Les eleccions a l’horitzó presenten un escenari que, més enllà de les confrontacions en l’àmbit estatal, ens obliga a reflexionar profundament sobre el futur polític del País Valencià. En un article recent, Ricard Chulià desmuntava detalladament la suposada bondat electoral de les propostes “unitàries” de l’esquerra espanyola. Aquestes esquerres, en no qüestionar l’imperialisme de l’Estat espanyol, no formen part de la solució al problema estructural que patim com a poble valencià. Només ens tenen en compte quan els convé electoralment, però cap d’elles ha fet mai un pas real per assumir la seua responsabilitat envers els pobles colonitzats. Nosaltres podem ser solidaris, però la solidaritat no pot implicar la negació de la realitat de la colonització.
D’altra banda, entre febrer i maig de 2023 vaig publicar quatre articles (ací, ací, ací i ací) on, en els primers, remarcava què havia de fer aleshores el govern del Botànic II per guanyar les següents eleccions, i en els darrers, plantejava unes línies bàsiques d’intervenció per a l’immediat futur amb la dreta governant.
Si ens atenim a l’experiència dels governs del Botànic, cal recordar que, tot i realitzar una gestió millorada i evitar la corrupció sistèmica que ha caracteritzat històricament les dretes colonials, els Botànics no van complir ni les seues promeses ni les expectatives dipositades per una gran part de la ciutadania. Aquesta situació va generar frustració i abstenció, revelant també les limitacions estructurals d’un sistema de partits que no qüestiona la nostra realitat colonial confirmada per la vigència del Decret de Nova Planta de 29 de juny del 1707. Els partits del Botànic van semblar més preocupats per la seua pròpia supervivència que per afrontar els reptes històrics que tenim com a poble.
Davant la nostra situació com a poble colonitzat i espoliat, la proposta política i electoral transbotànica ha de partir de la necessitat de superar aquestes limitacions i obrir nous camins amb una mirada rupturista. Això implica integrar les experiències de les lluites que van permetre fer fora el PP i els avenços positius dels dos governs del Botànic, però també és essencial sumar les lluites actuals i les aspiracions futures per crear un projecte autocentrat al País Valencià. Un projecte capaç de transmetre la força de la resistència popular, les polítiques de progrés social, econòmic i culturals necessàries, i una mobilització transversal i sostinguda al llarg del temps en defensa del nostre veritable autogovern. En definitiva, una proposta per avançar en la construcció d’un país lliure, republicà, autònom i decidit a exercir el seu Dret a Decidir.
1. Superació de les limitacions del Botànic
Els governs del Botànic no van qüestionar les estructures colonials i només van interpel·lar de manera tímida les estructures patriarcals i neoliberals. Des de la manca d’una veritable defensa del Dret Civil Valencià fins a la contínua submissió a l’agenda dels partits del poder central de Madrid, les seues polítiques van ser més una gestió tècnica que una aposta política real per transformar les arrels del sistema. Malgrat presentar-se com a alternativa al desgast del neoliberalisme i la corrupció de la dreta, van acabar perpetuant els problemes de fons: un País Valencià subordinat, sense capacitat de decisió real i marcat per l’espoli econòmic, l’enorme deute il·legítim i la discriminació lingüística i cultural.
Necessitem un pas endavant. Ni podem ni hem d’acontentar-nos amb una millor gestió de l’autonomia, sinó que hem de qüestionar radicalment les estructures colonials i patriarcals que ens determinen. Això implica no només un canvi de govern, sinó una renovació de les condicions que ens permetran actuar com un poble realment sobirà i amb capacitat per a decidir el nostre futur.
2. La proposta transbotànica: Integrar per transformar
La proposta transbotànica busca integrar les lliçons apreses en els últims anys i avançar cap a un model més inclusiu, participatiu i rupturista. Si les lluites anteriors al 2015 van fer possible el primer Botànic i la seua consolidació institucional, la proposta transbotànica hauria de continuar aquest camí, però amb un enfocament més radical i decidit a transformar profundament les estructures de poder.
Recordem que el “moment prebotànic” va ser el de la resistència popular i la denúncia de la corrupció i les polítiques neoliberals. Va ser aquesta força popular la que va possibilitar la constitució dels governs del Botànic i va demostrar que un canvi era possible. El “moment botànic”, per la seua banda, va ser el de l’entrada a la institucionalitat, amb algunes polítiques socials i progressistes importants, però amb un compromís clarament insuficient per revertir les estructures que ens limiten com a país, com ara la no reversió de l’espoliació o el supremacisme cultural.
El “moment postbotànic”, per tant, hauria de ser el d’una lluita continuada en tots els espais socials, incloses les mateixes institucions, amb un compromís més radical per la defensa dels drets socials, el suport decidit a la construcció d’un subjecte polític propi i la plena autodeterminació del País Valencià. Aquesta síntesi entre els tres moments hauria de constituir el fonament de la proposta transbotànica.
3. Els quatre espais d’intervenció clau
Per a construir un projecte transbotànic transformador, cal actuar en quatre espais clau:
- Recuperació de la història: conéixer la nostra història és essencial per a construir una identitat pròpia i defensar els drets col·lectius, fent d’aquesta història una eina per recuperar l’orgull i transmetre els valors de la resistència a les noves generacions.
- Defensa de la democràcia i els valors democràtics: davant l’ascens de les ideologies autoritàries, cal defensar una democràcia participativa i els valors de justícia social, igualtat i inclusivitat, lluitant contra el feixisme, el patriarcat i el racisme.
- Defensa de la igualtat de drets: hem de garantir drets socials, laborals, culturals i lingüístics per a tots els valencians i valencianes, promovent la nostra llengua i cultura sense subordinació a poders externs ni a lògiques supremacistes.
- Construcció del subjecte polític valencià: la nostra identitat ha de traduir-se en un subjecte polític reconegut amb la capacitat d’exercir el Dret a Decidir, construint una autonomia real en tots els àmbits (polític, econòmic, social i cultural) per plantar cara a l’espoli i les imposicions externes.
4. El camí cap a la independència
La proposta electoral transbotànica no pot quedar subordinada als interessos de les esquerres estatals, ni reduir-se a una estratègia per recuperar els centenars de milers de vots de l’abstenció i guanyar les pròximes eleccions al País Valencià. Ha de ser, en canvi, una crida a la mobilització transversal i permanent de la societat civil. La independència del País Valencià, en termes polítics, socials i culturals, és un projecte que només es pot aconseguir mitjançant una mobilització constant, la creació d’espais de resistència i la construcció d’una consciència col·lectiva.
Els partits valencians seran capaços de recollir aquesta proposta?
