El pròxim 25 d’octubre, el moviment pensionista tornarà a eixir als carrers de Madrid per a defensar allò que és de totes i tots: el sistema públic de pensions. I cal dir-ho ben clar: tenen tota la raó i mereixen tot el nostre suport.
Fa anys que les persones pensionistes ens donen una lliçó de coherència, de dignitat i de constància. No només defensen els seus drets, sinó també els de les generacions que vindran darrere. La seua és una lluita solidària, intergeneracional i profundament justa, perquè allò que està en joc no és només la pensió de hui, sinó el dret col·lectiu a una vida digna demà.
El moviment pensionista ha posat damunt la taula reivindicacions tan bàsiques com necessàries: una pensió mínima igual al salari mínim interprofessional, una auditoria de la Seguretat Social per posar fi a l’opacitat i garantir una gestió transparent, la fi de la bretxa de gènere en salaris i pensions, la defensa dels serveis públics i el rebuig frontal a la seua privatització. També exigeix reduir la despesa militar i destinar els recursos públics al benestar de la gent, no a la guerra ni a l’especulació.
A aquestes demandes cal afegir-ne unes altres igualment imprescindibles: la reducció de l’edat de jubilació, l’eliminació de totes les mesures que dificulten l’accés a una jubilació digna i la retirada de les disposicions que retallen o minven la quantia de les pensions. És intolerable que, després d’una vida de treball i explotació, moltes persones es vegen obligades a jubilar-se tard, amb pensions insuficients o amb traves burocràtiques que només busquen estalviar diners a costa del patiment de la gent treballadora.
Aquesta lluita no és només de les persones jubilades. Ens afecta a totes i tots, treballadores i treballadors, joves i majors. El futur de les pensions públiques depén del tipus de societat que volem construir: una basada en la solidaritat i la justícia social o una altra subordinada al capital i als interessos dels mercats. Les pensions són sostenibles si hi ha voluntat política, si es crea ocupació digna, si es milloren els salaris i si el capital contribueix amb el que li correspon.
Però els intents de desmantellar el sistema públic continuen. Els plans privats i d’ocupació que promouen governs i entitats financeres, al servei del capital i de les classes dominants, només beneficien una minoria i obrin la porta a convertir un dret col·lectiu en un negoci lucratiu. Cal dir-ho clar: les pensions no són una mercaderia. Són un dret conquerit amb dècades de lluita obrera, sindical i popular, i només la mobilització pot impedir que ens l’arrebaten.
Per això, cal tornar a omplir els carrers i mantindre viva una mobilització constant i ferma. La veu del moviment pensionista, del sindicalisme de classe i de les organitzacions socials i juvenils ha de ressonar amb força als carrers de Madrid el proper 25 d’octubre i arreu en les accions que es convoquen periòdicament. No es tracta només de defensar les pensionistes de hui, sinó també les de demà, les de les generacions que vindran.
Perquè aquesta és una lluita col·lectiva, solidària i intergeneracional contra un sistema que posa els beneficis per damunt de les persones. Una lluita per la dignitat, la justícia social i la vida, una lluita per garantir que ningú quede enrere i que el futur no estiga segrestat pel capital.
