Saps què i com pensa políticament la joventut nascuda que tenen aproximadament entre 13 i 30 anys? Saps si se senten aïllats? O tenen un sentit de pertinença sòlid? Saps com usen internet les xiques? I els xics?
Saber tot això, ajuda molt a connectar-se amb la generació Z o Centennials. Comunicar-se amb aquesta generació sense saber com pensen, com senten, és estèril o contraproduent.
Quan impartisc formació i hi ha un jove de la generació Z, li pregunte si sap què vol dir-li algú «carrossa». I no ho saben. Carrossa en la meua generació «boomer», era el nom quan anàvem a la discoteca, que li donàvem als majors, 40 o més anys.
És un petit experiment per adonar-se que el llenguatge, les maneres d’expressar-se són molt diferents de la dels boomers, els que tenim al voltant de 60 anys.
Què pensa, com sent la generació Z? D’això i més va el nou llibre d’Antoni Gutiérrez-Rubí, Polarización, soledad y algoritmos.
Ha de quedar clar que les descripcions del llibre, són importants tendències estadístiques, però no indica que tots els jóvens de la generació actuen de la mateixa manera; com totes les generacions, és heterogènia.
En el llibre explica un factor de com està aconseguint l’extrema dreta que els jóvens s’adherisquen a les seues idees i valors: saben desxifrar els codis dels jóvens. Per exemple, els vídeos es fan perquè pensen que els avenços de les dones és a costa dels hòmens. I el lector/a pot indignar-se: «Si les dades objectives mostren una altra cosa». Com ja vaig indicar en diversos articles com aquest, el «Dato mata relato» només funciona en un àmbit molt reduït de persones.
Per solucionar aquest assumpte, proposa que els desequilibris entre hòmens/dones s’han de descriure amb exemples específics, no genèrics. I a més cal evitar la polarització, ja que si el resultat és la polarització, segurament se n’aprofitarà l’extrema dreta. En un article vaig posar un exemple de com crear un missatge treballadors-empresaris, sense crear polarització.
L’esquerra, de moment, no usa els codis dels jóvens. Continua fent discursos morals tradicionals. I està bé partir d’uns valors sòlids, per descomptat. El que no està bé és amollar missatges sense traduir amb el llenguatge i l’experiència de la generació Z i comprovar si funciona. Perquè després ve la frustració de què els jóvens masculins, estadísticament, no voten a les esquerres.
I no és tan senzill. El cas més clar són els vídeos de TikTok. Són curts i si no es connecten en pocs segons, passen al següent. Un pot exclamar que el que haurien de fer és llegir un llibre, però això no fa que els jóvens voten valors d’esquerra i verds.
El cas més clar de polític que ha fet un enfocament d’assumptes elementals senzills, amb una excel·lent comunicació, utilitzant massivament les xarxes d’internet, especialment TikTok, és el de Zohran Mamdani, nou alcalde de Nova York. La seua campanya anava de temes bàsics per a la majoria de la població i amb un llenguatge que ha arribat fàcilment: crear supermercats públics amb preus raonables, transport públic gratuït, limitació als preus dels lloguers… I a més ho feia amb una estètica trencadora.
El llibre de Gutiérrez-Rubí sobretot és d’anàlisi i reflexió. I apunta a algunes solucions, encara que no és un llibre de solucions. Per exemple, proposa recuperar el concepte de «llibertat». Com ja he insistit en altres articles, com aquest o aquest, s’ha d’aterrar molt bé en coses molt específiques, visibles. Per aconseguir això l’esquerra i verds han de canviar de paradigma, deixar de parlar d’assumptes abstractes, que són lluny de la quotidianitat la població i expressar-se en termes senzills que qualsevol persona entenga. Un altre exemple actual és Zack Polanski, líder dels verds anglesos i gal·lesos.
Els discursos tradicionals no funcionen amb els jóvens i hi ha polítics que estan explorant formes molt diferents de comunicar-se i relacionar-se amb ells. I sovint amb prou èxit.
Carles Porcel és capacitador de polítics i activistes.
