Estava previst que fos un acte intranscendent. Un dinar a un restaurant del municipi d’Abegondo, a Galícia. Homenatjaven uns vells alcaldes que havien mort en els darrers mesos. Hi havia el president de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijoo, i el cap del Partido Popular, Pablo Casado. Des del restaurant hi havia unes bones vistes del pantà i d’un dels dos ponts que el creuen. Havien posat el faristol sobre l’herba. Lluïa el sol. Feia bona temperatura. S’havia d’aprofitar el moment. Primer parlà Núñez Feijoo, breument, fent acudits barats sobre el govern. Després, Pablo Casado es posà davant del faristol, parlà d’algun ministre i, quan es cansà, començà a dir, amb una sintaxi confusa que miraré d’evitar en la traducció: «Es pot tolerar, de veritat, que es demane apedregar i aïllar a classe un nen de cinc anys? Es pot tolerar que hi haja professors amb instruccions de no deixar anar al bany els nens que parlen castellà? Es pot tolerar que als nens que parlen castellà al pati els posen pedres a la motxilla? Es pot tolerar que als fills dels guàrdies civils i dels policies nacionals, a classe, els assenyalen i es diga que aquets nens no s’hi poden integrar? Perquè això és el que estan fent no només Esquerra Republicana, Junts per Cat i la Cup, sinó també el partit que els fa imprescindibles a nivell estatal, que és el Partit Socialista.» Ja se sap que això darrer és una exageració. Qui podria creure que els militants i els polítics del Partit Socialista Obrer Espanyol marginen nens de cinc anys, els posen pedres a la motxilla o no els deixen anar a pixar? Són els altres, els catalanistes, els qui fan això. Els del PSOE només són culpables de silenciar el que està passant a les escoles de Catalunya i d’acceptar els vots d’Esquerra Republicana per governar.
Casado va fer aquestes declaracions el divendres 17 de desembre del 2021. Se’n passà de la ratlla? Era el cap de l’oposició. Li pagaven, creia ell, per això, per esvalotar el galliner. Quan no hi ha un altre tema, els polítics espanyols treuen el tema dels catalans. Sempre el tema dels catalans. I sempre els funciona. Però aquesta vegada fins i tot els del diari La Vanguardia insinuaren el seu desacord amb l’estratègia de Pablo Casado. Insinuaren que mentia, que això de les pedres a la motxilla no havia passat mai a Catalunya. Per què? Perquè els preocupa que es difonga el rumor i que algun castellanoparlant pense que a Catalunya no es pot viure còmodament parlant només castellà.
El president de la Generalitat catalana Pere Aragonès anuncià el mateix dia que els serveis jurídics del seu govern estudiarien aquelles declaracions de Casado. I, de fet, les trobaren prou desfasades per posar una querella per injúries, calúmnies i incitació a l’odi que, després que Casado haja renunciat al seu càrrec de diputat –per unes altres qüestions, evidentment– ha acabat en una carpeta damunt la taula del jutge d’un jutjat qualsevol de Barcelona. I ara el jutge, en obrir la carpeta, ha sentit una gran il·lusió, perquè ha admès la querella i podrà sermonejar amistosament l’exlíder del Partido Popular. Per tant, amb gest equitatiu i majestuós, ha admès investigar el polític i, alhora, amb gest condescendent, li permetrà declarar per videoconferència el 30 de gener. Per què per videoconferència? Quines ocupacions regulars té Casado que li impedeixen presentar-se a un jutjat de Barcelona? En algun diari s’ha publicat que ara viu als Estats Units, on gestiona un capital privat. És possible. Alguna cosa deu estar fent, després d’haver acudit aquest estiu a una reunió d’inversors que tingué lloc a Menorca.
El que passarà amb Casado tots ho podem endevinar. S’aprofitarà el judici per intentar denigrar una vegada més la llengua catalana. El que té més interès és el sumari Canelons. En resposta a les declaracions de Pablo Casado, un tuitaire va escriure: «Els canelons els farem de carn de nen castellanoparlant, com s’ha fet tota la vida». La secció que s’encarrega de perseguir els delictes d’odi i discriminació de la l’oficina fiscal de Barcelona hi veié claríssimament el delicte: l’escrit era punible perquè «cosificava» les pobres criatures castellanoparlants. Hi ha tres investigats més. El jutge instructor que els ha tocat va ser amonestat fa quatre anys perquè en el transcurs d’un procés va negar a un litigant el dret a parlar en català i, a més, va suspendre el judici perquè, segons digué, ell el català no l’entenia.
