«No hi ha res més estúpid que un obrer votant un partit de dretes». Aquest és un fenomen electoral que molta gent d’esquerres no entén. Com poden votar en contra dels seus interessos econòmics! I la gent no ho entén perquè no entén de psicologia humana. Per entendre aquest fenomen i altres fenòmens electorals, com els actuals de l’extrema dreta, que no caben en el cap de la gent d’esquerres, cal entendre com funciona la ment humana. Cosa que les dretes i especialment les ultradretes saben fer. Massa bé. Mentre que les esquerres estan en la lluna.
En el meu llibre Deixar de ser el germà xicotet de la política li dedique una secció completa a la psicologia política, la relació amb les percepcions subjectives, els significats i les emocions.
Quin és un problema greu, molt greu? Que les esquerres beuen d’un racionalisme que no té en compte la subjectivitat humana, els valors i les emocions. Pensen que, com deia el marxisme clàssic, els obrers es guien pels seus interessos. O per ser exactes, haurien de guiar-se pels seus interessos. I òbviament no és el cas. Però es continua mantenint la idea, a pesar dels contraexemples continus.
Les investigacions en psicologia política de les últimes dècades indiquen que la major part de la població no funciona racionalment en política. La ciutadania no s’agafa els programes i se’ls estudia i decideix a qui votar. Qui ho fa és una persona entre cent.
Jaime Durán Barba i Santiago Nieto, dels millors consultors polítics d’Hispanoamèrica diuen amb sorna: «Los humanos somos simios con pretensiones cartesianas».
Drew Westen un psicòleg polític qüestiona seriosament la idea que tots els votants examinen racionalment les posicions dels temes polítics i decideixen el seu vot seguint un mètode reflexiu: «Va en contra de la investigació en ciències polítiques, que troba que els millors predictors del comportament electoral són emocionals, no cognitius».
Un familiar jubilat em deia que sabia clarament que, quan governa el PSOE, li puja la pensió i que, quan governa el PP, li la congela o li puja poc. A qui votava? Al PP. Segur que coneixes més exemples d’aquests.
Quins són eixos aspectes pels quals ens movem les persones? Valors, percepcions, idees que emergeixen en els nostres grups socials, els relats i metàfores que usem, emocions, significats i identitat. Tot un món relacionat amb la psicologia i la subjectivitat.
No estic parlant de conflictes emocionals, ni de desequilibris sentimentals ni res semblant. Si jo soc mare/pare és natural tenir un sentiment de maternitat/paternitat. Si mor una amiga meua, és natural sentir pena, perquè l’estimava.
George Lakoff ha sigut un dels difusors més coneguts dels que afirmen que els votants no solen votar en termes racionals per afavorir els seus interessos.
Vegem-ne un cas real. Quan els col·lectius homosexuals de Califòrnia (EUA) començaven la campanya per la legalització del matrimoni entre persones del mateix sexe, inicialment l’enfocaven com un tema d’igualtat de drets, independentment de l’orientació sexual.
Van consultar el professor Lakoff sobre quin enfocament comunicatiu podia ser més útil per a crear una opinió favorable a la nova proposició de llei i guanyar el referèndum. Ell els va recomanar que passaren d’un enfocament legal i d’igualtat de drets, un marc amb tints racionals, a un enquadrament emocional i de valors de la campanya, per a aconseguir impactar en la població davant el referèndum que s’havia de fer i, així, crear una opinió favorable entre els votants.
Segons conta Lakoff en el documental Classe valenta, la campanya finalment va estar basada en una emoció, «amor», i un valor, «compromís», perquè són dos aspectes que penetren més fàcilment en la població. El referèndum es va fer i aconseguiren que la llei s’aprovara.
A molta gent li xoca eixa experiència de donar tanta importància als sentiments o als valors. Hi ha una tendència a posar un èmfasi excessiu en el raonament intel·lectual i no adonar-se que l’ésser humà també és emocional, que es mou per valors, que és important el sentit que dona als fets i que els valors, els significats i els sentiments formen part intrínseca de la vida humana.
Les persones que no entenen aquest enfocament, parteixen d’un enfocament desencertat. Pensen que com elles no votarien a un partit de dretes, no entenen que altres ho facen. Però no es posen a considerar que altres persones valoren les coses des d’altres punts de vista.
Un cas recent. Daniel Eskibel, un dels millors psicòlegs polítics d’Hispanoamèrica, de qui Diari La Veu va publicar alguns articles seus en català, va ser un assessor de Gustavo Petro. El consultor principal va ser Antoni Gutiérrez-Rubí, amb el qual es va coordinar Eskibel per a dissenyar l’estratègia electoral. Volien aconseguir uns votants que simpatitzaven amb Petro, però no s’acabaven de decidir a votar-lo. En un estudi psicològic, Eskibel identificà una estructura cognitiva d’aquestes persones. Es tractava de persones a qui agradaven els discursos ben estructurats, pautats, ordenats. Com que el discurs de Petro no era així, inconscientment aquests votants no li acabaven de votar. Una vegada que Gustavo Petro va introduir aquesta manera de parlar, va convéncer aquests votants i acabaren votant-lo. Arribant, finalment, a ser el primer president colombià d’esquerres en tota la història del seu país.
I aquests dos exemples demostren que a diferència de les dretes, es pot comunicar reeixidament i eficaç sense mentir. És una qüestió de com comunicar.
En el meu llibre pose molts més exemples de comprendre que, si vols jugar en la primera divisió de la política municipal (o altres nivells) és necessari desenvolupar una comprensió de la psicologia humana, de com funcionen les persones subjectivament en política i no l’ideal de com haurien de ser els votants.
Vols saber més de política, subjectivitat, valors i emocions? Aporta ara al micromecenatge i endús-te la recompensa del llibre.
Carles Porcel és capacitador de polítics i activistes.
