, encara conserve el lligam emocional amb les institucions que ens recorden que un dia vam ser independents i ara estan ocupades per feixistes i racistes immorals. Perquè no ens enganyem, si mai havia existit una línia de separació entre el centredreta espanyol i la ultradreta espanyola, ara eixa fina línia ha desaparegut per a esdevindre un mateix espai polític, que basa l’acció política en la persecució dels immigrants, el negacionisme climàtic, l’odi a les dones i en general a tot el col·lectiu LGTBI+, la diferència cultural amb la persecució sistemàtica de tot el que no siga l’idioma espanyol i els valors de l’espanyolisme, que ha esdevingut el programa de govern de l’espanyolisme ocupant.
Aquest govern racista i xenòfob del PP-Vox, pot ser sols la primera de les peces de dòmino que van caient fins a dibuixar una Europa on de nou el populisme en alguns llocs o el feixisme en altres completarà el quadre just 100 anys després del floriment dels totalitarismes. Ja s’anuncia un pacte semblant a Mallorca, Menorca i les Pitiüses, i a continuació altres peces cauran: Múrcia, Castella La Vella, Extremadura… I després Espanya. I després el PP Europeu i Europa? On pararà la caiguda de fitxes?
Que el PP aguante Mazón és tan immoral, degrada tant la convivència i obri una escletxa social tan ampla que qualsevol altre pacte del PP amb Vox serà vist com un mal molt menor justificable.
Però és ara i ací on realment es debat el futur d’Europa si no som capaços de donar una resposta ferma contra els feixistes, si no denunciem de forma clara tots aquells que ara com ara participen d’aquesta administració feixista, si no avergonyim els que ocupen càrrecs nomenats per aquesta administració, si no els fem sentir que són còmplices d’aquest atac als drets humans i el sentit comú, realment estarem perdent la batalla, perquè Mazón n’és un, però al darrere hi ha milers que amb el seu silenci o la seua aprovació fan possible que haja endinsat el País Valencià per la senda de l’odi, i haja obert de bat a bar les portes als feixistes.
Ho va fer el 2023, però llavors la situació de degradació moral i la feblesa d’aquest personatge no era ni molt menys com ho és ara. Com no hi són tampoc les condicions internacionals del 2023 que són ara, amb un populisme racista desfermat que vol imposar la llei del més fort, la llei de la frontera, sobre els drets de les persones a viure pacíficament i expressar-se i créixer d’acord amb el seu proïsme.
El País Valencià és el terreny de joc on ens juguem una Europa de drets i llibertats, i hem d’estar a l’altura per generar alternatives polítiques i espais de lluita que facen fracassar aquest projecte d’odi. És una tasca a la qual estem cridats tots i totes els que tenim la llibertat, la democràcia participativa i el dret a decidir com els trets que volem que guien les nostres experiències personals i col·lectives, i que ara el feixisme dominat vol destruir.
