Les diferents barrancades i riuades que provocaren danys materials i personals durant la dana del 29 d’octubre de 2024 han tingut conseqüències econòmiques, psicològiques, socials i polítiques en la població afectada. Tot i ser el nostre un poble acostumat a este tipus de tragèdies, això quedarà en la memòria durant generacions, com ho va fer la riuada de 1957 o la pantanada de Tous, i afectarà la política de les pròximes dècades. Igual que els governants no saberen interpretar la gran quantitat d’informació meteorològica, hidrològica o de risc d’inundació que hi havia a disposició, i que no havíem tingut en altres riades i barrancades, els polítics valencians no saben interpretar la situació sociològica que ha provocat esta catàstrofe i es deixen emportar per la riuada mediàtica madrilenya, com sempre ho fan.
Crec que tothom que coneix a gent afectada o que viu en les zones afectades per les inundacions té clares dos coses: (1) Mazón és el principal responsable de la mort de 230 persones. (2) Les ajudes que havia d’enviar el govern de l’estat espanyol van tardar dies i no foren suficients. La sensació de desemparament i abandonament en la població per part de les administracions de l’Estat (autonòmiques i estatals), en totes les zones afectades és prou estesa. La frase «sols el poble salva el poble» no és casualitat. En esta situació i davant esta sensació, cal estar políticament a l’altura per a evitar que l’extrema dreta es beneficie de la situació. I de moment, cap partit valencià ho ha estat. Tots continuen amb la línia mediàtica madrilenya de la culpa és del PP vs la culpa és del PSOE, perquè a ells, als d’allí de Madrid, el que l’interessa és guanyar el govern central o la comunitat autònoma de Madrid. Ací seguim amb el “Mazón dimissió” com a únic punt de programa, però com molt bé diu el meu amic @TavernerV, si dimiteix o el fan dimitir o (afegisc jo) Mazón té un misteriós accident, quin és el pla de l’oposició per recuperar la Generalitat?
No cal ser un expert per a entendre que, si vols tornar al Palau de la Generalitat, has de mobilitzar el vot d’esquerres i que fer-ho en unes comarques en xoc des de fa un any és molt complicat. També sabem que després de dos Botànics en què la presidència la tenia el PSPV-PSOE, governar amb ells no et permet desenvolupar les teues polítiques i només et deixen fer-li la crossa. Doncs, encara més complicat, no només cal mobilitzar tota l’esquerra, cal guanyar el PSOE en vots. A la dreta, fins que tinga al capdavant Mazón, sabem el que passarà: la gent votarà Vox. La sort de l’abstenció de la dreta que vam tindre en 2015, això serà complicat de tornar-ho a vore. Pot ser que quan estigueu llegint açò Mazón haja ja dimitit o haja caigut de les escales de sa casa «misteriosament», llavors el degoteig pararà, però el “Mazón dimissió” que mobilitzava l’esquerra manifestació rere manifestació, desapareixerà.
Jo només veig una eixida i es diu País Valencià, i ja és cosa vostra anomenar-la d’emergència, com el llibre de Ricard Chulià o no. El primer pas és desconnectar de Madrid, el segon pas és prendre consciència de poble i el tercer pas és tindre l’hegemonia del relat. És evident que fins que Mazón no desaparega de la política valenciana, caldrà fer força per a fer-lo fora i ací cal assenyalar a qui el manté al govern, PSPV-PSOE inclòs. Però una volta desaparegut caldrà una estratègia clara i valenta que continue la mobilització de l’electorat d’esquerres fins a les eleccions. Pense que esta s’ha de centrar en el maltractament que pateix el poble valencià, en l’exigència que este s’acabe i en presentar-se com una eina per a fer-ho. Fins ara, les dades ens diuen que el País Valencià ha sigut maltractat per l’estat espanyol, tractat com una colònia i menyspreat, però el sentiment d’açò només el teníem els convençuts. Esta catàstrofe ha fet que molta gent comence a sentir este maltractament i menyspreu, perquè l’ha viscut.
Si no treballem l’expressió i explicació d’este sentiment de maltractament i menyspreu i el convertim en vots valencianistes, qui ho farà serà el feixisme, com ho ha fet durant dècades, cosa que a l’espanyolisme no li ve mal, perquè contribueix en l’espanyolització del nostre poble. Com deia al principi, un governant mai havia tingut tantes dades damunt la taula per a evitar tantes morts. Ara el valencianisme té una situació per a fer política i no quedar en la irrellevància, la qüestió és si la farà.
